Anarquistes navarclins (III)

En el Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans, una obra coordinada per Blai Pagès i publicat per la Universitat de Barcelona (2000), hi ha constància d'un anarquista navarclí, Gabriel Piedra. Aquí hi ha la ressenya que en dóna:

PIEDRA, GABRIEL, anarcosindicalista a Navarcles (segle XX). Fou delegat al Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya (CNT) celebrat a Barcelona el març de 1933, en nom del Sindicat Únic de Treballadors de Navarcles.

El mossen de Navarcles, Josep Escós, és el nou director de l’Institut de Ciències Religioses

El diari El 9 Nou publicava el passat 18 de juliol la següent notícia:
"El rector de Navarcles, Josep Escós Sarsanedas, és el nou director de l’Institut de Ciències Religioses de Vic en substitució de Joan Torra, que ho ha estat els darrers quatre anys i fins al 10 de maig, que és quan va cessar per esgotament del mandat. Des d’aleshores fins ara, la direcció de l’Institut s’ha portat de forma interina, ja que l’elecció que havia fet el bisbe de la primera terna de noms, el professor i laic Eduard Caserras, no va acceptar el càrrec. Llavors es va fer una altra votació i el consell de l’Institut, format per una trentena de persones, va proposar el capellà de Navarcles Josep Escós juntament amb els que ja hi havia, el de l’actual director, Joan Torra, i el de Joan Ordi. Escós era fins ara vicedirector del consell permanent de l’Institut i per tant ja formava part de l’equip de govern. “Aquests dies hem estat treballant conjuntament amb en Joan Torra per a la preparació del curs que ve”, explica, mentre afegeix que Torra ha deixat el llistó molt alt “perquè està molt preparat”. L’Institut de Ciències Religioses es va crear l’any 1998 sota la direcció de Josep Castanyé, que ho va ser fins a l’any 2004."

El camí de Girona a Santiago de Compostela passa per Navarcles

El passat dia 25 de juliol (Sant Jaume) l'Associació d'Amics del Camí de Santiago de Girona va inaugurar el tram gironí del camí de Santiago, que enllaça el Coll de Panissars (a la Jonquera) i Montserrat. Des de Montserrat, el camí enllaça ja cap a Lleida i Saragossa. Tal i com s'informa en aquesta notícia del Diari de Girona, l'acte d'inauguració va consistir en "una peregrinació a peu al monestir benedictí de Montserrat des de Monistrol" i una vegada allí, els participants assistiren a l'eucaristia a l'Altar Major i reberen la benedicció del pelegrí. Abans de la inauguració d'aquest tram, l'AACS va dur a terme 11 jornades de senyalització durant les que ha anat marcant i completant el recorregut. Durant aquestes jornades, desenvolupades en diumenge, els participants sortien de Girona en autobús fins al municipi d'inici de l'etapa i, després de completar la jornada a peu, tornaven amb el mateix sistema cap a Girona.

Des d'un punt de vista navarclí, el fet interessant és que el trajecte gironí del Camí de Santiago passa per Navarcles, procedent d'Artés i en direcció a Sant Vicenç de Castellet, passant per Sant Benet de Bages. La jornada de senyalització del tram entre Navarcles i Sant Vicenç va ser la darrera etapa abans de la inauguració, que coincidí amb l'últim tram a marcar. Aquesta etapa es va dur a terme el diumenge 29 de juny.
La programació d'aquell dia era la següent (el programa complet i un mapa de l'itinerari es pot veure en aquest enllaç):
"Navarcles-Sant Vicenç de Castellet: 20 Km
L'etapa és de +-20 Km per aquest motiu hauríem de dur les provisions suficients per a tot el Camí. Farem una o dos aturades per descansar.
El transport serà com segueix: a dos quarts de set (06:30) del Matí un autobús ens recollirà en el lloc de sempre “El Parc del Migdia – Casernes” i ens deixarà a Navarcles, a les 8,30. Començarem a caminar a les 9 desprès del xocolata.
Km 1,3 Monestir de San Benet de Bages.
Farem una aturada per el bocata, quan arribem a El Pont de Vilomara Km 9.
Km 13,5 Ermita de Sant Jaume i Font de Sant Jaume de Vallhonesta.
Km 15 Església de St. Pere S. XI i Refugi del Centre Excursionista de S. Vicenç. Entre les 14 i 14,30 entrarem a San Vicenç, on dinarem."

l'AACSG a la Sala de Plens de l'Ajuntament, amb el Calderí i el Valentí Oliveras

A Navarcles van ser rebuts a l'Ajuntament per l'alcalde, Albert Brunet "Calderí" i el regidor de cultura, Valentí Oliveras, si bé van arribar tard i en un primer moment van ser rebuts únicament per un membre de la policia local, el Manolo Pérez. Durant la recepció el Calderí va segellar la targeta del camí de Santiago amb el segell de l'Ajuntament de Navarcles.
Al llarg del poble es poden veure, pintades en groc, les fites del camí, que són tal i com es veu en la fotografia: una petxina i la inscripció "Navarcles amb el camí de Sant Jaume".

Navarcles i Occitània (II): un constructor occità a l'església de Navarcles

D'acord al llibre Navarcles. Notes històriques de Fortià Solà (1910), l'impacte de la immigració occitana a Navarcles no només es va deixar notar a nivell demogràfic, sinó que també en l'àmbit econòmic i de les infraestructures. Cal recordar que una part important dels occitans establerts al poble eren de professió constructors. Un d'aquests constructors fou el paleta Bernat Brisa, nascut a Goles (Golas en occità; Goulles en francès), al Baix Llemosí (l'actual departament de la Corrèze; Corresa en occità) [per més informació sobre la comuna de Goles es pot veure aquesta pàgina web].
Bernat Brisa, juntament amb Joan Jo, de Monistrol de Calders, van ser contractats pel Consell de Navarcles a l'entorn de 1663 per a la construcció de la capella de la Mare de Déu del Roser (la capella del Roser) i l'alçament de la teulada de la nau central de l'església parroquial de Santa Maria de Navarcles. El contracte es feu a preufet, corresponent a 180 lliures barcelonines i per a 30 jornals de manobra.
El contracte també establia diferents aspectes arquitectònics que calia complir i, per a comprobar si s'havien complert, una vegada les obres van estar enllestides es feu peritar. Del peritatge se'n carregaren dos experts de Manresa, els quals hi trobaren diversos defectes.
No se sap res més de Bernat Brisa i la seva relació amb Navarcles. De fet, del treball de Fortià Solà no es pot deduir si aquest occità s'havia establert al poble definitivament o bé, com molts altres occitans, era una mena de nòmada que anava de poble en poble oferint els seus serveis professionals. En tot cas, Bernat Brisa deuria ser dels darrers occitans en arribar i establir-se a Catalunya, ja que la immigració occitana s'acabà a les darreries d'aquell segle XVII.

Arriba la Festa Major d'Estiu 2008

A la pàgina web de l'Ajuntament ja es pot descarregar el programa de la festa major d'estiu d'enguany (aquí), que se celebrarà del 8 al 16 d'agost. Respecte a d'altres anys, no té pràcticament res d'especial, llevat d'algunes novetats.
Es continua mantenint i potenciant activitats i espais diferenciats en funció de l'edat (la festa major infantil, jove i de la gent gran), així com també l'estructura de la programació (des de la truitada del primer dia, passant pel repic de campanes del dia 15...). En l'ordre dels dies hi ha, però, una petita però important variació: el dia de la proclamació de les pubilles i hereu (i navarclí, entitat i empresa de l'any) ha passat de ser dels darrers actes de la festa a ser un dels primers (de fet al segon dia, el 9). Aquest canvi, pel que s'ha pogut saber, no ha estat del tot ben acollit per les pubilles i hereu actuals que, d'aquesta manera, no hauran pogut participar en la festa major d'estiu en tant que aquest títol.
En l'organització de la festa major cal destacar una major participació dels col·lectius joves (el recentment creat Consell de Joves i el Club del Joc), de manera que sobretot les novetats es concentren en activitats dirigides a aquest col·lectiu. En aquest sentit s'ha programat un joc organitzat pel Club del Joc, una caminada nocturna amb final a la remullada nocturna de la piscina, la recuperació del cercatasques (el correxupitos) que feia anys que havai desaparegut del programa de la festa major...

Anarquistes navarclins (II): cenetistes afusellats al Camp de la Bota

Fent una recerca pel Dictionnaire des guérilleros et résistants antifranquistes han aparegut dos navarclins, tots dos jornalers militants de la CNT, que varen ser represaliats pel règim franquista i finalment afusellats al Camp de la Bota (a Barcelona). Es tracta de Bernadino Bartolomé Just i de Francisco Garras Valverde.
Ambdós eren immigrants d'Espanya que s'establieren a Navarcles, molt possiblement durant l'onada migratòria dels anys 20. El primer havia nascut a Aldeanueva de Serrezuela (a Segòvia) l'any 1901; i el segon, a Calasparra (a Múrica) el 1903. Van ser afusellats el 20 de juliol de 1940 i el 2 d'agost de 1939 respectivament.
Al respecte dels afusellats al Camp de la Bota, cal dir que l'any 2003 l’"Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya" va iniciar una campanya per demanar al Govern Central l’anul·lació dels judicis sumaríssims militars. D'entre els ajuntaments que s'hi adheriren, hi consta el de Navarcles.

Actualització del 19-1-09:
En el llibre Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952), de Joan Corbalán Gil (Cossetània Edicions, 2008) hi ha informació sobre les 1.717 persones de les comarques de Barcelona executades per Franco, entre les quals hi consten els navarclins citats:

BARTOLOMÉ JUSTO, BERNADINO. 39 anys. Casat. JORNALER. Sap llegir i escriure. Naixement: ALDEANUEVA ZARRAZUELA (Segòvia). Veïnatge: NAVARCLES (Bages). Jutjat el 13/11/1939, procediment SU 563 (TMTT: 4268). Filiació: CNT. Acusació: REB [patruller]. Execució: 20/07/1940. Enterrament: Fossar de la Pedrera

Anarquistes navarclins (I): Josep Capellas Escalé (1899-1990)

Navarcles, donada la seva tradició industrial i combativa, va ser un dels pobles de la Catalunya Central amb una major importància dins del moviment anarquista durant el primer terç del segle XX. I això es reflecteix en la trajectòria llibertària d'alguns dels conciutadans navarclins. Avui, navegant per internet m'he topat amb el Dictionnaire International des Militants Anarchistes, en el qual hi consta un anarquista navarclí, Josep Capellas Escalé.
Josep Capellas va néxier a Navarcles el 24 de desembre de 1899. Poc se sap d'ell fins que va haver de complir amb el servei militar obligatori. Se sap que va desertar de l'exèrcit l'any 1920, exiliant-se a França, on va militar a la Fédération des Groupes Anarchistes Espagnols. Posteriorment, i després d'una amnistia promulgada el 1929, va retornar a Catalunya, on s'instal·là concretament al barri de Gràcia de Barcelona. Va militar a la FAI, a la CNT i a l’Ateneu Llibertari de Gràcia. En iniciar-se la Revolució de 1936 va participar activament en la col·lectivització de la indústria de la llet.
Finalitzada la guerra, va exiliar-se de nou a França, des d'on va participar en el maquis i la resistència francesa dins del grup Robert, de Laurens (un petit poble del departament de l'Hérault -Erau en occità-, Llenguadoc). Acabada la Segona Guerra Mundial va fundar, juntament amb d'altres companys anarquistes catalans i espanyols, el FL-CNT de La Liquière (poble de la comuna de Cabrerolles, al costat de Laurens). En va ser durant anys el secretari, així com el delegat en diversos congressos i plenaris de la CNT a l'exili. Fou també un militant actiu de la Libre Pensée, i a principis dels anys 70 fou uns dels fundadors de la Société Crématiste du Languedoc (associació per a la incineració dels difunts).
Josep Capellas va morir el 17 novembre de 1990 i fou incinerat dos dies després. Seguint les seves darreres voluntats, les seves cendres van ser dispersades pel jardí del cementiri de Montpellier-Grammont.