Navarcles i Occitània (II): un constructor occità a l'església de Navarcles

D'acord al llibre Navarcles. Notes històriques de Fortià Solà (1910), l'impacte de la immigració occitana a Navarcles no només es va deixar notar a nivell demogràfic, sinó que també en l'àmbit econòmic i de les infraestructures. Cal recordar que una part important dels occitans establerts al poble eren de professió constructors. Un d'aquests constructors fou el paleta Bernat Brisa, nascut a Goles (Golas en occità; Goulles en francès), al Baix Llemosí (l'actual departament de la Corrèze; Corresa en occità) [per més informació sobre la comuna de Goles es pot veure aquesta pàgina web].
Bernat Brisa, juntament amb Joan Jo, de Monistrol de Calders, van ser contractats pel Consell de Navarcles a l'entorn de 1663 per a la construcció de la capella de la Mare de Déu del Roser (la capella del Roser) i l'alçament de la teulada de la nau central de l'església parroquial de Santa Maria de Navarcles. El contracte es feu a preufet, corresponent a 180 lliures barcelonines i per a 30 jornals de manobra.
El contracte també establia diferents aspectes arquitectònics que calia complir i, per a comprobar si s'havien complert, una vegada les obres van estar enllestides es feu peritar. Del peritatge se'n carregaren dos experts de Manresa, els quals hi trobaren diversos defectes.
No se sap res més de Bernat Brisa i la seva relació amb Navarcles. De fet, del treball de Fortià Solà no es pot deduir si aquest occità s'havia establert al poble definitivament o bé, com molts altres occitans, era una mena de nòmada que anava de poble en poble oferint els seus serveis professionals. En tot cas, Bernat Brisa deuria ser dels darrers occitans en arribar i establir-se a Catalunya, ja que la immigració occitana s'acabà a les darreries d'aquell segle XVII.

Nou encarregat del Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas

Avui surt publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, el núm.169 de 15 de juliol de 2008, i amb data de 7 de juliol, que per acord de la Junta de Govern de l'Ajuntament (del dia 12 de juny) s'ha contractat un nou Encarregat del Teatre-Auditori, el Jesús Fernandes Peris. Se li ha fet un contracte de personal laboral no permanent, en espera (suposo) que l'Irene Ayala agafi l'alta. La notícia completa es pot llegir aquí.

S'inauguren nous equipaments a Món Sant Benet

Foto promocional del Punt d’Informació de la Catalunya central

Aquest passat dijous, 3 de juliol, van ser inaugurats oficialment dos equipaments més en el complex de Món Sant Benet: "La Botiga" i el "Punt d’Informació de la Catalunya central", tal i com pot llegir-se en aquesta notícia de Caixa Manresa o en aquesta altra notícia del diaridemanresa.cat. Ambdós equipaments, que estan ubicats a l’edifici de La Fàbrica, tenen per objectiu "donar informació i promoure el territori de la Catalunya central, així com oferir productes gastronòmics de qualitat de la zona i també de la resta de Catalunya" (per més informació sobre els productes i serveis que ofereixen aquests equipaments es pot llegir el següent dossier). En aquesta direcció han estat pensats per a que contribueixen doblement a aprofundir, d'una banda, "en el caràcter dinamitzador d’aquest conjunt cultural i turístic [Món Sant Benet]" i, de l'altra, en la "destinació turística de la Catalunya central".

...i de La Botiga

Al marge dels objectius econòmics de Caixa Manresa, que es redueixen en "captar nous públics", aquests dos equipaments són plantejats com una representació del territori, com un simulacre. En aquest sentit són molt significatives les paraules que el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta, va pronunciar durant l’acte d’inauguració. Roqueta va afirmar que "tant La Botiga com el Punt d’Informació són un aparador del territori i vol contribuir a donar-li personalitat". Fixem-nos en com es vol actuar: no és la Catalunya central la que dóna personalitat al projecte, sinó que es planteja justament al revés. Per mitjà de la reducció del territori als seus productes turístics i gastronòmics es pretèn donar identitat al territori.
Aquesta construcció esdevé simulacre en el moment en que els visitants a Sant Benet, sense haver de sortir-ne, copsin la "personalitat" de la Catalunya Central a través dels productes i informació oferts per Món Sant Benet sense la necessitat de moure's per la Catalunya Central. No és que Caixa Manresa vulgui retenir els vistiants, que no és el cas, sinó de fer una selecció prèvia d'allò que ha de ser la Catalunya Central. Condiciona els llocs a visitar i reduiex el caràcter territorial en el menjar i el veure. Consegüentment, s'oblida i es margina altres llocs i activitats que el visitant podria descobrir. Resulta indicadora d'això mateix el segon un segon objectiu que Caixa Manresa declara, el "de redistribuir aquests visitants i oferir-los la possibilitat de conèixer l’interessant patrimoni turístic i cultural de la Catalunya central".
El fet d'oferir informació i vendre productes, per tant, no és neutre. I la justificació d'això està en, com va dir el Valentí Roqueta, ser "una aposta d’una envergadura extraordinària que ha de servir per dinamitzar el territori i el país". Així és com fa partícep als agents territorials, i en aquesta línia Roqueta va demanar "el suport dels ajuntaments i representants de recursos turístics per omplir de contingut el punt d’informació, ja que com més material hi hagi, més bé anirem tots i més avançarem".
Per últim, que hi ha sobre Navarcles? En el dossier de premsa es pot llegir el següent: "Al Punt d’Informació de la Catalunya central [...] hi ha informació, amb diverses llengües, sobre les poblacions de l’entorn més immediat, com ara Sant Fruitós i Navarcles".

Millores a la capella de Sant Bartomeu

La capella de Sant Bartomeu (de dia)

En l'Agenda cultural de Navarcles d'aquest mes s'informa que la capella de Sant Bartomeu, ubicada al carrer i barri homònims, s'ha enllumenat; concretament, s'ha il·luminat la façana. Des de l'Ajuntament s'han donat dues raons que ho justifiquen.
En primer lloc, el fet que aquest espai "s’ha convertit en un espai d’art en el que hi ha previst celebrar-hi exposicions de petit format". Fins ara les exposions que s'hi han dut a terme són les que organitza el GrupArt de Navarcles, com la que properament s'inaugurarà d'aquarel·les de de Josep Cornet Puigoriol o la d'escultures de Montserrat riu que es va poder veure el mes passat; també cal contar-hi les tres o quatre edicions que s'han fet fins ara de l'exposició dels concursos de fotografia de patrimoni arquitectònic de Navarcles. Recordem que l'edició que es va fer fa dos anys va ser objecte d'un acte de terrorisme poètic i anti-artístic, el 5 d'octubre de 2006, a càrrec del col·lectiu COAC COAC–Delegació de l’Alt Llobregat i Cardener (Collage Organitzat per Anarquitectes/Anti-artistes de Catalunya, Canadà, Cambrils, Cambotja, Coruscant…). L'acció crítica volia incidir en el fet contradictori de promoure un concurs de fotografia de patrimoni arquitectònic i, de l'altra, destruir el patrimoni amb l'excusa del creixement urbanístic. La notícia d'aquell acte encara es pot llegir a la pàgina anarquista "Berguedà Llibertari", i va ser publicada a la revista anarquista el pèsol negre i també a la revista de la CUP Navarcles L'Espurna. Una de les conseqüències d'aquell acte va ser el canvi de pany de la porta d'entrada a la capella, com van poder comprobar posteriorment el grup de teatre "Els Interrogants", espai on en alguna ocasió també hi han assejat (!).

La capella de Sant Bartomeu (i de nit)

La segona raó donada és simplement que "com que també és un dels edificis del nostre patrimoni històric s’ha decidit enllumenarlo perquè llueixi més com a monument."
L'espai de l'ermita de Sant Bartomeu fins ara era un espai i un element patrimonial pràcticament oblidat i en desús, malgrat que fa uns anys es rehabilités l'edifici i que un grup de veïns del barri comprèssin una imatge tallada de Sant Bartomeu i la hi instal·lèssin. En aquest sentit és molt interessant que, primer, el GrupArt ho convertís en un espai d'exposicions i, ara, que l'Ajuntament ho recolzi. Però, tanmateix, encara no acabo d'entendre la raó per les quals s'iluminen les façanes dels edificis d'interès cultural: consumeixen energia innecessàriament, s'iluminen de nit quan no s'hi duu a terme cap acte (les exposicions fins ara s'han fet de dia) o quan no hi ha ningú que la vulgui visitar i veure la seva façana (això no ho sé, potser sí que hi ha algú).
Si més no ha servit per il·luminar un tram del carrer Sant Bartomeu i per a que els veïns seguin als bancs que hi ha just al costat i petar la xerrada aquestes nits d'estiu.

Premi a la millor obra social per Món Sant Benet

Ahir es va celebrar a Madrid (a la Sala de Columnas de la Real Fábrica de la Moneda) l’acte de lliurament dels "V Premis a l’Obra Social de les Caixes d’Estalvis", convocats pel setmanari econòmic Mi Cartera de Inversión, pertanyent al "Grup Vocento". Els premis consten de cinc modalitats: Millor Obra de Cultura i Temps Lliure; Millor Obra d’Assistència Social i Sanitària; Millor Obra d’Educació i Investigació; Millor Obra de patrimoni Històricoartístic; i Millor Obra de Coneixement i Millora del Medi Ambient. Segons el "Grup Vocento" i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA) "els guardons pretenen donar a conèixer a la societat la importància de la tasca que porten a terme les obres socials de les caixes".

Doncs bé, Caixa Manresa va rebre el premi a la "Millor Obra de Cultura i Temps Lliure" pel seu treball a Món Sant Benet; en canvi, no el va rebre, ni cap de les dues mencions d'honor, com a obra de patrimoni històricoartístic... El premi el va recollir una delegació de Caixa Manresa, encapçalada pel seu president, el Valentí Roqueta. El premi el va lliurar el Màrius Rubiralta, secretari d’Estat d’Universitats i també manresà. Valentí Roqueta, durant la intervenció que va fer, va assegurar que “a Món Sant Benet es posa de manifest d’una manera diàfana el compromís de Caixa Manresa amb el seu territori, que és un model i fidel reflex del compromís de l’Obra Social de les caixes espanyoles amb el país i amb les persones, amb la cultura, amb la salut, amb la investigació i amb la pedagogia, amb el medi ambient”.
En tot cas no és sorprenent que Món Sant Benet rebi el premi, donada la promoció que d'ençà que va ser inaugurat el novembre de l'any passat se n'ha fet. Tampoc és el primer premi que rep; recordem que el passat 1 d'abril va rebre el premi "Tàstum", convocat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat, per la tasca de la Fundació Alimentació i Ciència (Alicia) (situada a Sant Benet), en relació a la gestió i promoció, sense ànim de lucre, d’activitats d’investigació, estudi, desenvolupament tecnològic, formació i divulgació de temes alimentaris. Pocs dies després, el 17 d'abril, Món Sant Benet va tornar a ser guardonat amb el premi "Alimara de promoció turística", que convoca el Grup CETT i el Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC).
A més de Caixa Manresa, entre les premiades també hi havia algunes de les caixes amb més volum de l’estat, com La Caixa, Caja Madrid, BBK i Kutxa.
Per més informació es pot llegir aquesta notícia que publica diaridemanresa.cat, o aquesta altra notícia que publica Caixa Manresa a la seva pàgina web.

Valentí Roqueta (amb el premi a les mans), al centre (el baixet), amb la resta de guardonats.

Nous equipaments al costat del Teatre-Auditori (II)

"El descampat sota de l’auditori que properament acollirà la biblioteca i el CAP"

Aquesta setmana la Cup Navarcles ha repartit el darrer número de la seva revista, L'Espurna, número 17. En el present número hi ha un breu article sobre els nous equipaments que es preveu seran construïts al costat del Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas. La Cup es posiciona en contra de la concentració d'equipaments en un sol barri, en tant que, argumenta, implica una pèrdua de la qualitat de vida i del dinamisme social; per contra, reclama la formulació d'una nova política d'equipaments culturals basada en una distribució descentralitzada dels equipaments. El text és el següent:
"Quan parlem de concentració d’equipaments o d’infraestructures ens referim per exemple al complex que s’està creant al barri del camp de futbol, on s’hi estan construïnt un al costat de l’altre: l’escola de música, l’auditori, la biblioteca i potser en un futur també l’ambulatori.
Aquesta concentració en un barri perifèric, com el del camp de futbol, lluny de beneficiar-nos ens provoca una pèrdua de qualitat de vida. Això es degut a dos motius fonamentals: El primer és que dificulta la mobilitat peatonal i genera una major mobilitat de cotxes, cosa que provoca que hi hagi un increment de la circulació a l’interior del casc urbà. Major circulació de vehicles vol dir més soroll, més consum innecessari i menys accessibilitat peatonal, és a dir, pèrdua de qualitat de vida. I el segon és perquè provoca que tots el barris, excepte el del camp de futbol, vagin perdent poc a poc la vida social i els nostres carrers es vagin assemblant cada cop més als d’un poble dormitori.
Un equipament és sinònim d’activitat i vida social. Una correcta i equitativa distribució d’aquests en els diferents barris ens permetria gaudir d’un poble socialment més viu i cohesionat. Unes places i uns carrers semideserts signifiquen un poble apagat amb poca qualitat de vida".

Nous equipaments al costat del Teatre-Auditori (I)

Solar al costat del Teatre-Auditori

Fa unes setmanes va sortir publicada una notícia a la Regió 7 (13-5-08) en relació a la construcció de la nova biblioteca, així com la de l'Ambulatori i l'ampliació del teatre-auditori, al solar del costat de l'actual Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas (on fins ara s'intal·len els "caballitos" i els auto-xocs de la fira).
Si bé es cert que cal una millora i ampliació dels tres equipaments, en canvi no trobo tan encertada la concentració i centralització d'equipaments en un sol punt i, a més, a la perifèria del poble; el trasllat de la biblioteca i l'ambulatori des del poble vell fins al capdemunt de la Creueta. En el moment que es produeixi aquest trasllat, en el nucli antic només restarà el teatre del Casal, que, de fet, des de la inauguració del Teatre-Auditori ja hi va traslladar una part important de les activitats que s'hi duien a terme, i l'Aula de Cultura de Caixa de Manresa, que també va perdre part de les activtats. Recordem que en els anteriors ajuntaments gobernats pel PSC i IC, ja s'havien tancat altres equipaments culturals del poble vell: el Coro va ser enderrocat i el teatre de Cal Met clausurat.
La notícia en concret deia:
"L´Ajuntament ja va anunciar mesos enrere que una part del solar (amb una superfície d´uns 3.500 metres quadrats) que queda lliure al costat de l´espai escènic el cediria al departament de Salut de la Generalitat per construir-hi el nou ambulatori, i ara ha lligat una bona part del finançament per tirar endavant en aquesta legislatura l´altra peça que ha de configurar aquest centre d´equipaments: la nova biblioteca. Aquest servei es troba ubicat actualment a la tercera planta d´un edifici proper a la casa consistorial on també hi ha el centre d´assistència primària i l´esplai de gent gran.
L´objectiu de l´equip de govern és que el futur edifici faci altres funcions, més enllà de la de biblioteca. Segons ha concretat Llorenç Ferrer, primer tinent d´alcalde, aquest equipament ha de servir també per completar el teatre, al qual estarà connectat, i resoldre així diverses mancances que s´hi han anat detectant a mesura que s´hi han anat desenvolupant activitats. Entre altres espais, s´hi habilitaran sales d´assaig i un magatzem per a l´auditori, alhora que s´hi preveu crear una sala d´actes i destinar-ne també una part a hotel d´entitats, amb despatxos per a les associacions del municipi.
L´Ajuntament de Navarcles ha fet una primera valoració del projecte, amb un pressupost estimat d´1.810.500 euros, dels quals ja en té coberts 500.000 mitjançant el Pla Únic d´Obres i Serveis de la Generalitat, que hi ha destinat aquesta quantitat per al 2010. Ferrer ha avançat, però, que l´Ajuntament té previst demanar que també es destini a aquest projecte una altra ajuda, de 300.000 euros, atorgada mitjançant aquest mateix programa i que inicialment s´havien sol·licitat per a la construcció d´un nou camp de futbol. Segons Ferrer, les millores que s´han fet al camp actual, on a més ja és previst posar gespa artificial de cara a la propera temporada, permet situar la construcció d´un nou estadi més a mitjà termini.
L´estructura que tindrà el futur edifici de la biblioteca encara no està definida, ja que, segons Ferrer, en aquests moments la Diputació n´està fent un primer estudi."

L’any 1908, fa cent anys, es va inaugurar el primer cine de Navarcles, Cal Met

El segon diumenge de Quaresma de l’any 1908 es va fer la presentació del primer cine a Navarcles: Cal Met. Per Quaresma no es podia fer ball i Josep Ribó Fornells, el Met, fou qui va pensar que es podria fer cinema. El problema era l'electricitat i, per això, es va estendre una línia que anava de la fàbrica del Riu fins a Cal Met. La màquina funcionava a mà i es projectava a dalt del cafè. L'entrada valia 5 cèntims i els primers operadors foren mecànics de la fàbrica del Riu: Celestí Vilaseca (Manyà), l'ajudant anomenat Manyanet i, més tard, el Tenda. El local va quedar petit ben aviat i l’any 1913 es va fer el local de Cal Met, que encara avui es pot veure.

(de l'Agenda de Navarcles de juny de 2008)