Els diferents episodis de pesta negra que es succeiren entre els segles XIV i XVIII,les sequeres i les males collites varen provocar un important buit demogràfic a Catalunya. Aquest buit, però, va ser cobert per la immigració de francesos, en la seva majoria occitans i, també, una minoria de catalans del Rosselló i francesos "autèntics" (parlants de llengües d'oil). Degut a aquest aport demogràfic, però també biològic, aproximadament entre 1500 i 1700, i malgrat els flagells que patí, va doblar-se la població de Catalunya. No es disposen de dades exactes ni complertes per a tot Catalunya, però alguns càlculs estableixen que fins a un 40% de la població total al s.XVI era occitana o descendent d'occitans. La primera onada d'occitans, modesta, s'inicia vers l'any 1480, però el flux migratori més important es dona a les dècades centrals del S. XVI (a partir de 1540). La majoria d’immigrants procedien de les diòcesis fronteres (Comenges, Coserans...) dels Pirineus centrals.
A Navarcles, el prèvere Fortià Solà en el seu llibre Navarcles. Notes històriques, de 1910, deixa constància del seu coneixement sobre l'immigració d'occitans al poble arran del fet que, llavors com ara, el "carrer de Sant Benet" es coneixia popularment amb el nom de "carrer de França". Fortià Solà escrigué el següent (respectant l'ortografia que emprà) (pp.73-74):"El nòm de carrer de França, ab que encara avuy es conegut vulgarment, no sabèm ficsament de que prové; mes sí que en els documents del arxiu parroquial trobam que en el sigle XVI, sobre tot, hi havía establèrts en el pòble molts francèsos provinents de la Gascunya, els quals es dedicavan preferentment a treballs de la construcció. La presència de tals pòt ben esplicarse per una emigració general d'aquèll país; car es còsa cèrta l'establiment de molts francèsos en diferents indrèts de Catalunya. Aixís podría esser que'ls vinguts a Navarcles s'acantonassen principalment en el citat carrer, y per lo mateix restás a aquèst el renòm de carrer de França".
El també historiador navarclí Llorenç Ferrer, a Història de Navarcles. Col·leccionable d’història de 1988, qüestionava que en la immigració occitana hi hagués l'origen del nom "carrer de França". Les cases d'aquest carrer no es varen construir fins a principis del segle XVIII o, a molt estirar, a finals del XVII, de manera que els occitans del segle XVI no podien haver-s'hi instalat.
Llavors, quin és l'origen del nom? Si ens mantenim amb la tesi occitanista, ve podria ser degut a que s'hi instal·lessin descentdents d'occitans o, directament els darrers occitans que deurien arribar a finals del XVII.
No es disposa del nombre total d'occitans (majoritàriament gascons d'acord a Fortià Solà) que s'establiren a Navarcles. Tanmateix l'evolució demogràfica ens indica un creixement considerable que, en part, es podria explicar per aquesta aportació. En el fogatge de l'any 1515 a Navarcles es contabilitzaven 10 focs, que s'incremetaren a 18 al cap de 38 anys, en el de 1553. En quin grau contribuïren els occitans a pràcticament doblar el fogatge?
La resposta, encara que sembli paradoxal, és en res. Els occitans no contribuïren en l'increment de focs. Una anàlisi dels cognoms que consten en els fogatges permet arribar a aquesta conclusió. En el fogatge de 1553 només consten cognoms catalans en el terme de "Navarcles i Sant Benet". Però això no vol dir que la informació donada per Fortià Solà fos falsa, sinó que, com han observat diferents estudiosos de la immigració occitana a Catalunya, aquesta absència es produïa sovint, ja que les cases d'occitans, per diferents raons censals, no es contaven o, en d'altres ocasions, els occitans es canviaven el cognom. Així, doncs, és probable que el nombre real de focs l'any 1553 fos superior a 18 i d'aquests no contats una part important, si no tots, fossin occitans.
Llavors, quin és l'origen del nom? Si ens mantenim amb la tesi occitanista, ve podria ser degut a que s'hi instal·lessin descentdents d'occitans o, directament els darrers occitans que deurien arribar a finals del XVII.
No es disposa del nombre total d'occitans (majoritàriament gascons d'acord a Fortià Solà) que s'establiren a Navarcles. Tanmateix l'evolució demogràfica ens indica un creixement considerable que, en part, es podria explicar per aquesta aportació. En el fogatge de l'any 1515 a Navarcles es contabilitzaven 10 focs, que s'incremetaren a 18 al cap de 38 anys, en el de 1553. En quin grau contribuïren els occitans a pràcticament doblar el fogatge?
La resposta, encara que sembli paradoxal, és en res. Els occitans no contribuïren en l'increment de focs. Una anàlisi dels cognoms que consten en els fogatges permet arribar a aquesta conclusió. En el fogatge de 1553 només consten cognoms catalans en el terme de "Navarcles i Sant Benet". Però això no vol dir que la informació donada per Fortià Solà fos falsa, sinó que, com han observat diferents estudiosos de la immigració occitana a Catalunya, aquesta absència es produïa sovint, ja que les cases d'occitans, per diferents raons censals, no es contaven o, en d'altres ocasions, els occitans es canviaven el cognom. Així, doncs, és probable que el nombre real de focs l'any 1553 fos superior a 18 i d'aquests no contats una part important, si no tots, fossin occitans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada