Anarquistes navarclins (II): cenetistes afusellats al Camp de la Bota

Fent una recerca pel Dictionnaire des guérilleros et résistants antifranquistes han aparegut dos navarclins, tots dos jornalers militants de la CNT, que varen ser represaliats pel règim franquista i finalment afusellats al Camp de la Bota (a Barcelona). Es tracta de Bernadino Bartolomé Just i de Francisco Garras Valverde.
Ambdós eren immigrants d'Espanya que s'establieren a Navarcles, molt possiblement durant l'onada migratòria dels anys 20. El primer havia nascut a Aldeanueva de Serrezuela (a Segòvia) l'any 1901; i el segon, a Calasparra (a Múrica) el 1903. Van ser afusellats el 20 de juliol de 1940 i el 2 d'agost de 1939 respectivament.
Al respecte dels afusellats al Camp de la Bota, cal dir que l'any 2003 l’"Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya" va iniciar una campanya per demanar al Govern Central l’anul·lació dels judicis sumaríssims militars. D'entre els ajuntaments que s'hi adheriren, hi consta el de Navarcles.

Actualització del 19-1-09:
En el llibre Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952), de Joan Corbalán Gil (Cossetània Edicions, 2008) hi ha informació sobre les 1.717 persones de les comarques de Barcelona executades per Franco, entre les quals hi consten els navarclins citats:

BARTOLOMÉ JUSTO, BERNADINO. 39 anys. Casat. JORNALER. Sap llegir i escriure. Naixement: ALDEANUEVA ZARRAZUELA (Segòvia). Veïnatge: NAVARCLES (Bages). Jutjat el 13/11/1939, procediment SU 563 (TMTT: 4268). Filiació: CNT. Acusació: REB [patruller]. Execució: 20/07/1940. Enterrament: Fossar de la Pedrera

Anarquistes navarclins (I): Josep Capellas Escalé (1899-1990)

Navarcles, donada la seva tradició industrial i combativa, va ser un dels pobles de la Catalunya Central amb una major importància dins del moviment anarquista durant el primer terç del segle XX. I això es reflecteix en la trajectòria llibertària d'alguns dels conciutadans navarclins. Avui, navegant per internet m'he topat amb el Dictionnaire International des Militants Anarchistes, en el qual hi consta un anarquista navarclí, Josep Capellas Escalé.
Josep Capellas va néxier a Navarcles el 24 de desembre de 1899. Poc se sap d'ell fins que va haver de complir amb el servei militar obligatori. Se sap que va desertar de l'exèrcit l'any 1920, exiliant-se a França, on va militar a la Fédération des Groupes Anarchistes Espagnols. Posteriorment, i després d'una amnistia promulgada el 1929, va retornar a Catalunya, on s'instal·là concretament al barri de Gràcia de Barcelona. Va militar a la FAI, a la CNT i a l’Ateneu Llibertari de Gràcia. En iniciar-se la Revolució de 1936 va participar activament en la col·lectivització de la indústria de la llet.
Finalitzada la guerra, va exiliar-se de nou a França, des d'on va participar en el maquis i la resistència francesa dins del grup Robert, de Laurens (un petit poble del departament de l'Hérault -Erau en occità-, Llenguadoc). Acabada la Segona Guerra Mundial va fundar, juntament amb d'altres companys anarquistes catalans i espanyols, el FL-CNT de La Liquière (poble de la comuna de Cabrerolles, al costat de Laurens). En va ser durant anys el secretari, així com el delegat en diversos congressos i plenaris de la CNT a l'exili. Fou també un militant actiu de la Libre Pensée, i a principis dels anys 70 fou uns dels fundadors de la Société Crématiste du Languedoc (associació per a la incineració dels difunts).
Josep Capellas va morir el 17 novembre de 1990 i fou incinerat dos dies després. Seguint les seves darreres voluntats, les seves cendres van ser dispersades pel jardí del cementiri de Montpellier-Grammont.

Més notícies sobre el projecte de "Memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX"

Ahir al vespre es va fer una primera reunió del projecte de "Memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX" a la sala del ple de l'Ajuntament. Pel que ens ha informat gent que hi va assistir, el projecte s'iniciarà amb unes entrevistes, que seran gravades, als vells de Navarcles (els que hi volen participar). Ahir justament se'ls va informar d'això i se'ls hi va repartir una bateria de preguntes sobre temes dels que podrien parlar, des de la vida política, sindical, cultural... fins als aspectes més cuotidians. L'àmbit històric d'interès se centra en el període que va de la Segona República fins a la transició democràtica.
Ara bé, com ens va comentar un altre company, no tots els vells que hi participen podran respondre a totes les preguntes, ja que alguns d'ells van néixer durant la revolució i guerra o durant els anys immediats o bé eren molt petits per recordar-se'n. És molt possible que aquest projecte arribi tard; molts dels joves que van viure la república, la revolució, la guerra i la repressió avui ja són morts. Però, com es diu, val més tard que mai.

Notícies sobre el projecte de "Memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX"

L'Ajuntament de Navarcles, a través de l'Agenda cultural d'aquest mes, informa que la Generalitat ha concedit una subvenció de 2.480 euros "per tirar endavant el projecte de recuperació de la memòria històrica". D'aquest projecte ja n'havia parlat amb anterioritat en aquest mateix bloc.

La subvenció en concret l'ha concedit la Direcció General de la Memòria Democràtica (dependent del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, del seu programa de subvencions "per a la realització d’activitats commemoratives, de recerca i de difusió de la memòria democràtica" (ORDRE IRP/19/2008, de 18 de gener). Tal i com informa la DGMD, aquest 2008 s'han destinat 1,5 milions d'euros, repartits en un total de 258 projectes "que permetran impulsar la restitució de la memòria històrica i la promoció dels valors democràtics", i que estan detallats per vegueries. En el cas de la Catalunya Central s'han subvencionat 21 projectes (amb una dotació total de 122.783 euros), un dels quals el de Navarcles, tal i com es pot veure en aquest document. Segons aquest, però, la subvenció és lleugerament superior a l'anunciada per l'Ajuntament: la xifra correcte és de 2.488 euros.

La llum elèctrica va arribar a Navarcles l’any 1910

Continuant amb les notes històriques publicades a l'Agenda cultural de Navarcles, en el "Sabies que..." d'aquest mes es llegeix el següent:
"L’any 1894 l'enllumenat públic de Navarcles estava format per llums de petroli que encenia el sereno cada dia i el 1902 se'n van instal.lar de gas acetilè. La proximitat de les fàbriques que produïen electricitat eren una solució per fer-la arribar al poble. Així va ser Joan Esquius Anguera de Manresa, que era propietari de la fàbrica de Cal Tàpies i de la Pòlvora que va organitzar la primera xarxa d'enllumenat públic de Navarcles. El 9 de juliol de l’any 1910, Joan Esquius es comprometia a fer arribar la xarxa des de la fàbrica de Cal Tàpies i instal.lar 50 fanals per una quantitat de 1250 ptes l’any. El 1922 es va renovar el contracte i hi havia instal.lades 66 làmpares que cremaven 11 hores i costava a l'Ajuntament 2.310 ptes. Després vindria la instal.lació de llum a les dependències municipals i a les cases. L’any 1962 es va canviar el voltatge de 125 a 220 volts."

Navarcles i Occitània (I): l'immigració occitana (ss.XV-XVII) i el carrer de França

Els diferents episodis de pesta negra que es succeiren entre els segles XIV i XVIII,les sequeres i les males collites varen provocar un important buit demogràfic a Catalunya. Aquest buit, però, va ser cobert per la immigració de francesos, en la seva majoria occitans i, també, una minoria de catalans del Rosselló i francesos "autèntics" (parlants de llengües d'oil). Degut a aquest aport demogràfic, però també biològic, aproximadament entre 1500 i 1700, i malgrat els flagells que patí, va doblar-se la població de Catalunya. No es disposen de dades exactes ni complertes per a tot Catalunya, però alguns càlculs estableixen que fins a un 40% de la població total al s.XVI era occitana o descendent d'occitans. La primera onada d'occitans, modesta, s'inicia vers l'any 1480, però el flux migratori més important es dona a les dècades centrals del S. XVI (a partir de 1540). La majoria d’immigrants procedien de les diòcesis fronteres (Comenges, Coserans...) dels Pirineus centrals.

A Navarcles, el prèvere Fortià Solà en el seu llibre Navarcles. Notes històriques, de 1910, deixa constància del seu coneixement sobre l'immigració d'occitans al poble arran del fet que, llavors com ara, el "carrer de Sant Benet" es coneixia popularment amb el nom de "carrer de França". Fortià Solà escrigué el següent (respectant l'ortografia que emprà) (pp.73-74):
"El nòm de carrer de França, ab que encara avuy es conegut vulgarment, no sabèm ficsament de que prové; mes sí que en els documents del arxiu parroquial trobam que en el sigle XVI, sobre tot, hi havía establèrts en el pòble molts francèsos provinents de la Gascunya, els quals es dedicavan preferentment a treballs de la construcció. La presència de tals pòt ben esplicarse per una emigració general d'aquèll país; car es còsa cèrta l'establiment de molts francèsos en diferents indrèts de Catalunya. Aixís podría esser que'ls vinguts a Navarcles s'acantonassen principalment en el citat carrer, y per lo mateix restás a aquèst el renòm de carrer de França".

El també historiador navarclí Llorenç Ferrer, a Història de Navarcles. Col·leccionable d’història de 1988, qüestionava que en la immigració occitana hi hagués l'origen del nom "carrer de França". Les cases d'aquest carrer no es varen construir fins a principis del segle XVIII o, a molt estirar, a finals del XVII, de manera que els occitans del segle XVI no podien haver-s'hi instalat.
Llavors, quin és l'origen del nom? Si ens mantenim amb la tesi occitanista, ve podria ser degut a que s'hi instal·lessin descentdents d'occitans o, directament els darrers occitans que deurien arribar a finals del XVII.
No es disposa del nombre total d'occitans (majoritàriament gascons d'acord a Fortià Solà) que s'establiren a Navarcles. Tanmateix l'evolució demogràfica ens indica un creixement considerable que, en part, es podria explicar per aquesta aportació. En el fogatge de l'any 1515 a Navarcles es contabilitzaven 10 focs, que s'incremetaren a 18 al cap de 38 anys, en el de 1553. En quin grau contribuïren els occitans a pràcticament doblar el fogatge?
La resposta, encara que sembli paradoxal, és en res. Els occitans no contribuïren en l'increment de focs. Una anàlisi dels cognoms que consten en els fogatges permet arribar a aquesta conclusió. En el fogatge de 1553 només consten cognoms catalans en el terme de "Navarcles i Sant Benet". Però això no vol dir que la informació donada per Fortià Solà fos falsa, sinó que, com han observat diferents estudiosos de la immigració occitana a Catalunya, aquesta absència es produïa sovint, ja que les cases d'occitans, per diferents raons censals, no es contaven o, en d'altres ocasions, els occitans es canviaven el cognom. Així, doncs, és probable que el nombre real de focs l'any 1553 fos superior a 18 i d'aquests no contats una part important, si no tots, fossin occitans.

L’any 1908, fa cent anys, es va inaugurar el primer cine de Navarcles, Cal Met

El segon diumenge de Quaresma de l’any 1908 es va fer la presentació del primer cine a Navarcles: Cal Met. Per Quaresma no es podia fer ball i Josep Ribó Fornells, el Met, fou qui va pensar que es podria fer cinema. El problema era l'electricitat i, per això, es va estendre una línia que anava de la fàbrica del Riu fins a Cal Met. La màquina funcionava a mà i es projectava a dalt del cafè. L'entrada valia 5 cèntims i els primers operadors foren mecànics de la fàbrica del Riu: Celestí Vilaseca (Manyà), l'ajudant anomenat Manyanet i, més tard, el Tenda. El local va quedar petit ben aviat i l’any 1913 es va fer el local de Cal Met, que encara avui es pot veure.

(de l'Agenda de Navarcles de juny de 2008)

Proposta de documental "Memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX"

Aquesta setmana l'Ajuntament de Navarcles ha repartit per les cases del poble un futlletó força interessant, en relació a una proposta de documental sobre la memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX. La iniciativa és de l'àrea de cultura de l'Ajuntament, amb la col·laboració de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, el Memorial Democràtic i la Diputació de Barcelona.

El regidor de cultura, el Valentí Oliveras, explica que "des de la Regidoria de Cultura, tenim un gran interès per donar a conèixer la identitat del nostre poble. La resposta i explicació a preguntes tan simples com qui som o d'on venim poden reforçar el sentiment de pertinença a una col·lectivitat i facilitar l'acollida a la població nouvinguda, i més ara que assistim a una transformació molt important del nostre poble, amb l'arribada de gent de procedències diveres, tant de Catalunya mateix com d'altres països.
En aquest sentit és interessant que fem un treball seriós sobre la història més recent que encara poden explicar les persones més grans, a les quals cal donar veu per recollir la seva experiència. És important conservar el seu testimoni i les seves vivències per transmetre-les a les noves generacions, ja sigui explicant-les per mitjà de suports audiovisuals, amb xerrades a les escoles o activitats dirigides a tota la població i també amb la publicació de llibres o quaderns de Navarcles."
El documental es planteja en quatre grans capítols:
- el tèxtil a Navarcles
- la guerra civil i la postguerra
- immigració a Navarcles
- de la transició al Navarcles d'avui
La intenció és la de crear una comissió de seguiment per anar dirigint, supervisant i avaluant els treballs que es vagin fent.
Totes les persones que hi estiguin interessades o vulguin fer aportacions ho poden comunicar al telèfon de l'Ajuntament (93 831 00 11, demanant per la Conxita) o bé per correu electrònic a navarclescultura@diba.cat.

L'escut de Navarcles fa vuitanta anys

Escut actual

L'escut de Navarcles que fem servir avui dia acaba de complir vuitanta anys. Fou dibuixat per Mn. Sebastià Toscas i Diars i entregat a l'Ajuntament el dia 11 de desembre de 1927. Durant la República, se'n va fer servir un altre en el qual hi havia dibuixades les quatre barres, el pont Vell i unes barques (perquè hom pensava que el nom de Navarcles venia "d'anar amb barques"). El 26 d'octubre de 1947 l'Ajuntament d'aleshores el va recuperar i el va convertir en oficial. És un escut que intenta resumir la història de Navarcles: hi ha dibuixat el monestir de Sant Benet de Bages, les muntanyes de Montserrat, les relíquies de Sant Valentí, un raïm –recordant quan Navarcles vivia del vi- i un teler.

Bitllet de 1937 on s'hi pot veure l'antic escut

(de l'Agenda de Navarcles de febrer de 2008)

Durant molts anys Sant Benet de Bages va triar el Batlle de Navarcles

Postal de Sant Benet de Bages

Sant Benet de Bages era el senyor feudal de Navarcles. Per administrar el poble, Sant Benet de Bages nomenava a un representant que rebia el nom de batlle. O sigui que durant molts anys, el batlle era nomenat de forma directa pel monestir. Això ocasionava molts problemes perquè el batlle no mirava pels interessos dels vilatans, sinó pels del monestir. Els navarclins pressionaren al monestir i l’any 1676 van aconseguir que Sant Benet nomenés batlle a partir d'una proposta de tres noms que li feien la gent de Navarcles. D’aquests tres noms, l'abat n'escollia un que seria batlle. Aquest sistema va durar fins a començaments del segle XIX, quan es va abolir el règim senyorial.

(de l'Agenda de Navarcles de març de 2008)

Molts dels noms dels carrers de Navarcles daten de l'any 1922

L'any 1922 l'Ajuntament va decidir ordenar els carrers i donar-los nom. El carrer Ample es va dividir en tres, la Baixada de la Riera, la Baixada de les Fonts i l'actual carrer Ample, que es va passar a dir carrer del Diputat Creixell, en record d'un diputat que havia fet diversos favors a la gent de Navarcles. El carrer Otzet es va dividir en el carrer Otzet, carrer Jacint Verdaguer, carrer Torras i Bages i plaça Sant Valentí. El carrer Abajo va passar a anomenar-se Dr. Robert; el carrer de la Sort, carrer de Pi i Margall, el carrer del Detràs, carrer Àngel Guimerà, el carrer Nou, carrer Prat de la Riba i la plaça Major (actual plaça Vella), plaça del General Prim. Durant la República, es van introduir més canvis.

(de l'Agenda de Navarcles d'abril de 2008)

Els noms dels carrers de Navarcles es van tornar a canviar durant la República

Detall d'una foto de la façana de la Casa Consistorial, dels anys 30

En la passada agenda vàrem veure que alguns dels noms dels carrers actuals van ser posats l’any 1922, però durant la República, concretament el 14 de juliol de 1934, es van tornar a introduir canvis. Així, el carrer Ample, que es deia Diputat Creixell, es va passar a dir C/ Francesc Layret; el carrer Manresa, carrer de Rafael de Casanova; el carrer de França, carrer de Fermí Galan; el carrer Torras i Bages, carrer Pau Iglesias; el carrer Creu, Avda. 14 de abril; la plaça Sant Valentí, plaça de Francesc Macià; la plaça Aguilar, plaça de Ferrer i Guàrdia; el carrer de la Sort, carrer de Pi i Margall, i la plaça de l'Ajuntament era la plaça de la República. Quan arribaria el franquisme, els noms del carrers es van tornar a canviar.

(de l'Agenda de maig de 2008)