El mossen de Navarcles, Josep Escós, és el nou director de l’Institut de Ciències Religioses

El diari El 9 Nou publicava el passat 18 de juliol la següent notícia:
"El rector de Navarcles, Josep Escós Sarsanedas, és el nou director de l’Institut de Ciències Religioses de Vic en substitució de Joan Torra, que ho ha estat els darrers quatre anys i fins al 10 de maig, que és quan va cessar per esgotament del mandat. Des d’aleshores fins ara, la direcció de l’Institut s’ha portat de forma interina, ja que l’elecció que havia fet el bisbe de la primera terna de noms, el professor i laic Eduard Caserras, no va acceptar el càrrec. Llavors es va fer una altra votació i el consell de l’Institut, format per una trentena de persones, va proposar el capellà de Navarcles Josep Escós juntament amb els que ja hi havia, el de l’actual director, Joan Torra, i el de Joan Ordi. Escós era fins ara vicedirector del consell permanent de l’Institut i per tant ja formava part de l’equip de govern. “Aquests dies hem estat treballant conjuntament amb en Joan Torra per a la preparació del curs que ve”, explica, mentre afegeix que Torra ha deixat el llistó molt alt “perquè està molt preparat”. L’Institut de Ciències Religioses es va crear l’any 1998 sota la direcció de Josep Castanyé, que ho va ser fins a l’any 2004."

El camí de Girona a Santiago de Compostela passa per Navarcles

El passat dia 25 de juliol (Sant Jaume) l'Associació d'Amics del Camí de Santiago de Girona va inaugurar el tram gironí del camí de Santiago, que enllaça el Coll de Panissars (a la Jonquera) i Montserrat. Des de Montserrat, el camí enllaça ja cap a Lleida i Saragossa. Tal i com s'informa en aquesta notícia del Diari de Girona, l'acte d'inauguració va consistir en "una peregrinació a peu al monestir benedictí de Montserrat des de Monistrol" i una vegada allí, els participants assistiren a l'eucaristia a l'Altar Major i reberen la benedicció del pelegrí. Abans de la inauguració d'aquest tram, l'AACS va dur a terme 11 jornades de senyalització durant les que ha anat marcant i completant el recorregut. Durant aquestes jornades, desenvolupades en diumenge, els participants sortien de Girona en autobús fins al municipi d'inici de l'etapa i, després de completar la jornada a peu, tornaven amb el mateix sistema cap a Girona.

Des d'un punt de vista navarclí, el fet interessant és que el trajecte gironí del Camí de Santiago passa per Navarcles, procedent d'Artés i en direcció a Sant Vicenç de Castellet, passant per Sant Benet de Bages. La jornada de senyalització del tram entre Navarcles i Sant Vicenç va ser la darrera etapa abans de la inauguració, que coincidí amb l'últim tram a marcar. Aquesta etapa es va dur a terme el diumenge 29 de juny.
La programació d'aquell dia era la següent (el programa complet i un mapa de l'itinerari es pot veure en aquest enllaç):
"Navarcles-Sant Vicenç de Castellet: 20 Km
L'etapa és de +-20 Km per aquest motiu hauríem de dur les provisions suficients per a tot el Camí. Farem una o dos aturades per descansar.
El transport serà com segueix: a dos quarts de set (06:30) del Matí un autobús ens recollirà en el lloc de sempre “El Parc del Migdia – Casernes” i ens deixarà a Navarcles, a les 8,30. Començarem a caminar a les 9 desprès del xocolata.
Km 1,3 Monestir de San Benet de Bages.
Farem una aturada per el bocata, quan arribem a El Pont de Vilomara Km 9.
Km 13,5 Ermita de Sant Jaume i Font de Sant Jaume de Vallhonesta.
Km 15 Església de St. Pere S. XI i Refugi del Centre Excursionista de S. Vicenç. Entre les 14 i 14,30 entrarem a San Vicenç, on dinarem."

l'AACSG a la Sala de Plens de l'Ajuntament, amb el Calderí i el Valentí Oliveras

A Navarcles van ser rebuts a l'Ajuntament per l'alcalde, Albert Brunet "Calderí" i el regidor de cultura, Valentí Oliveras, si bé van arribar tard i en un primer moment van ser rebuts únicament per un membre de la policia local, el Manolo Pérez. Durant la recepció el Calderí va segellar la targeta del camí de Santiago amb el segell de l'Ajuntament de Navarcles.
Al llarg del poble es poden veure, pintades en groc, les fites del camí, que són tal i com es veu en la fotografia: una petxina i la inscripció "Navarcles amb el camí de Sant Jaume".

Navarcles i Occitània (II): un constructor occità a l'església de Navarcles

D'acord al llibre Navarcles. Notes històriques de Fortià Solà (1910), l'impacte de la immigració occitana a Navarcles no només es va deixar notar a nivell demogràfic, sinó que també en l'àmbit econòmic i de les infraestructures. Cal recordar que una part important dels occitans establerts al poble eren de professió constructors. Un d'aquests constructors fou el paleta Bernat Brisa, nascut a Goles (Golas en occità; Goulles en francès), al Baix Llemosí (l'actual departament de la Corrèze; Corresa en occità) [per més informació sobre la comuna de Goles es pot veure aquesta pàgina web].
Bernat Brisa, juntament amb Joan Jo, de Monistrol de Calders, van ser contractats pel Consell de Navarcles a l'entorn de 1663 per a la construcció de la capella de la Mare de Déu del Roser (la capella del Roser) i l'alçament de la teulada de la nau central de l'església parroquial de Santa Maria de Navarcles. El contracte es feu a preufet, corresponent a 180 lliures barcelonines i per a 30 jornals de manobra.
El contracte també establia diferents aspectes arquitectònics que calia complir i, per a comprobar si s'havien complert, una vegada les obres van estar enllestides es feu peritar. Del peritatge se'n carregaren dos experts de Manresa, els quals hi trobaren diversos defectes.
No se sap res més de Bernat Brisa i la seva relació amb Navarcles. De fet, del treball de Fortià Solà no es pot deduir si aquest occità s'havia establert al poble definitivament o bé, com molts altres occitans, era una mena de nòmada que anava de poble en poble oferint els seus serveis professionals. En tot cas, Bernat Brisa deuria ser dels darrers occitans en arribar i establir-se a Catalunya, ja que la immigració occitana s'acabà a les darreries d'aquell segle XVII.

Arriba la Festa Major d'Estiu 2008

A la pàgina web de l'Ajuntament ja es pot descarregar el programa de la festa major d'estiu d'enguany (aquí), que se celebrarà del 8 al 16 d'agost. Respecte a d'altres anys, no té pràcticament res d'especial, llevat d'algunes novetats.
Es continua mantenint i potenciant activitats i espais diferenciats en funció de l'edat (la festa major infantil, jove i de la gent gran), així com també l'estructura de la programació (des de la truitada del primer dia, passant pel repic de campanes del dia 15...). En l'ordre dels dies hi ha, però, una petita però important variació: el dia de la proclamació de les pubilles i hereu (i navarclí, entitat i empresa de l'any) ha passat de ser dels darrers actes de la festa a ser un dels primers (de fet al segon dia, el 9). Aquest canvi, pel que s'ha pogut saber, no ha estat del tot ben acollit per les pubilles i hereu actuals que, d'aquesta manera, no hauran pogut participar en la festa major d'estiu en tant que aquest títol.
En l'organització de la festa major cal destacar una major participació dels col·lectius joves (el recentment creat Consell de Joves i el Club del Joc), de manera que sobretot les novetats es concentren en activitats dirigides a aquest col·lectiu. En aquest sentit s'ha programat un joc organitzat pel Club del Joc, una caminada nocturna amb final a la remullada nocturna de la piscina, la recuperació del cercatasques (el correxupitos) que feia anys que havai desaparegut del programa de la festa major...