Món Sant BenetXavier Bru de Sala publicava aquest dimecres, en el suplement de cultura de La Vanguardia, el Cultura/s núm.313, una interessant reflexió a partir de la visita que va realitzar a Món Sant Benet un dia d'aquets, titulada Bages capital. La reflexió no és nova, ni tan sols la idea sobre la que se sostenta, però sí que és cert que cal donar-li volada, no tant per fer promoció de Sant Benet (com Xavier Bru de Sala ha fet en altres ocasions) com per alliberar-nos de la idea que les coses les ha de fer l'Administració pública (l'Estat en un sentit ampli) o que, nosaltres com a ciutadans, haguem d'esperar i confiar en que l'Estat ens ho resoldrà tot.
M'explico, Bru de Sala és conscient que a Catalunya en general hi ha hagut la tendència a substituir la iniciativa pròpia, i per voluntat pròpia, per cedir-la a l'administració (sigui la Generalitat, el govern espanyol, les diputacions, els ajuntaments...). I això ha portat a un estat de letàrgia, ja que l'administració no ha pres gairebé mai aquuesta iniciativa. En front d'això exposa l'exemple de Món Sant Benet, un projecte de recuperació del patrimoni històric alhora que el desenvolupament d'un equipament turístic i cultural (el monestir, l'hotel...) i de recerca (l'Alícia), i realitzat per una entitat d'estalvis. Com diu: "Lo más extraoridnario és la autoria. Món Sant Benet es obra exclusiva de una caja pequeña, la de Manresa, que por sí sola justifica que las consideremos, a las cajas del territorio, un patrimonio nacional a preservar independientemente".
Bru de Sala acaba amb una metàfora prou interessant (però tampoc nova, ni del tot certa): "el primer Sant Benet se construyó a la intemperie, no detrás sino más allá de la frontera del Llobregat, erizada de castillos. Món Sant Benet es asimismo nuevo territorio, ganado a la desidia, la facilidad, las programaciones, lo obvio, el sistema". Tot un clam contra l'Estat i contra la gent que espera que l'Estat ho resolgui tot.
Però enfront d'això, crec que des del pis de baix de la societat tampoc hem d'esperar ni cedir la voluntat d'acció a l'empresa privada. L'empresa privada pot suplir l'estat, però mai ho farà per l'interés comú (bé... l'estat tampoc ho fa).
M'explico, Bru de Sala és conscient que a Catalunya en general hi ha hagut la tendència a substituir la iniciativa pròpia, i per voluntat pròpia, per cedir-la a l'administració (sigui la Generalitat, el govern espanyol, les diputacions, els ajuntaments...). I això ha portat a un estat de letàrgia, ja que l'administració no ha pres gairebé mai aquuesta iniciativa. En front d'això exposa l'exemple de Món Sant Benet, un projecte de recuperació del patrimoni històric alhora que el desenvolupament d'un equipament turístic i cultural (el monestir, l'hotel...) i de recerca (l'Alícia), i realitzat per una entitat d'estalvis. Com diu: "Lo más extraoridnario és la autoria. Món Sant Benet es obra exclusiva de una caja pequeña, la de Manresa, que por sí sola justifica que las consideremos, a las cajas del territorio, un patrimonio nacional a preservar independientemente".
Bru de Sala acaba amb una metàfora prou interessant (però tampoc nova, ni del tot certa): "el primer Sant Benet se construyó a la intemperie, no detrás sino más allá de la frontera del Llobregat, erizada de castillos. Món Sant Benet es asimismo nuevo territorio, ganado a la desidia, la facilidad, las programaciones, lo obvio, el sistema". Tot un clam contra l'Estat i contra la gent que espera que l'Estat ho resolgui tot.
Però enfront d'això, crec que des del pis de baix de la societat tampoc hem d'esperar ni cedir la voluntat d'acció a l'empresa privada. L'empresa privada pot suplir l'estat, però mai ho farà per l'interés comú (bé... l'estat tampoc ho fa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada