diumenge, 18 de maig del 2008

Exposició dels alumnes d'"Artesania Queralt"

Aquest cap de setmana hi ha hagut una exposició de les obres dels alumnes dels tallers que organitza "Artesania Queralt". L'exposició, que va inaugurar-se ahir al migdia i que s'ha clausurat aquest vespre, s'ha pogut veure a l'Aula de Cultura de Caixa Manresa.
L'exposició estava formada principalment per pintures, acompanyades d'algunes obres escultòriques i d'artesania. Pel que fa a les pintures s'han pogut veure quatre línies principals: una temàtica paisatgística, una altra de vegetació (molt especialment flors), figures humanes i una quarta més abstracta basada en la combinació de línies o figures geomètriques i colors i, en algun cas, de materials.
Com que no hi entenc gaire, aquí us en poso unes quantes imatges:




"El que fem a casa"


Aquesta setmana l'Ajuntament de Navarcles, des de la Regidoria de Cultura, també ha passat un altre futlletó per les cases del poble. En aquest es pregunta als navarclins el "que fem a casa": ets col·leccionista?, ets artista?, ets artesà?, ets cineasta o cinèfil?, fas arts plàstiques?, t'interessen les noves tecnologies?, tens patrimoni cultural?, vols xerrades o cursets?, t'agrada la poesia i la literatura?, dibuixes o vols dibuixar?, vols exposar les teves fotos? i vols col·laborar a recollir la memòria històrica col·lectiva?
A part d'això no hi ha explicat gran cosa més i l'objectiu no se sap ben bé quin és. Sembla ser que des de l'àrea de cultura de l'Ajuntament es convida als navarclins a proposar i participar en activitats culturals. D'altra banda el futlletó sembla que sigui el resultat d'una subvenció donada a l'Ajuntament i que s'ha de gastar d'alguna manera per poder-la justificar. Esperem que aquesta campanya s'acompanyi d'alguna explicació més, de cara realment a incentivar a la població a participar-hi.

Proposta de documental "Memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX"

Aquesta setmana l'Ajuntament de Navarcles ha repartit per les cases del poble un futlletó força interessant, en relació a una proposta de documental sobre la memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX. La iniciativa és de l'àrea de cultura de l'Ajuntament, amb la col·laboració de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, el Memorial Democràtic i la Diputació de Barcelona.
El regidor de cultura, el Valentí Oliveras, explica que "des de la Regidoria de Cultura, tenim un gran interès per donar a conèixer la identitat del nostre poble. La resposta i explicació a preguntes tan simples com qui som o d'on venim poden reforçar el sentiment de pertinença a una col·lectivitat i facilitar l'acollida a la població nouvinguda, i més ara que assistim a una transformació molt important del nostre poble, amb l'arribada de gent de procedències diveres, tant de Catalunya mateix com d'altres països.
En aquest sentit és interessant que fem un treball seriós sobre la història més recent que encara poden explicar les persones més grans, a les quals cal donar veu per recollir la seva experiència. És important conservar el seu testimoni i les seves vivències per transmetre-les a les noves generacions, ja sigui explicant-les per mitjà de suports audiovisuals, amb xerrades a les escoles o activitats dirigides a tota la població i també amb la publicació de llibres o quaderns de Navarcles."
El documental es planteja en quatre grans capítols:
- el tèxtil a Navarcles
- la guerra civil i la postguerra
- immigració a Navarcles
- de la transició al Navarcles d'avui
La intenció és la de crear una comissió de seguiment per anar dirigint, supervisant i avaluant els treballs que es vagin fent.
Totes les persones que hi estiguin interessades o vulguin fer aportacions ho poden comunicar al telèfon de l'Ajuntament (93 831 00 11, demanant per la Conxita) o bé per correu electrònic a navarclescultura@diba.cat.

"Expedició a Mart"

Ahir al vespre es va estrenar l'obra de teatre Expedició a Mart, escrita i dirigida pel Pep Comellas. L'obra, de la que se'n torna a fer una funció avui a la tarda, es va representar al teatre del Casal, en el marc dels actes de "Primavera al Casal" del "Grup Teatre Navarcles". El guió té la particularitat d'haver estat premiada amb el segon accèssit del I Concurs de guions originals de la Febrada, de 2004, tot i que inicialment titulada Expedició de Navarcles a Mart. Per la seva banda, recordem que el Pep Comellas havia estat el director del "Grup Teatre Navarcles" des de la seva formació el 1983 fins a 1996 i que després d'això ha escrit i dirigit algunes altres obres de forma esporàdica, com va ser l'escriptura i direcció de Som com som, escrita el 2005 i estranada en la programació de "Primavera al Casal" de 2006.
En el programa de mà s'explica que Expedició a Mart és una "obra còmica repartida en cinc quadres o dues parts, que transcorre en una estació espacial o potser estaria millor dir-ne estació especial.
L'objectiu principal de la nostra curta representació és passar-nos-ho bé procurant fern-ne gaudir tots els espectadors. Tot i mirar de donar-li un fons un xic ecològic no cal que hi busquem gran cosa més de profund.
Tant els novells artistes com els ja més veterans que sortim en aquesta obra esperem que rigueu una estona i us ho passeu molt bé."
L'argument, exposat al llarg d'una hora i quart, gira a l'entorn de les vicissituds dels membres d'una estació espacial situada suposadament a Mart, en la que s'hi duen a terme experiments sobre l'adaptació dels cultius. A aquest efecte es compta amb la pressència d'un pagès català i un de rus (suposadament) que, malgrat les dificultats lingüístiques, intenten col·laborar. Juntament amb ells hi ha també dos científics, que acabaran per enamorar-se. Els acompanyen una cuinera, una traductora, un altre científic (que dissenya el Mart I) i una noia que ben bé no se sap que hi ha fa. Entre mig arriben una delegació de Rússia composta per uns cantants i uns ballarins, acompanyats del representant de l'empresari que els finança (un tractant de carn de xai), la germana de la cuinera i el conductor de l'aerobus amb el que arriben.
Malgrat ser un guió tant curt compta amb un ampli repartiment de personatges, donat que en les bases del concurs de la Febrada s'establia que els guions incloguessin unes 25 persones. Entre els actors i actrius cal destacar la presència molt significativa de persones que no havien fet mai teatre, juntament amb artistes consagrats de l'escena navarclina. A ningú no escapa tampoc que majoritàriament els participants són parents o amics del Pep Comellas, quedant tot en família. El repartiment és el següent:
Antònia........................... Lola Estrada
Batin............................... Ventura Graells
Catiusca.......................... Míriam Checa
David............................... Albert Comellas
Ester............................... Núria Setvalls
Francesca....................... Laura Bosch
Guillem........................... Francesc Corrons
Isidre.............................. Jordi Comellas
Josep.............................. Aleix Mas
Kàlia............................... Robert Comellas
Montserrat.................... Isabel Calvet
Narcís............................. Martí Huerta
Camàlic.......................... Roger Tresserra
Dansaires....................... Clara Puig, Anna Grané, Sabina Comellas, Carla Palacios, Joana Escalé, Eduard Padrós
Cantaires....................... Joan Bo, Joan Solbes, Lluís Obradors, Pep Comellas, Robert Comellas

Una escena d'Expedició a Mart

En general es tracta d'una obra divertida, que passa bé, tot i que abusa bastant d'alguns acudits. L'argument té alguns punts fluixos i algunes situacions previsibles i forçades, si bé al final aconsegueix mostrar alguna sorpresa inesperada.

dimecres, 14 de maig del 2008

Ragas del Capvespre

Ens ha arribat informació relativa a un concert que l'ONG navarclina "Arc de la Solidaritat" organitza per "recaptar fons i poder pal·liar necessitats que hi ha en les diferents comunitats dels països on col·laborem". El concert es farà el proper 24 de maig a les 7 de la tarda al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas, amb un preu d'entrada de 10€. El programa és el següent:

RAGAS DEL CAPVESPRE (Música per l’esperit)
Actuaran músics de l’Índia:

En SHYAM SUNDER que ha dedicat tota la seva vida a tocar el Bansuri: flauta de bambú, tradicional de la música Índia.

En TAPAN BHATTACHARYA que toca un instrument de percussió anomenat Tablas.

L’INDRA amb la Tanpura, instrument de quatre cordes.

A la pàgina web del Shyam Sunder es pot llegir que el repertori el formen diverses peces de "música clàssica del nord de l'Índia", d'origen religiós. La música clàssica del nord de l'Índia està dividida en 10 "ragas", que són considerades com a principals i bàsiques, i a partir de les quals es formen la resta de ragas.
Shyam Sunder, nascut a Nova Delhi el 1954 i que resideix a Barcelona des de l'any 1985, té una extensa discografia, trajectòria de concerts i com a professor. Per la seva banda, Tapan Bhattacharya, nascut a la ciutat de Benares, també té una llarga trajectòria i és un dels músics de tablas més prestigiós. Forma part del grup Ancient Future, creat el 1978 amb l'objectiu de fusionar músiques d'arreu del món, esdevenint pioner i iniciador en aquest estil.

dimarts, 13 de maig del 2008

Navarcles i "L'església del mar"

Portada de L'església del mar
Any 1320,
Masia de Bernat Estanyol,
Navarcles, Principat de Catalunya


Així comença la novel·la històrica L'església del mar, d'Ildefonso Falcones. Una de les curiositats d'aquesta és el fet que l'acció comença a Navarcles i que alguns dels protagonistes del llibre (el Bernat i l'Arnau Estanyol o la Francesca) en són fills. No es tracta d'una simple casualitat; no és que l'autor triés a l'atzar un poble de Catalunya per fer-hi començar la trama, sinó que és un tribut a la seva esposa, natural de Navarcles.
Ara bé, el rigor històric en relació a Navarcles és totalment nul: a Navarcles el 1320 no hi havia ni castell ni senyor feudal que hi residís, ni tan sols que es digués Llorenç de Bellera.
Tanmateix el llibre, bastant pèssim però amb molt d'èxit comercial, ha servit per portar arreu el nom de Navarcles. Se n'han fet forces traduccions: al català (recordem que l'original és en castellà), a l'anglès. alemany, francès, italià, portuguès o polonès, i en totes elles s'ha mantingut "Navarcles". Havia sentit a dir que en la traducció alemanya havia estat substituït pel nom d'un poblet alemany (mantenint, en canvi, Barcelona), però com he pogut comprovar es tracta d'un fals rumor.

diumenge, 11 de maig del 2008

20è aniversari de l'Esbart Dansaire Navarclí

Galop grec

Avui l'Esbart Dansaire Navarclí ha celebrat el seu 20è aniversari amb un espectacle al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas, del que se n'han fet dues funcions (a les 6:30 i a les 8:30). L'acte a consistit amb el ball de les danses més representatives d'aquests vint anys, que s'han anat intercalant amb audivisuals que mostraven diferents aspectes de la història d'aquesta entitat: els inicis, els espectacles per la festa major d'hivern i d'estiu, les sortides (a Pamplona, Irun, Lisboa, Saint Pons de Thomières...), les celebracions i l'assiag final del mateix espectacle. Els balls que s'han dansat han sigut els següents:
Galop grec, Formiguetes, Galop de panderetes, Rentadores, Muntanyenca, Recordant l'Alguer, Hereu Riera, Pastors, Cercolets, Havanera brau pescador, Marina, Nans nous, ball de bastons "la dragona", Tirotitaina del Pallars, Pedretes, Ball de Crespelles, Ball del còrrer i Carnestoltes navarclí.
Donat que el repartiment era força ampli, un bon nombre d'aquests han estat modificats per tal de fer-los més curts i donar cabuda a tots sense fer un espectacle llarg i pesat. En aquest sentit, els dansaires han aconseguit presentar un acte amè i representatiu.
En l'espectacle hi han participat els dansaires actualment en actiu (tret d'algunes absències justificables, com la de la meva germana Cristina) així com tots aquells que en aquests 20 anys hi han passat i hi han volgut participar. D'aquesta manera s'han vist companys que feia anys no se'ls veia ballar. Cal fer esment també de la participació dels fills i filles dels dansaires, que han ballat "Formiguetes". A l'acte també hi han estat convidats tots els presidents i directors que han passat per l'Esbart, així com tota aquella gent que d'una manera o altra hi van col·laborar.

Salutació final

Es pot recordar aquí que per a celebrar el 10è aniversari l'Esbart havia demanat a l'autor teatral Agustí Soler que els escrivís un guió teatral en el que hi combinés la dansa. El guió, titulat Teixint les nostres melodies, finalment es va representar el 1999 durant la Festa Major d'Hivern.
Moltes felicitats i per molts anys pogueu continuar!

dissabte, 3 de maig del 2008

Article sobre Sant Benet a "el pèsol negre"

En el darrer número, el 37 (març-abril-maig 2008), de la revista anarquista el pèsol negre, hi ha publicat un article sobre Món Sant Benet, titulat "Sant Benet de Bages: El projecte més ambiciós de la història de Caixa Manresa" (pàgines 4 i 5) i escrit per l'Hiram Gascoigne. Recordem aquí que l'Hiram ja havia escrit anteriorment, en d'altres números d'aquesta revista i d'altres de llibertàries (Catalunya, Anarco-Territoris...), sobre altres aspectes del Bages i Navarcles, així com sobre teoria anarquista.
L'article en qüestió presenta en línies generals el procés que ha seguit Caixa Manresa per a la creació del seu complex a Sant Benet, des de la seva compra l'any 2000 fins a la seva inauguració (2007) i posada en funcionament durant aquests primers mesos de 2008. En especial fa èmfasi en com Caixa Manresa ha presentat el seu projecte com un benefici per a tothom, amagant que es tracta d'una inversió privada. També exposa l'entremat d'empreses i administracions públiques que hi treballen: la turística Transversal, la gestora de convencions GIS, la Generalitat de Catalunya, la Joieria Tous, Endesa i la farmacèutica Esteve en el Centre Alícia... Per últim també senyala els projectes que s'havien presentat, abans de la seva adquisició per part de Caixa Manresa, en relació a Sant Benet, que els distingeix en dues grans línies: els de desenvolupament econòmic, com va ser el del "Parc Rural de Sant Benet" de 1990, i els de protecció del patrimoni històric i natural, com va ser la proposta d'ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac fins al Llobregat, per incloure-hi Sant Benet i les Marcetes. Com s'ha acabat demostrant, s'ha imposat la primera d'aquestes línies.
En relació a aquest darrer aspecte, de cara a una altra ocasió es podria exposar quins projectes per a Sant Benet es van presentar des de Navarcles, o quin paper hi va jugar l'Ajuntament en la consecució de Caixa Manresa.

D'altra banda, la revista el pèsol negre celebra els seus 10 anys. Felicitat i endavant!

divendres, 2 de maig del 2008

L'escut de Navarcles fa vuitanta anys

Escut actual

L'escut de Navarcles que fem servir avui dia acaba de complir vuitanta anys. Fou dibuixat per Mn. Sebastià Toscas i Diars i entregat a l'Ajuntament el dia 11 de desembre de 1927. Durant la República, se'n va fer servir un altre en el qual hi havia dibuixades les quatre barres, el pont Vell i unes barques (perquè hom pensava que el nom de Navarcles venia "d'anar amb barques"). El 26 d'octubre de 1947 l'Ajuntament d'aleshores el va recuperar i el va convertir en oficial. És un escut que intenta resumir la història de Navarcles: hi ha dibuixat el monestir de Sant Benet de Bages, les muntanyes de Montserrat, les relíquies de Sant Valentí, un raïm –recordant quan Navarcles vivia del vi- i un teler.

Bitllet de 1937 on s'hi pot veure l'antic escut

(de l'Agenda de Navarcles de febrer de 2008)

Durant molts anys Sant Benet de Bages va triar el Batlle de Navarcles

Postal de Sant Benet de Bages

Sant Benet de Bages era el senyor feudal de Navarcles. Per administrar el poble, Sant Benet de Bages nomenava a un representant que rebia el nom de batlle. O sigui que durant molts anys, el batlle era nomenat de forma directa pel monestir. Això ocasionava molts problemes perquè el batlle no mirava pels interessos dels vilatans, sinó pels del monestir. Els navarclins pressionaren al monestir i l’any 1676 van aconseguir que Sant Benet nomenés batlle a partir d'una proposta de tres noms que li feien la gent de Navarcles. D’aquests tres noms, l'abat n'escollia un que seria batlle. Aquest sistema va durar fins a començaments del segle XIX, quan es va abolir el règim senyorial.

(de l'Agenda de Navarcles de març de 2008)

Molts dels noms dels carrers de Navarcles daten de l'any 1922

L'any 1922 l'Ajuntament va decidir ordenar els carrers i donar-los nom. El carrer Ample es va dividir en tres, la Baixada de la Riera, la Baixada de les Fonts i l'actual carrer Ample, que es va passar a dir carrer del Diputat Creixell, en record d'un diputat que havia fet diversos favors a la gent de Navarcles. El carrer Otzet es va dividir en el carrer Otzet, carrer Jacint Verdaguer, carrer Torras i Bages i plaça Sant Valentí. El carrer Abajo va passar a anomenar-se Dr. Robert; el carrer de la Sort, carrer de Pi i Margall, el carrer del Detràs, carrer Àngel Guimerà, el carrer Nou, carrer Prat de la Riba i la plaça Major (actual plaça Vella), plaça del General Prim. Durant la República, es van introduir més canvis.

(de l'Agenda de Navarcles d'abril de 2008)

Els noms dels carrers de Navarcles es van tornar a canviar durant la República

Detall d'una foto de la façana de la Casa Consistorial, dels anys 30

En la passada agenda vàrem veure que alguns dels noms dels carrers actuals van ser posats l’any 1922, però durant la República, concretament el 14 de juliol de 1934, es van tornar a introduir canvis. Així, el carrer Ample, que es deia Diputat Creixell, es va passar a dir C/ Francesc Layret; el carrer Manresa, carrer de Rafael de Casanova; el carrer de França, carrer de Fermí Galan; el carrer Torras i Bages, carrer Pau Iglesias; el carrer Creu, Avda. 14 de abril; la plaça Sant Valentí, plaça de Francesc Macià; la plaça Aguilar, plaça de Ferrer i Guàrdia; el carrer de la Sort, carrer de Pi i Margall, i la plaça de l'Ajuntament era la plaça de la República. Quan arribaria el franquisme, els noms del carrers es van tornar a canviar.

(de l'Agenda de maig de 2008)

L'Agenda de maig de 2008

Ja ha sortit publicada l'Agenda d'activitats de Navarcles corresponent a aquest mes de maig. Us la podeu descarregar en format .pdf des d'aquest enllaç.
D'entre les activitats, es poden destacar les següents:
  • la celebració del 20è aniversari de l'Esbart Dansaire Navarclí, el dia 11
  • la continuació del festival de cinama Clam, fins al dia 4
  • la representació de l'obra de teatre Expedició a Mart, a càrrec del "Grup Teatre Navarcles", els dies 17 i 18
  • la celebració de la Setmana del Consum Responsable (entre el 19 i el 25) i la Festa del Comerç Just i Solidari (el 16 i 17)
  • la roda de corals del Bages i Berguedà, el dia 25
  • i, ja de cara al juny, la representació de l'obra de teatre Temps era temps, a càrrec del grup "Els Interrogants", el dia 1
També cal destacar la notícia sobre la subvenció de la Generalitat de Catalunya per a la nova biblioteca i espais culturals al costat del Teatre-Auditori Agustí Soler, de 800.000 €. Més interessant seria, però, conèixer-ne [conèixe'n] les característiques principals i el cost total.

El "trempador": només s'utilitza a Navarcles?

De petit de la "maquineta de fer punta" sempre en vaig dir "trempador" i no vaig ser conscient que fora de Navarcles no ho deien fins que estar a la universitat, on en demanar si en tenien em contestaren "el què?". En aquest mateix sentit, des de fa temps a la pàgina web de l'Ajuntament de Navarcles podem llegir que:

Una paraula que només es diu a Navarcles...
A Navarcles d'una maquineta de fer punta al llapis en diem trempador. I que sapiguem només es diu a Navarcles. No sabem des de quan...

Però, és cert que només es digui a Navarcles? Doncs no! Fa uns dies un company de feina, de Solivella (a la Conca de Barberà, vegueria del Camp de Tarragona), em va dir que al seu poble també la utilitzen aquesta paraula. És més, allà, com aquí, creuen que només la diuen ells. A Solivella hi ha la curiositat que s'hi parla el dialecte xipella del català (aquell que acaba els plurals en "-is" en lloc de "-es"), i han pogut constatar que "trempador" és una paraula típicament solivellenca i no pas del conjunt del domini xipella.
Han determinat també l'origen etimològic de la paraula, que deriva del verb "trempar", una de les accepcions del qual és:
Tallar el canó de la ploma d'ocell perquè hi puguin escriure
(per més informació del "trempador" a Solivella)

El fet que també es digui a Solivella fa més interessant encara l'us d'aquesta paraula. Donat el cas que els dos pobles estiguin situats força lluny de l'altre i que es parlin dialectes del català diferents ens porta a preguntar com és que es digui als dos llocs? Apunto una possible resposta: la migració interior de Catalunya. Des de finals del segle XIX i fins a primers del XX es produï una intensa migració des de les comarques més rurals a les més industrials. És possible, doncs, que vilatans de Solivella immigressin a Navarcles, portant amb ells el "trempador"?
Quines possibles explicacions més hi ha?

El "Grup Teatre Navarcles" celebra el seu 25è aniversari

Representació de La puntaire

Tal i com el "Grup Teatre Navarcles" havia anunciat anteriorment, el curs 2007-08 el dedica a celebrar el seu 25è aniversari. Primer va ser amb la representació de D'aquesta aigua no en beuré, de Josep M. Folch i Torres, i una exposició de cartells el novembre de 2007, i per al proper juny està preparant un segon acte.
El dia 8 de juny, al migdia al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas, es durà a terme la presentació de dos llibres d'història del teatre de Navarcles. El primer és Història del teatre popular i amateur de Navarcles (1898-2008) i el segon és un Quadern de Navarcles titulat Grup Teatre Navarcles: 25è aniversari. Tot i que en el programa no posa qui és l'autor, d'acord al que el Sebastià Puig, president del grup, va dir diumenge passat durant l'acte de lliurament del premi de l'Aplec Sant Jordi, podria ser l'actor Xavier Oliveras. La presentació d'ambdós llibres anirà a càrrec del navarclí Joan Anguera Picañol, actor, director i professor de l'Institut del Teatre, que també va ser present a l'acte d'aquest diumente passat.
L'acte continuarà amb un dinar de germanor, en el que han estat convidats tots els socis i participants i col·laboradors del grup durant aquests 25 anys, des de la representació de La puntaire, de Salvador Bonavia, el 1983.
Ja en continuarem informant.