Aquest passat dijous, 3 de juliol, van ser inaugurats oficialment dos equipaments més en el complex de Món Sant Benet: "La Botiga" i el "Punt d’Informació de la Catalunya central", tal i com pot llegir-se en aquesta notícia de Caixa Manresa o en aquesta altra notícia del diaridemanresa.cat. Ambdós equipaments, que estan ubicats a l’edifici de La Fàbrica, tenen per objectiu "donar informació i promoure el territori de la Catalunya central, així com oferir productes gastronòmics de qualitat de la zona i també de la resta de Catalunya" (per més informació sobre els productes i serveis que ofereixen aquests equipaments es pot llegir el següent dossier). En aquesta direcció han estat pensats per a que contribueixen doblement a aprofundir, d'una banda, "en el caràcter dinamitzador d’aquest conjunt cultural i turístic [Món Sant Benet]" i, de l'altra, en la "destinació turística de la Catalunya central".
Al marge dels objectius econòmics de Caixa Manresa, que es redueixen en "captar nous públics", aquests dos equipaments són plantejats com una representació del territori, com un simulacre. En aquest sentit són molt significatives les paraules que el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta, va pronunciar durant l’acte d’inauguració. Roqueta va afirmar que "tant La Botiga com el Punt d’Informació són un aparador del territori i vol contribuir a donar-li personalitat". Fixem-nos en com es vol actuar: no és la Catalunya central la que dóna personalitat al projecte, sinó que es planteja justament al revés. Per mitjà de la reducció del territori als seus productes turístics i gastronòmics es pretèn donar identitat al territori.
Aquesta construcció esdevé simulacre en el moment en que els visitants a Sant Benet, sense haver de sortir-ne, copsin la "personalitat" de la Catalunya Central a través dels productes i informació oferts per Món Sant Benet sense la necessitat de moure's per la Catalunya Central. No és que Caixa Manresa vulgui retenir els vistiants, que no és el cas, sinó de fer una selecció prèvia d'allò que ha de ser la Catalunya Central. Condiciona els llocs a visitar i reduiex el caràcter territorial en el menjar i el veure. Consegüentment, s'oblida i es margina altres llocs i activitats que el visitant podria descobrir. Resulta indicadora d'això mateix el segon un segon objectiu que Caixa Manresa declara, el "de redistribuir aquests visitants i oferir-los la possibilitat de conèixer l’interessant patrimoni turístic i cultural de la Catalunya central".
El fet d'oferir informació i vendre productes, per tant, no és neutre. I la justificació d'això està en, com va dir el Valentí Roqueta, ser "una aposta d’una envergadura extraordinària que ha de servir per dinamitzar el territori i el país". Així és com fa partícep als agents territorials, i en aquesta línia Roqueta va demanar "el suport dels ajuntaments i representants de recursos turístics per omplir de contingut el punt d’informació, ja que com més material hi hagi, més bé anirem tots i més avançarem".
Per últim, que hi ha sobre Navarcles? En el dossier de premsa es pot llegir el següent: "Al Punt d’Informació de la Catalunya central [...] hi ha informació, amb diverses llengües, sobre les poblacions de l’entorn més immediat, com ara Sant Fruitós i Navarcles".
Al marge dels objectius econòmics de Caixa Manresa, que es redueixen en "captar nous públics", aquests dos equipaments són plantejats com una representació del territori, com un simulacre. En aquest sentit són molt significatives les paraules que el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta, va pronunciar durant l’acte d’inauguració. Roqueta va afirmar que "tant La Botiga com el Punt d’Informació són un aparador del territori i vol contribuir a donar-li personalitat". Fixem-nos en com es vol actuar: no és la Catalunya central la que dóna personalitat al projecte, sinó que es planteja justament al revés. Per mitjà de la reducció del territori als seus productes turístics i gastronòmics es pretèn donar identitat al territori.
Aquesta construcció esdevé simulacre en el moment en que els visitants a Sant Benet, sense haver de sortir-ne, copsin la "personalitat" de la Catalunya Central a través dels productes i informació oferts per Món Sant Benet sense la necessitat de moure's per la Catalunya Central. No és que Caixa Manresa vulgui retenir els vistiants, que no és el cas, sinó de fer una selecció prèvia d'allò que ha de ser la Catalunya Central. Condiciona els llocs a visitar i reduiex el caràcter territorial en el menjar i el veure. Consegüentment, s'oblida i es margina altres llocs i activitats que el visitant podria descobrir. Resulta indicadora d'això mateix el segon un segon objectiu que Caixa Manresa declara, el "de redistribuir aquests visitants i oferir-los la possibilitat de conèixer l’interessant patrimoni turístic i cultural de la Catalunya central".
El fet d'oferir informació i vendre productes, per tant, no és neutre. I la justificació d'això està en, com va dir el Valentí Roqueta, ser "una aposta d’una envergadura extraordinària que ha de servir per dinamitzar el territori i el país". Així és com fa partícep als agents territorials, i en aquesta línia Roqueta va demanar "el suport dels ajuntaments i representants de recursos turístics per omplir de contingut el punt d’informació, ja que com més material hi hagi, més bé anirem tots i més avançarem".
Per últim, que hi ha sobre Navarcles? En el dossier de premsa es pot llegir el següent: "Al Punt d’Informació de la Catalunya central [...] hi ha informació, amb diverses llengües, sobre les poblacions de l’entorn més immediat, com ara Sant Fruitós i Navarcles".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada