Aquesta setmana la Cup Navarcles ha repartit el darrer número de la seva revista, L'Espurna, número 17. En el present número hi ha un breu article sobre els nous equipaments que es preveu seran construïts al costat del Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas. La Cup es posiciona en contra de la concentració d'equipaments en un sol barri, en tant que, argumenta, implica una pèrdua de la qualitat de vida i del dinamisme social; per contra, reclama la formulació d'una nova política d'equipaments culturals basada en una distribució descentralitzada dels equipaments. El text és el següent:
"Quan parlem de concentració d’equipaments o d’infraestructures ens referim per exemple al complex que s’està creant al barri del camp de futbol, on s’hi estan construïnt un al costat de l’altre: l’escola de música, l’auditori, la biblioteca i potser en un futur també l’ambulatori.
Aquesta concentració en un barri perifèric, com el del camp de futbol, lluny de beneficiar-nos ens provoca una pèrdua de qualitat de vida. Això es degut a dos motius fonamentals: El primer és que dificulta la mobilitat peatonal i genera una major mobilitat de cotxes, cosa que provoca que hi hagi un increment de la circulació a l’interior del casc urbà. Major circulació de vehicles vol dir més soroll, més consum innecessari i menys accessibilitat peatonal, és a dir, pèrdua de qualitat de vida. I el segon és perquè provoca que tots el barris, excepte el del camp de futbol, vagin perdent poc a poc la vida social i els nostres carrers es vagin assemblant cada cop més als d’un poble dormitori.
Un equipament és sinònim d’activitat i vida social. Una correcta i equitativa distribució d’aquests en els diferents barris ens permetria gaudir d’un poble socialment més viu i cohesionat. Unes places i uns carrers semideserts signifiquen un poble apagat amb poca qualitat de vida".
"Quan parlem de concentració d’equipaments o d’infraestructures ens referim per exemple al complex que s’està creant al barri del camp de futbol, on s’hi estan construïnt un al costat de l’altre: l’escola de música, l’auditori, la biblioteca i potser en un futur també l’ambulatori.
Aquesta concentració en un barri perifèric, com el del camp de futbol, lluny de beneficiar-nos ens provoca una pèrdua de qualitat de vida. Això es degut a dos motius fonamentals: El primer és que dificulta la mobilitat peatonal i genera una major mobilitat de cotxes, cosa que provoca que hi hagi un increment de la circulació a l’interior del casc urbà. Major circulació de vehicles vol dir més soroll, més consum innecessari i menys accessibilitat peatonal, és a dir, pèrdua de qualitat de vida. I el segon és perquè provoca que tots el barris, excepte el del camp de futbol, vagin perdent poc a poc la vida social i els nostres carrers es vagin assemblant cada cop més als d’un poble dormitori.
Un equipament és sinònim d’activitat i vida social. Una correcta i equitativa distribució d’aquests en els diferents barris ens permetria gaudir d’un poble socialment més viu i cohesionat. Unes places i uns carrers semideserts signifiquen un poble apagat amb poca qualitat de vida".
1 comentari:
Molt bona empresa!
Felicitats pel blog!
L'aniré tafanejant sovint.
Diria que sé qui ets, fuetejat a la Monacàlia! ;p
Encara no he llegit el quadern del teatre!
Publica un comentari a l'entrada