Navarcles i Occitània (II): un constructor occità a l'església de Navarcles

D'acord al llibre Navarcles. Notes històriques de Fortià Solà (1910), l'impacte de la immigració occitana a Navarcles no només es va deixar notar a nivell demogràfic, sinó que també en l'àmbit econòmic i de les infraestructures. Cal recordar que una part important dels occitans establerts al poble eren de professió constructors. Un d'aquests constructors fou el paleta Bernat Brisa, nascut a Goles (Golas en occità; Goulles en francès), al Baix Llemosí (l'actual departament de la Corrèze; Corresa en occità) [per més informació sobre la comuna de Goles es pot veure aquesta pàgina web].
Bernat Brisa, juntament amb Joan Jo, de Monistrol de Calders, van ser contractats pel Consell de Navarcles a l'entorn de 1663 per a la construcció de la capella de la Mare de Déu del Roser (la capella del Roser) i l'alçament de la teulada de la nau central de l'església parroquial de Santa Maria de Navarcles. El contracte es feu a preufet, corresponent a 180 lliures barcelonines i per a 30 jornals de manobra.
El contracte també establia diferents aspectes arquitectònics que calia complir i, per a comprobar si s'havien complert, una vegada les obres van estar enllestides es feu peritar. Del peritatge se'n carregaren dos experts de Manresa, els quals hi trobaren diversos defectes.
No se sap res més de Bernat Brisa i la seva relació amb Navarcles. De fet, del treball de Fortià Solà no es pot deduir si aquest occità s'havia establert al poble definitivament o bé, com molts altres occitans, era una mena de nòmada que anava de poble en poble oferint els seus serveis professionals. En tot cas, Bernat Brisa deuria ser dels darrers occitans en arribar i establir-se a Catalunya, ja que la immigració occitana s'acabà a les darreries d'aquell segle XVII.

Anarquistes navarclins (I): Josep Capellas Escalé (1899-1990)

Navarcles, donada la seva tradició industrial i combativa, va ser un dels pobles de la Catalunya Central amb una major importància dins del moviment anarquista durant el primer terç del segle XX. I això es reflecteix en la trajectòria llibertària d'alguns dels conciutadans navarclins. Avui, navegant per internet m'he topat amb el Dictionnaire International des Militants Anarchistes, en el qual hi consta un anarquista navarclí, Josep Capellas Escalé.
Josep Capellas va néxier a Navarcles el 24 de desembre de 1899. Poc se sap d'ell fins que va haver de complir amb el servei militar obligatori. Se sap que va desertar de l'exèrcit l'any 1920, exiliant-se a França, on va militar a la Fédération des Groupes Anarchistes Espagnols. Posteriorment, i després d'una amnistia promulgada el 1929, va retornar a Catalunya, on s'instal·là concretament al barri de Gràcia de Barcelona. Va militar a la FAI, a la CNT i a l’Ateneu Llibertari de Gràcia. En iniciar-se la Revolució de 1936 va participar activament en la col·lectivització de la indústria de la llet.
Finalitzada la guerra, va exiliar-se de nou a França, des d'on va participar en el maquis i la resistència francesa dins del grup Robert, de Laurens (un petit poble del departament de l'Hérault -Erau en occità-, Llenguadoc). Acabada la Segona Guerra Mundial va fundar, juntament amb d'altres companys anarquistes catalans i espanyols, el FL-CNT de La Liquière (poble de la comuna de Cabrerolles, al costat de Laurens). En va ser durant anys el secretari, així com el delegat en diversos congressos i plenaris de la CNT a l'exili. Fou també un militant actiu de la Libre Pensée, i a principis dels anys 70 fou uns dels fundadors de la Société Crématiste du Languedoc (associació per a la incineració dels difunts).
Josep Capellas va morir el 17 novembre de 1990 i fou incinerat dos dies després. Seguint les seves darreres voluntats, les seves cendres van ser dispersades pel jardí del cementiri de Montpellier-Grammont.

