Manresa ret homenatge al director i guionista teatral Agustí Soler i Mas (I)

Agustí Soler i Mas (en una foto de 2002, poc abans de morir)

Avui al teatre del Kursaal de Manresa, 8:30 del vespre, es farà un acte d'homenatge al navarclí (no de naixement) Agustí Soler i Mas. A l'acte hi ha estat invitat el "Grup Teatre Navarcles" i, suposo, l'Ajuntament de Navarcles. Diferents mitjans de comunicació se n'han fet ressó.
A la pàgina de 3cat24.cat podem llegir la següent notícia:
"Manresa retrà homenatge aquest dimecres al guionista i director teatral Agustí Soler i Mas en reconeixement a la tasca duta a terme en el camp de les arts escèniques. Durant l'acte, que tindrà lloc al teatre Kursaal, es farà pública la distinció a Soler i Mas que s'ha instal·lat al vestíbul de la sala petita del teatre. Es tracta d'una silueta del manresà, que recordarà la vinculació de Soler i Mas, creador de la Innocentada, una farsa manresana, amb les arts escèniques. També es presentarà una exposició sobre la seva vida i obra, que ha anat a càrrec de l'Agrupació Cultural del Bages. A més, es projectarà un audiovisual sobre una actuació de Soler i Mas."

I al diaridemanresa.cat aquesta altra notícia:
"Manresa retrà homenatge a Agustí Soler i Mas en reconeixement a la tasca duta a terme en el camp de les arts escèniques. Serà aquest dimecres a partir de 2/4 de 9 del vespre, en un acte que tindrà lloc al teatre Kursaal.
L’any 2003 es va homenatjar Agustí Soler i Mas al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa. En aquella ocasió, es va organitzar una comissió formada per membres de l’antiga Innocentada –formada per Carles Esclusa, Jaume Bernadich, David Casas, Lluís Vilalta, Jordi Ferrer i Joaquim Manzano– que van proposar que se li dediqués el nom d’un carrer o quelcom semblant. Finalment, es va decidir fer-li un homenatge aprofitant que s’havia d’inaugurar el nou teatre Kursaal. Poc més d’un any després de la inauguració del teatre, es fa l’homenatge.
Durant l’acte es farà pública la distinció a Soler i Mas que s’ha instal·lat al vestíbul de la sala petita del teatre. Es tracta d’una silueta del manresà, que recordarà la vinculació de Soler i Mas, creador de la Innocentada de Manresa, amb el món de les arts escèniques. Paral·lelament, es presentarà una exposició sobre la vida i obra d’Agustí Soler i Mas, que ha anat a càrrec de l’Agrupació Cultural del Bages. D’altra banda, a la sala petita es projectarà un audiovisual sobre una actuació de Soler i Mas. I per acabar, l’esbart ballarà una peça de l’espectacle Victor Victoria, que s’ha representat en diferents Innocentades.
L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, i del regidor de Cultura, Ignasi Perramon.
Agustí Soler i Mas
Agustí Soler i Mas neix a Manresa el 17 de desembre de 1939 i mor a Navarcles el 7 de novembre de 2002. Viu una infància de postguerra i pors al carrer. A la seva família, treballadora, es respira respecte i admiració per la cultura. El seu pare té una biblioteca bàsica, la seva mare, exsardanista, enyora tota la cultura popular catalana bruscament avortada. Un germà bastant més gran, Francesc, és tota la vida un gran investigador i divulgador del món sardanista i la dansa catalana. Dels seus jocs infantils recorda vivament la companyia teatral de quitxalla que van organitzar al pati de veïns on donaven els darreres de les cases del seu barri. Aquell teatre infantil, sempre inventat, va arribar a atreure el veïnat i quan ja tenia catorze anys cobraven entrada per les representacions. És allà on s'adona de la fèrtil via de l'humorisme per comunicar un missatge o una informació.
Amb una entitat benèfica de l'època, “Arte, alegría y caridad”, voltaven per hospitals, sanatoris i manicomis, presentant uns espectacles que llavors s'anomenaven “festivals”. Van recórrer una munió d'aquests centres a Catalunya durant més de deu anys on feia el rol d'humorista.
Desplaçat per qüestions laborals a Calaf, Súria, Manresa i Navarcles, arreu es vincula amb el món escènic: primer com a actor i posteriorment com a guionista. Als disset anys, una colla de joves de Manresa decideix restaurar una antiga tradició: La Innocentada. En el món franquista, allò era impensable, no cal dir que les prohibicions van ser decisives perquè de forma mig clandestina portessin a terme la primera Innocentada de postguerra, el desembre del 1957. Des de llavors cada any apareix un espectacle completament nou.
Més o menys en aquesta època descobreix la personalitat de la Mary Santpere, immediatament queda subjugat per aquella admirable capacitat d'autocrítica i el poder de connexió amb l'auditori. A la Mary Santpere la coneix, la tracta i arriben a ser bons i sincers amics. El 22 de maig del 1966 li va presentar al Teatre Victòria de Barcelona en un espectacle humorístic. El 1974 va estrenar-li, a Madrid, uns monòlegs en castellà i el 1990 l'Ajuntament de Navarcles la va cridar per donar-li la medalla de la Vila.
El Cau d'art de la Gàbia de Manresa eren unes vetllades que es feien cada dijous als baixos de l'Hotel Mundial (1962-64). Es reuneix gent de la faràndula, sense compromís previ i en un petit escenari hi pot actuar tothom. Estava organitzat pel Club Maryland d'on sorgiria ben aviat Espectáculos Maryland que van donar feina a tota una colla d'amateurs i va canalitzar l'accés a títols professionals dins l'enquadrament de l'època que era “Teatro, Circo y Variedades”. Les proves es feien al Teatre Capsa de Barcelona. Allà va obtenir el títol professional (1963), que va permetre que el contractessin en espectacles de “Variedades” i “Folklore”.
El 1963 es constitueix a Manresa un grup d'avanguarda, Art Viu, on descobreix l'obra i la tècnica teatral de Bertold Brecht. Durant quatre anys presenten muntatges de Txèkhov, Ricard Salvat, Joan Colomines i Maria Aurèlia Capmany. Als vint-i-nou anys es casa amb Glòria Comas i Riu, que assumeix amb valentia el desgavell de viure el teatre ficat dintre la família. Tenen tres filles, Anna, Laura i Eva.
El 1976 ingressa a la SGAE, com a autor teatral amb l'obra Capital, omnia vincit. El 1977, amb un grup de deu persones formen: El Col·lectiu d'Actors Manresans, on es vol fer un treball teatral seriós. La primera temporada porta la direcció, Ja sé que no s'estila; la segona, Els llits de Valldemossa i la tercera Com es menja una avellana són a cura de Lluís Gavaldà i, a través de la quarta L'auca del Sr. Rusiñol, dirigida per Carlos Lasarte, es posa en contacte amb les tècniques del sistema Stanyslawsky. Amb aquest grup recorre escenaris de tot Catalunya durant vuit anys.
El 1991 en un seminari de Robert Mc Kee, se n'adona que ha estat emprant tècniques de guionista i des d'aquell curs, no deixa que l'anomenin autor teatral sinó guionista. Posteriorment altres seminaris amb Doc Comparato, Miquel Sanz i els dels entusiastes membres del GAC, reafirmen la seva actual ubicació. El 1998 entra en contacte amb Euroescrip i Pilots.
Han estat quaranta anys sempre encomanant-se i encomanant l'entusiasme per qualsevol empresa teatral de nova creació: guions, sketchs, musicals, descobrint arreu el cap del fil per descabdellar-ne una trama."