"Temps era temps"

Aquest propassat diumenge 1 de juny es va representar l'obra de teatre Temps era temps, a càrrec del grup de teatre navarclí "Els Interrogants". Com en anteriors ocasions el guió i la direcció han estat de l'autor i director teatral navarclí Manolo Pérez. La funció es va dur a terme al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas, i va comptar amb l'assistència de prop de 340 persones (el teatre té una capacitat d'una mica més de 350 places). Feia temps que no es veia una sala tant plena en una funció teatral, superant de llarg l'assistència que han tingut les funcions d'aquesta temporada del "Grup Teatre Navarcles" i de la Febrada. De fet, d'ençà que el grup va traslladar la seva activitat al Teatre-Auditori (recordem que amb anterioritat actuava al teatre del Coro) ha tingut un creixement progressiu en el nombre de públic. L'any passat, amb l'obra Dona contra dona, ja havia tingut un rècord d'assistència (a l'entorn de les 190 persones); però aquest any el públic assistent ha estat espectacular. Al marge de la quantitat, en general hi ha hagut crítiques positives envers a la representació, si bé la qualitat dels muntatges no és que hagi millorat respecte a les obres anteriors.
Temps era temps manté les característiques pròpies que identifiquen al grup: una alta participació d'actors i actrius, de diferent procedència generacional i social, música i dansa inserida entre les escenes, escenes curtes (tipus esquetx) i uns diàlegs senzills i de llenguatge entenedor. En aquest sentit, les obres del Manolo recorden molt a l'estil de l'Agustí Soler i Mas. Però, a més, "Els Interrogants" es caracteritzen també per dos aspectes molt importants i que els diferencien de la resta d'activitats teatrals del poble: d'una banda, practica el teatre com una acció social, de donar cabuda a sectors de Navarcles que en altres grups o espectacles no n'hi tenen; de l'altra, la de prioritzar el passar-ho bé al fer-ho bé, i convertint en un tret identitari i de reivindicació la baixa qualitat. Tot això fa que el grup i les seves obres siguin molt properes a la gent, fugint de l'elitisme teatral, i d'aquí possiblement el seu èxit.
A diferència de les tres darreres obres presentades, el guió d'aquesta no és l'adaptació de la lletra de cap cançó, si bé el títol fa referència a una peça musical homònima de Joan Manel Serrat que, a més, havia de ser interpetada durant la representació (que no ho va ser per causes personals de l'actor que ho havia de fer). Tal i com s'exposa en el programa de mà: "Amb l’obra que avui presentem encetem una nova temàtica: la història local de Navarcles. Apa, com a les obres de la festa major d’hivern! Serà casualitat?"
L'argument de Temps era temps "reflexa la vida quotidiana de la població navarclina durant els darrers anys del franquisme. Hi haurà referències a la inauguració de les piscines, a la creació del Moviment Júnior, la colla Or i Flama o les mirindes. Ens trobem en uns anys de coexistència (no pacífica ni en condicions d’igualtat) de joves amb ànsies de canvi i llibertat amb d’altres d’afins al règim dictatorial. I entre mig venen a passar l’estiu un parents que emigraren a Alemanya...".
El problema sorgeix quan l'Oriol, un alemany de fills espanyols, s'embolica amb amb una amiga (Anna) de la seva xicota (Asun). Després de diverses trobades són descoberts pel novio de l'amiga, el Joselito. Per treure-se'l de sobre l'Oriol el denuncia als membres de la Falange, que estaven investigant a la seva colla, que es reunien al Casal, per ser rojos. Entre mig d'aquesta història ens trobem amb una parella de falangistes i una altra de grisos a l'estil Lluquet i Rovelló o C3PO i R2D2; o amb un grup de senyores amb ganes de gresca, que s'apunten a tot, des de la Feista de Liberación fins a una manifiestació per a la llibertat del Joselito. Evidentment, tot acaba bé.
El repartiment va ser el següent:
Maria: Maria Guerrero
Nita: Anna Carrera
Joana: Joana Garcia del Prado
Manolo: Manolo Perez
Manuel: Manuel Victoria
Ventura: Ventura Graells
Manolo: Manolo Castaño
Blanca: Blanca Fernández
Irene: Irene Solà
Toni: Antònia Garcia Del Prado
Jose: José Martínez
Lourdes: Lourdes Farrer
Joan: Joan Solbes
Melani: Marissa Pujol
Jordi: Jordi Garrido
David: David Villareal
Asun: Asun González
Oriol: Oriol Vendrell
Jordi: Jordi Bacardit
Xènia: Xènia Sellarés
Anna: Anna Costa
Lluís: Lluís León
Joselito: Josep Sánchez
Yosu: Josep M. Riera
Marissa: Marissa Pujol
Toni: Toni Franch
Xavi: Xavier Oliveras
Ana: Anna Castillo
Judit: Regina Cano
Laia: Laia Jiménez
David: David Pérez
Regina: Regina Cano
Rebeca: Rebeca Cuadrado