Navarcles i Occitània (I): l'immigració occitana (ss.XV-XVII) i el carrer de França

Els diferents episodis de pesta negra que es succeiren entre els segles XIV i XVIII,les sequeres i les males collites varen provocar un important buit demogràfic a Catalunya. Aquest buit, però, va ser cobert per la immigració de francesos, en la seva majoria occitans i, també, una minoria de catalans del Rosselló i francesos "autèntics" (parlants de llengües d'oil). Degut a aquest aport demogràfic, però també biològic, aproximadament entre 1500 i 1700, i malgrat els flagells que patí, va doblar-se la població de Catalunya. No es disposen de dades exactes ni complertes per a tot Catalunya, però alguns càlculs estableixen que fins a un 40% de la població total al s.XVI era occitana o descendent d'occitans. La primera onada d'occitans, modesta, s'inicia vers l'any 1480, però el flux migratori més important es dona a les dècades centrals del S. XVI (a partir de 1540). La majoria d’immigrants procedien de les diòcesis fronteres (Comenges, Coserans...) dels Pirineus centrals.

A Navarcles, el prèvere Fortià Solà en el seu llibre Navarcles. Notes històriques, de 1910, deixa constància del seu coneixement sobre l'immigració d'occitans al poble arran del fet que, llavors com ara, el "carrer de Sant Benet" es coneixia popularment amb el nom de "carrer de França". Fortià Solà escrigué el següent (respectant l'ortografia que emprà) (pp.73-74):
"El nòm de carrer de França, ab que encara avuy es conegut vulgarment, no sabèm ficsament de que prové; mes sí que en els documents del arxiu parroquial trobam que en el sigle XVI, sobre tot, hi havía establèrts en el pòble molts francèsos provinents de la Gascunya, els quals es dedicavan preferentment a treballs de la construcció. La presència de tals pòt ben esplicarse per una emigració general d'aquèll país; car es còsa cèrta l'establiment de molts francèsos en diferents indrèts de Catalunya. Aixís podría esser que'ls vinguts a Navarcles s'acantonassen principalment en el citat carrer, y per lo mateix restás a aquèst el renòm de carrer de França".

El també historiador navarclí Llorenç Ferrer, a Història de Navarcles. Col·leccionable d’història de 1988, qüestionava que en la immigració occitana hi hagués l'origen del nom "carrer de França". Les cases d'aquest carrer no es varen construir fins a principis del segle XVIII o, a molt estirar, a finals del XVII, de manera que els occitans del segle XVI no podien haver-s'hi instalat.
Llavors, quin és l'origen del nom? Si ens mantenim amb la tesi occitanista, ve podria ser degut a que s'hi instal·lessin descentdents d'occitans o, directament els darrers occitans que deurien arribar a finals del XVII.
No es disposa del nombre total d'occitans (majoritàriament gascons d'acord a Fortià Solà) que s'establiren a Navarcles. Tanmateix l'evolució demogràfica ens indica un creixement considerable que, en part, es podria explicar per aquesta aportació. En el fogatge de l'any 1515 a Navarcles es contabilitzaven 10 focs, que s'incremetaren a 18 al cap de 38 anys, en el de 1553. En quin grau contribuïren els occitans a pràcticament doblar el fogatge?
La resposta, encara que sembli paradoxal, és en res. Els occitans no contribuïren en l'increment de focs. Una anàlisi dels cognoms que consten en els fogatges permet arribar a aquesta conclusió. En el fogatge de 1553 només consten cognoms catalans en el terme de "Navarcles i Sant Benet". Però això no vol dir que la informació donada per Fortià Solà fos falsa, sinó que, com han observat diferents estudiosos de la immigració occitana a Catalunya, aquesta absència es produïa sovint, ja que les cases d'occitans, per diferents raons censals, no es contaven o, en d'altres ocasions, els occitans es canviaven el cognom. Així, doncs, és probable que el nombre real de focs l'any 1553 fos superior a 18 i d'aquests no contats una part important, si no tots, fossin occitans.