dimarts, 5 d’agost del 2008

El mossen de Navarcles, Josep Escós, és el nou director de l’Institut de Ciències Religioses

El diari El 9 Nou publicava el passat 18 de juliol la següent notícia:
"El rector de Navarcles, Josep Escós Sarsanedas, és el nou director de l’Institut de Ciències Religioses de Vic en substitució de Joan Torra, que ho ha estat els darrers quatre anys i fins al 10 de maig, que és quan va cessar per esgotament del mandat. Des d’aleshores fins ara, la direcció de l’Institut s’ha portat de forma interina, ja que l’elecció que havia fet el bisbe de la primera terna de noms, el professor i laic Eduard Caserras, no va acceptar el càrrec. Llavors es va fer una altra votació i el consell de l’Institut, format per una trentena de persones, va proposar el capellà de Navarcles Josep Escós juntament amb els que ja hi havia, el de l’actual director, Joan Torra, i el de Joan Ordi. Escós era fins ara vicedirector del consell permanent de l’Institut i per tant ja formava part de l’equip de govern. “Aquests dies hem estat treballant conjuntament amb en Joan Torra per a la preparació del curs que ve”, explica, mentre afegeix que Torra ha deixat el llistó molt alt “perquè està molt preparat”. L’Institut de Ciències Religioses es va crear l’any 1998 sota la direcció de Josep Castanyé, que ho va ser fins a l’any 2004."

El camí de Girona a Santiago de Compostela passa per Navarcles

El passat dia 25 de juliol (Sant Jaume) l'Associació d'Amics del Camí de Santiago de Girona va inaugurar el tram gironí del camí de Santiago, que enllaça el Coll de Panissars (a la Jonquera) i Montserrat. Des de Montserrat, el camí enllaça ja cap a Lleida i Saragossa. Tal i com s'informa en aquesta notícia del Diari de Girona, l'acte d'inauguració va consistir en "una peregrinació a peu al monestir benedictí de Montserrat des de Monistrol" i una vegada allí, els participants assistiren a l'eucaristia a l'Altar Major i reberen la benedicció del pelegrí. Abans de la inauguració d'aquest tram, l'AACS va dur a terme 11 jornades de senyalització durant les que ha anat marcant i completant el recorregut. Durant aquestes jornades, desenvolupades en diumenge, els participants sortien de Girona en autobús fins al municipi d'inici de l'etapa i, després de completar la jornada a peu, tornaven amb el mateix sistema cap a Girona.
Des d'un punt de vista navarclí, el fet interessant és que el trajecte gironí del Camí de Santiago passa per Navarcles, procedent d'Artés i en direcció a Sant Vicenç de Castellet, passant per Sant Benet de Bages. La jornada de senyalització del tram entre Navarcles i Sant Vicenç va ser la darrera etapa abans de la inauguració, que coincidí amb l'últim tram a marcar. Aquesta etapa es va dur a terme el diumenge 29 de juny.
La programació d'aquell dia era la següent (el programa complet i un mapa de l'itinerari es pot veure en aquest enllaç):
"Navarcles-Sant Vicenç de Castellet: 20 Km
L'etapa és de +-20 Km per aquest motiu hauríem de dur les provisions suficients per a tot el Camí. Farem una o dos aturades per descansar.
El transport serà com segueix: a dos quarts de set (06:30) del Matí un autobús ens recollirà en el lloc de sempre “El Parc del Migdia – Casernes” i ens deixarà a Navarcles, a les 8,30. Començarem a caminar a les 9 desprès del xocolata.
Km 1,3 Monestir de San Benet de Bages.
Farem una aturada per el bocata, quan arribem a El Pont de Vilomara Km 9.
Km 13,5 Ermita de Sant Jaume i Font de Sant Jaume de Vallhonesta.

Km 15 Església de St. Pere S. XI i Refugi del Centre Excursionista de S. Vicenç. Entre les 14 i 14,30 entrarem a San Vicenç, on dinarem."

l'AACSG a la Sala de Plens de l'Ajuntament, amb el Calderí i el Valentí Oliveras

A Navarcles van ser rebuts a l'Ajuntament per l'alcalde, Albert Brunet "Calderí" i el regidor de cultura, Valentí Oliveras, si bé van arribar tard i en un primer moment van ser rebuts únicament per un membre de la policia local, el Manolo Pérez. Durant la recepció el Calderí va segellar la targeta del camí de Santiago amb el segell de l'Ajuntament de Navarcles.
Al llarg del poble es poden veure, pintades en groc, les fites del camí, que són tal i com es veu en la fotografia: una petxina i la inscripció "Navarcles amb el camí de Sant Jaume".

dilluns, 4 d’agost del 2008

Navarcles i Occitània (II): un constructor occità a l'església de Navarcles

D'acord al llibre Navarcles. Notes històriques de Fortià Solà (1910), l'impacte de la immigració occitana a Navarcles no només es va deixar notar a nivell demogràfic, sinó que també en l'àmbit econòmic i de les infraestructures. Cal recordar que una part important dels occitans establerts al poble eren de professió constructors. Un d'aquests constructors fou el paleta Bernat Brisa, nascut a Goles (Golas en occità; Goulles en francès), al Baix Llemosí (l'actual departament de la Corrèze; Corresa en occità) [per més informació sobre la comuna de Goles es pot veure aquesta pàgina web].
Bernat Brisa, juntament amb Joan Jo, de Monistrol de Calders, van ser contractats pel Consell de Navarcles a l'entorn de 1663 per a la construcció de la capella de la Mare de Déu del Roser (la capella del Roser) i l'alçament de la teulada de la nau central de l'església parroquial de Santa Maria de Navarcles. El contracte es feu a preufet, corresponent a 180 lliures barcelonines i per a 30 jornals de manobra.
El contracte també establia diferents aspectes arquitectònics que calia complir i, per a comprobar si s'havien complert, una vegada les obres van estar enllestides es feu peritar. Del peritatge se'n carregaren dos experts de Manresa, els quals hi trobaren diversos defectes.
No se sap res més de Bernat Brisa i la seva relació amb Navarcles. De fet, del treball de Fortià Solà no es pot deduir si aquest occità s'havia establert al poble definitivament o bé, com molts altres occitans, era una mena de nòmada que anava de poble en poble oferint els seus serveis professionals. En tot cas, Bernat Brisa deuria ser dels darrers occitans en arribar i establir-se a Catalunya, ja que la immigració occitana s'acabà a les darreries d'aquell segle XVII.

divendres, 1 d’agost del 2008

Arriba la Festa Major d'Estiu 2008


A la pàgina web de l'Ajuntament ja es pot descarregar el programa de la festa major d'estiu d'enguany (aquí), que se celebrarà del 8 al 16 d'agost. Respecte a d'altres anys, no té pràcticament res d'especial, llevat d'algunes novetats.
Es continua mantenint i potenciant activitats i espais diferenciats en funció de l'edat (la festa major infantil, jove i de la gent gran), així com també l'estructura de la programació (des de la truitada del primer dia, passant pel repic de campanes del dia 15...). En l'ordre dels dies hi ha, però, una petita però important variació: el dia de la proclamació de les pubilles i hereu (i navarclí, entitat i empresa de l'any) ha passat de ser dels darrers actes de la festa a ser un dels primers (de fet al segon dia, el 9). Aquest canvi, pel que s'ha pogut saber, no ha estat del tot ben acollit per les pubilles i hereu actuals que, d'aquesta manera, no hauran pogut participar en la festa major d'estiu en tant que aquest títol.
En l'organització de la festa major cal destacar una major participació dels col·lectius joves (el recentment creat Consell de Joves i el Club del Joc), de manera que sobretot les novetats es concentren en activitats dirigides a aquest col·lectiu. En aquest sentit s'ha programat un joc organitzat pel Club del Joc, una caminada nocturna amb final a la remullada nocturna de la piscina, la recuperació del cercatasques (el correxupitos) que feia anys que havai desaparegut del programa de la festa major...

dijous, 31 de juliol del 2008

Anarquistes navarclins (II): cenetistes afusellats al Camp de la Bota

Fent una recerca pel Dictionnaire des guérilleros et résistants antifranquistes han aparegut dos navarclins, tots dos jornalers militants de la CNT, que varen ser represaliats pel règim franquista i finalment afusellats al Camp de la Bota (a Barcelona). Es tracta de Bernadino Bartolomé Just i de Francisco Garras Valverde.
Ambdós eren immigrants d'Espanya que s'establieren a Navarcles, molt possiblement durant l'onada migratòria dels anys 20. El primer havia nascut a Aldeanueva de Serrezuela (a Segòvia) l'any 1901; i el segon, a Calasparra (a Múrica) el 1903. Van ser afusellats el 20 de juliol de 1940 i el 2 d'agost de 1939 respectivament.
Al respecte dels afusellats al Camp de la Bota, cal dir que l'any 2003 l’"Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya" va iniciar una campanya per demanar al Govern Central l’anul·lació dels judicis sumaríssims militars. D'entre els ajuntaments que s'hi adheriren, hi consta el de Navarcles.

Actualització del 19-1-09:
En el llibre Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952), de Joan Corbalán Gil (Cossetània Edicions, 2008) hi ha informació sobre les 1.717 persones de les comarques de Barcelona executades per Franco, entre les quals hi consten els navarclins citats:

BARTOLOMÉ JUSTO, BERNADINO. 39 anys. Casat. JORNALER. Sap llegir i escriure. Naixement: ALDEANUEVA ZARRAZUELA (Segòvia). Veïnatge: NAVARCLES (Bages). Jutjat el 13/11/1939, procediment SU 563 (TMTT: 4268). Filiació: CNT. Acusació: REB [patruller]. Execució: 20/07/1940. Enterrament: Fossar de la Pedrera

dimecres, 30 de juliol del 2008

Anarquistes navarclins (I): Josep Capellas Escalé (1899-1990)

Navarcles, donada la seva tradició industrial i combativa, va ser un dels pobles de la Catalunya Central amb una major importància dins del moviment anarquista durant el primer terç del segle XX. I això es reflecteix en la trajectòria llibertària d'alguns dels conciutadans navarclins. Avui, navegant per internet m'he topat amb el Dictionnaire International des Militants Anarchistes, en el qual hi consta un anarquista navarclí, Josep Capellas Escalé.
Josep Capellas va néxier a Navarcles el 24 de desembre de 1899. Poc se sap d'ell fins que va haver de complir amb el servei militar obligatori. Se sap que va desertar de l'exèrcit l'any 1920, exiliant-se a França, on va militar a la Fédération des Groupes Anarchistes Espagnols. Posteriorment, i després d'una amnistia promulgada el 1929, va retornar a Catalunya, on s'instal·là concretament al barri de Gràcia de Barcelona. Va militar a la FAI, a la CNT i a l’Ateneu Llibertari de Gràcia. En iniciar-se la Revolució de 1936 va participar activament en la col·lectivització de la indústria de la llet.
Finalitzada la guerra, va exiliar-se de nou a França, des d'on va participar en el maquis i la resistència francesa dins del grup Robert, de Laurens (un petit poble del departament de l'Hérault -Erau en occità-, Llenguadoc). Acabada la Segona Guerra Mundial va fundar, juntament amb d'altres companys anarquistes catalans i espanyols, el FL-CNT de La Liquière (poble de la comuna de Cabrerolles, al costat de Laurens). En va ser durant anys el secretari, així com el delegat en diversos congressos i plenaris de la CNT a l'exili. Fou també un militant actiu de la Libre Pensée, i a principis dels anys 70 fou uns dels fundadors de la Société Crématiste du Languedoc (associació per a la incineració dels difunts).
Josep Capellas va morir el 17 novembre de 1990 i fou incinerat dos dies després. Seguint les seves darreres voluntats, les seves cendres van ser dispersades pel jardí del cementiri de Montpellier-Grammont.

dimarts, 15 de juliol del 2008

Nou encarregat del Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas

Avui surt publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, el núm.169 de 15 de juliol de 2008, i amb data de 7 de juliol, que per acord de la Junta de Govern de l'Ajuntament (del dia 12 de juny) s'ha contractat un nou Encarregat del Teatre-Auditori, el Jesús Fernandes Peris. Se li ha fet un contracte de personal laboral no permanent, en espera (suposo) que l'Irene Ayala agafi l'alta. La notícia completa es pot llegir aquí.

dilluns, 14 de juliol del 2008

Missa a Sant Benet

Tal i com estava anunciat en el Full Parroquial de la setmana passada, la missa d'aquest diumenge es va fer a l'església de Sant Benet enlloc de la de Navarcles, en honor a Sant Benet (que va ser aquest divendres passat, dia 11 de juliol -i no dijous com informa erròniament la Regió 7). Aquesta ha estat la primera missa que s'hi ha celebrat d'ençà la rehabilitació del temple i la seva posterior consagració, i va comptar amb l'assistència d'unes 150 persones. Els assistents provenien principalment de Navarcles, però també n'hi havia de Sant Fruitós de Bages i Manresa. Regió 7 qualifica aquesta assistència de "molta gent", però potser no n'és tanta si tenim en compte la procedència de tres municipis. Entre els presents cal destacar la presència de l'alcalde de Navarcles, Albert Brunet "Calderí"; el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta, i Marcel Sellas, sotsdirector de l´obra social de Caixa Manresa.
L'ofici va durar al voltant d'una hora, oficiada pel mossèn de Navarcles, Josep Escós. El mateix Josep afirma a Regió 7 que "la missa, però, va ser com qualsevol altra missa de diumenge a la parròquia de Navarcles", ja que l'única diferència era el trasllat d'ubicació. L'acte va comptar també amb la participació de la "Coral dels Cantaires de Navarcles". Un cop acabada la missa es va fer una visita per diferents parts del monestir (el claustre, el pati de la Creu i la porta de Ferro).
La missa per Sant Benet és una de les dues misses que s'hi celebraran a l'any, tal i com va fixar el bisbat de Vic en els usos de l'església; l'altra és per Sant Valentí, patró de Navarcles. Ambdós oficis es celebraran els diumenges més propers a sant Benet i sant Valentí. L'alcalde de Navarcles va parlar sobre la possibilitat de fer-ne més, però, com va dir, tot "depèn de les possibilitats i de la demanda, però de moment dos oficis l'any és suficient". Per Valentí Roqueta, i per a Caixa Manresa, "tornar a fer celebracions en aquest temple és tot un motiu d'orgull". En aquesta direcció cal tenir en compte l'origen d'aquesta entitat financera en un cercle catòlic i el suport que va donar sant Antoni Maria Claret (que era de Sallent).
Per a més informació es pot llegir la següent notícia de Regió 7 o aquesta entrada en el fotolog de Txeieta.

dissabte, 12 de juliol del 2008

Programa dels "Vespres d'estiu culturals a la fresca"

El programa

Fa uns dies en comentar la publicació de l'Agenda cultural d'aquest mes de juliol feia referència a l'escassetat d'activitats programades per l'estiu i, sobretot, a una manca d'iniciativa des de l'Ajuntament en elaborar una programació que, com en alguns pobles, ompli els buits i aprofiti les nits. Doncs bé, des de l'Àrea de Cultura de l'ajuntament s'ha posat fil a l'agulla a aquesta qüestió i s'ha elaborat un programa d'activitats culturals: els "Vespres d'estiu culturals a la fresca" (el nom no acaba de sonar gaire bé, però això rai), que es pot descarregar des d'aquí.
El Valentí Oliveras, regidor de cultura, hi explica que: "Des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament he volgut lligar el que les entitats de Navarcles organitzen a l’estiu, posar-ho tot en un programa i omplir els forats que queden amb altres propostes. Vull que cada cap de setmana d’estiu tinguem, com a mínim, una activitat de tipus cultural al nostre poble. El resultat és l’edició del programa “Vespres d’estiu culturals a la fresca” que teniu a les mans. Espero que en gaudiu molt.
Només em falta agrair la col·laboració de totes les entitats i voluntaris, que col·laboren en aquesta iniciativa cultural.
Aquest és el meu objectiu. Gràcies per participar-hi!"
El programa abarca els mesos de juliol, agost i fins a l'11 de Setembre, amb una proposta d'actes força interessants en el seu conjunt. A més de la Festa major d'estiu (del 8 al 16 d'agost), hi ha previstes exposicions, concerts de música, cinema, la representació de l'espectacle de l'Esplai i el de les Germanes Coco loco...
Possiblement les activitats previstes serien les mateixes sense aquest programa, però el cert és que la seva coordinació sota una política comuna li dóna un altre caire, a més de permetre a l'Ajuntament omplir els buits (bàsicament amb el passi de pel·lícules). Un molt bona iniciativa, que es pot anar millorant de cara a propers estius.
D'altra banda, en el mateix programa s'informa ja de la celebració de les "Jornades Europees de Patrimoni Cultural" durant el mes de setembre, amb el consegüent concurs de fotografia (el 5è) i exposició que organitza el GrupArt. També s'informe d'una possible exposició de fotografies de vacances cap al mes d'octubre.

dimecres, 9 de juliol del 2008

Més notícies sobre el projecte de "Memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX"

Ahir al vespre es va fer una primera reunió del projecte de "Memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX" a la sala del ple de l'Ajuntament. Pel que ens ha informat gent que hi va assistir, el projecte s'iniciarà amb unes entrevistes, que seran gravades, als vells de Navarcles (els que hi volen participar). Ahir justament se'ls va informar d'això i se'ls hi va repartir una bateria de preguntes sobre temes dels que podrien parlar, des de la vida política, sindical, cultural... fins als aspectes més cuotidians. L'àmbit històric d'interès se centra en el període que va de la Segona República fins a la transició democràtica.
Ara bé, com ens va comentar un altre company, no tots els vells que hi participen podran respondre a totes les preguntes, ja que alguns d'ells van néixer durant la revolució i guerra o durant els anys immediats o bé eren molt petits per recordar-se'n. És molt possible que aquest projecte arribi tard; molts dels joves que van viure la república, la revolució, la guerra i la repressió avui ja són morts. Però, com es diu, val més tard que mai.

dimarts, 8 de juliol del 2008

Notícies sobre el projecte de "Memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX"

L'Ajuntament de Navarcles, a través de l'Agenda cultural d'aquest mes, informa que la Generalitat ha concedit una subvenció de 2.480 euros "per tirar endavant el projecte de recuperació de la memòria històrica". D'aquest projecte ja n'havia parlat amb anterioritat en aquest mateix bloc.


La subvenció en concret l'ha concedit la Direcció General de la Memòria Democràtica (dependent del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, del seu programa de subvencions "per a la realització d’activitats commemoratives, de recerca i de difusió de la memòria democràtica" (ORDRE IRP/19/2008, de 18 de gener). Tal i com informa la DGMD, aquest 2008 s'han destinat 1,5 milions d'euros, repartits en un total de 258 projectes "que permetran impulsar la restitució de la memòria històrica i la promoció dels valors democràtics", i que estan detallats per vegueries. En el cas de la Catalunya Central s'han subvencionat 21 projectes (amb una dotació total de 122.783 euros), un dels quals el de Navarcles, tal i com es pot veure en aquest document. Segons aquest, però, la subvenció és lleugerament superior a l'anunciada per l'Ajuntament: la xifra correcte és de 2.488 euros.

diumenge, 6 de juliol del 2008

S'inauguren nous equipaments a Món Sant Benet

Foto promocional del Punt d’Informació de la Catalunya central

Aquest passat dijous, 3 de juliol, van ser inaugurats oficialment dos equipaments més en el complex de Món Sant Benet: "La Botiga" i el "Punt d’Informació de la Catalunya central", tal i com pot llegir-se en aquesta notícia de Caixa Manresa o en aquesta altra notícia del diaridemanresa.cat. Ambdós equipaments, que estan ubicats a l’edifici de La Fàbrica, tenen per objectiu "donar informació i promoure el territori de la Catalunya central, així com oferir productes gastronòmics de qualitat de la zona i també de la resta de Catalunya" (per més informació sobre els productes i serveis que ofereixen aquests equipaments es pot llegir el següent dossier). En aquesta direcció han estat pensats per a que contribueixen doblement a aprofundir, d'una banda, "en el caràcter dinamitzador d’aquest conjunt cultural i turístic [Món Sant Benet]" i, de l'altra, en la "destinació turística de la Catalunya central".

...i de La Botiga

Al marge dels objectius econòmics de Caixa Manresa, que es redueixen en "captar nous públics", aquests dos equipaments són plantejats com una representació del territori, com un simulacre. En aquest sentit són molt significatives les paraules que el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta, va pronunciar durant l’acte d’inauguració. Roqueta va afirmar que "tant La Botiga com el Punt d’Informació són un aparador del territori i vol contribuir a donar-li personalitat". Fixem-nos en com es vol actuar: no és la Catalunya central la que dóna personalitat al projecte, sinó que es planteja justament al revés. Per mitjà de la reducció del territori als seus productes turístics i gastronòmics es pretèn donar identitat al territori.
Aquesta construcció esdevé simulacre en el moment en que els visitants a Sant Benet, sense haver de sortir-ne, copsin la "personalitat" de la Catalunya Central a través dels productes i informació oferts per Món Sant Benet sense la necessitat de moure's per la Catalunya Central. No és que Caixa Manresa vulgui retenir els vistiants, que no és el cas, sinó de fer una selecció prèvia d'allò que ha de ser la Catalunya Central. Condiciona els llocs a visitar i reduiex el caràcter territorial en el menjar i el veure. Consegüentment, s'oblida i es margina altres llocs i activitats que el visitant podria descobrir. Resulta indicadora d'això mateix el segon un segon objectiu que Caixa Manresa declara, el "de redistribuir aquests visitants i oferir-los la possibilitat de conèixer l’interessant patrimoni turístic i cultural de la Catalunya central".
El fet d'oferir informació i vendre productes, per tant, no és neutre. I la justificació d'això està en, com va dir el Valentí Roqueta, ser "una aposta d’una envergadura extraordinària que ha de servir per dinamitzar el territori i el país". Així és com fa partícep als agents territorials, i en aquesta línia Roqueta va demanar "el suport dels ajuntaments i representants de recursos turístics per omplir de contingut el punt d’informació, ja que com més material hi hagi, més bé anirem tots i més avançarem".
Per últim, que hi ha sobre Navarcles? En el dossier de premsa es pot llegir el següent: "Al Punt d’Informació de la Catalunya central [...] hi ha informació, amb diverses llengües, sobre les poblacions de l’entorn més immediat, com ara Sant Fruitós i Navarcles".

dissabte, 5 de juliol del 2008

La llum elèctrica va arribar a Navarcles l’any 1910

Continuant amb les notes històriques publicades a l'Agenda cultural de Navarcles, en el "Sabies que..." d'aquest mes es llegeix el següent:
"L’any 1894 l'enllumenat públic de Navarcles estava format per llums de petroli que encenia el sereno cada dia i el 1902 se'n van instal.lar de gas acetilè. La proximitat de les fàbriques que produïen electricitat eren una solució per fer-la arribar al poble. Així va ser Joan Esquius Anguera de Manresa, que era propietari de la fàbrica de Cal Tàpies i de la Pòlvora que va organitzar la primera xarxa d'enllumenat públic de Navarcles. El 9 de juliol de l’any 1910, Joan Esquius es comprometia a fer arribar la xarxa des de la fàbrica de Cal Tàpies i instal.lar 50 fanals per una quantitat de 1250 ptes l’any. El 1922 es va renovar el contracte i hi havia instal.lades 66 làmpares que cremaven 11 hores i costava a l'Ajuntament 2.310 ptes. Després vindria la instal.lació de llum a les dependències municipals i a les cases. L’any 1962 es va canviar el voltatge de 125 a 220 volts."

S'anuncia la creació d'un butlletí cultural de Navarcles


Aquesta setmana s'han penjat alguns cartells pel poble (que, com passa sovint, es redueix al carrer Nou i, a vegades, l'Ample) anunciant la "Creació de butlletí cultural de Navarcles". No hi consta qui ho promou, però s'informa que compte amb el suport de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Navarcles i que hi col·laboren el fotògraf Grané i la botiga i centre d'informàtica HGMN (HiperGlobalMegaNet). Què és el que s'hi entén per cultura? En el cartell s'hi llegeix el següent:

"Tens iniciativa i ganes de fer coses per Navarcles?
Ara tens l'oportunitat de participar en la creació, disseny i redacció del nou butlletí de Navarcles.
Estem buscant persones com tu que vulguin col·laborar en aquest projecte.
Aquest butlletí té com a objectiu facilitar la infromació a totes les persones que estiguin interessades sobre les activitats culturals i comercials de Navarcles i promoure tant el comerç com les opinions dels seus ciutadans, creant un focus de cultura addicional i localitzada.
El butlletí contindrà els següents continguts:
- actualitat
- política municipal
- entrevistes
- medi ambient
- societat
- agenda cultural i activitats
- compra i venda d'articles i vehicles usats
- dades d'interès
- opinió dels ciutadans i bústia de suggeriments
- mapa complet de Navarcles amb l'ubicació exacte de tots els comerços, alcaldia, estacions d'autobusos, etc.
Si vols participar posa't en contacte amb nosaltres a través del telèfon: 93 827 02 52 o per correu electrònic: butlleti@hgmn.es"

La proposta és interessant, certament, i de realitzar-se s'afegiria a la resta de publicacions que ha tingut Navarcles: Sol Ixent (1912-17), Tinet (1955-64 i 1971-72), La Veu (1975-77), A més a més (1988-90) i Aiguaclara (1994), a més de les diferents revistes de l'Ajuntament i dels partits polítics. Tanmateix s'hi observa una clara tendència en la qüestió comercial, equiparant les activitats culturals amb les comercials. No és que la Unió de Botiguers no participi i promogui activitats culturals, com la Fira de la Castanya o el propi espectacle dels botiguers, però cal que un butlletí cultural tingui per objectiu la promició del comerç? De fet, del conjunt de continguts que es preveuen no n'hi ha cap a la promoció i creació de manifestacions culturals: res de teatre, res de música, res de literatura, res d'arts plàstiques...
El cert és que més que un butlletí cultural sembla més aviat una combinació entre el Butlletí Municipal de l'Ajuntament i una revista comercial. És clar, només cal vuere qui la suporta i qui hi col·labora. Haurien de ser les entitats culturals de Navarcles les que s'encarreguessin de la redacció d'un butlletí cultural, però aquestes em sembla que tampoc estan per aquesta tasca.

divendres, 4 de juliol del 2008

Millores a la capella de Sant Bartomeu

La capella de Sant Bartomeu (de dia)

En l'Agenda cultural de Navarcles d'aquest mes s'informa que la capella de Sant Bartomeu, ubicada al carrer i barri homònims, s'ha enllumenat; concretament, s'ha il·luminat la façana. Des de l'Ajuntament s'han donat dues raons que ho justifiquen.
En primer lloc, el fet que aquest espai "s’ha convertit en un espai d’art en el que hi ha previst celebrar-hi exposicions de petit format". Fins ara les exposions que s'hi han dut a terme són les que organitza el GrupArt de Navarcles, com la que properament s'inaugurarà d'aquarel·les de de Josep Cornet Puigoriol o la d'escultures de Montserrat riu que es va poder veure el mes passat; també cal contar-hi les tres o quatre edicions que s'han fet fins ara de l'exposició dels concursos de fotografia de patrimoni arquitectònic de Navarcles. Recordem que l'edició que es va fer fa dos anys va ser objecte d'un acte de terrorisme poètic i anti-artístic, el 5 d'octubre de 2006, a càrrec del col·lectiu COAC COAC–Delegació de l’Alt Llobregat i Cardener (Collage Organitzat per Anarquitectes/Anti-artistes de Catalunya, Canadà, Cambrils, Cambotja, Coruscant…). L'acció crítica volia incidir en el fet contradictori de promoure un concurs de fotografia de patrimoni arquitectònic i, de l'altra, destruir el patrimoni amb l'excusa del creixement urbanístic. La notícia d'aquell acte encara es pot llegir a la pàgina anarquista "Berguedà Llibertari", i va ser publicada a la revista anarquista el pèsol negre i també a la revista de la CUP Navarcles L'Espurna. Una de les conseqüències d'aquell acte va ser el canvi de pany de la porta d'entrada a la capella, com van poder comprobar posteriorment el grup de teatre "Els Interrogants", espai on en alguna ocasió també hi han assejat (!).

La capella de Sant Bartomeu (i de nit)

La segona raó donada és simplement que "com que també és un dels edificis del nostre patrimoni històric s’ha decidit enllumenarlo perquè llueixi més com a monument."
L'espai de l'ermita de Sant Bartomeu fins ara era un espai i un element patrimonial pràcticament oblidat i en desús, malgrat que fa uns anys es rehabilités l'edifici i que un grup de veïns del barri comprèssin una imatge tallada de Sant Bartomeu i la hi instal·lèssin. En aquest sentit és molt interessant que, primer, el GrupArt ho convertís en un espai d'exposicions i, ara, que l'Ajuntament ho recolzi. Però, tanmateix, encara no acabo d'entendre la raó per les quals s'iluminen les façanes dels edificis d'interès cultural: consumeixen energia innecessàriament, s'iluminen de nit quan no s'hi duu a terme cap acte (les exposicions fins ara s'han fet de dia) o quan no hi ha ningú que la vulgui visitar i veure la seva façana (això no ho sé, potser sí que hi ha algú).
Si més no ha servit per il·luminar un tram del carrer Sant Bartomeu i per a que els veïns seguin als bancs que hi ha just al costat i petar la xerrada aquestes nits d'estiu.

dijous, 3 de juliol del 2008

L'Agenda de Navarcles, de juliol de 2008


Com cada mes, l'Ajuntament ha publicat l'agenda cultural corresponent al mes de juliol. La distribueixen per totes les cases del poble, però també us la podeu descarregar des de la pàgina web de l'Ajuntament (agenda de juliol).
El juliol serà un mes bastant buit d'activitats culturals, i és que ha arribat l'estiu i les vacances, tant per a l'Ajuntament com per moltes de les entitats culturals del poble. De totes maneres, malgrat sigui estiu, la pobresa cultural navarclina no és justificable. No són pocs els pobles de la resta del Bages que, precisament, per l'estiu elaboren un interessant programa cultural, sobretot aprofitant la frescor de les nits. No només em refereixo a Manresa, que té un major dinamisme, sinó a pobles com Navàs que ha programat una agenda més completa i atraient per als diferents grups socials del poble (però bé, tampoc és que sigui gran cosa...).
Malgrat l'escassetat d'activitats previstes, n'hi ha algunes que es mereixen ser destacades:
- la representació del nou espectacle de l'Esplai, Festa Major, dirigit pel Jaume Costa, que s'estrena aquest diumenge 6 al Teatre-Auditori Agustí Soler
- la celebració de la revetlla del barri de Sant Bartomeu i Tres Pins, aquest dissabte 5
- una exposició d'aquarel·les de Josep Cornet Puigoriol, a la capella de Sant Bartomeu entre el 12 i 27, organitzada pel GrupArt
- i el passi de dues pel·lícules a la plaça de l'Ajuntament, el 18 i el 26 (aquesta darrera inserida en un acte solidari amb el Sahara -suposo que amb l'Occidental-)
I poca cosa més.

dissabte, 21 de juny del 2008

Navarcles i Occitània (I): l'immigració occitana (ss.XV-XVII) i el carrer de França

Els diferents episodis de pesta negra que es succeiren entre els segles XIV i XVIII,les sequeres i les males collites varen provocar un important buit demogràfic a Catalunya. Aquest buit, però, va ser cobert per la immigració de francesos, en la seva majoria occitans i, també, una minoria de catalans del Rosselló i francesos "autèntics" (parlants de llengües d'oil). Degut a aquest aport demogràfic, però també biològic, aproximadament entre 1500 i 1700, i malgrat els flagells que patí, va doblar-se la població de Catalunya. No es disposen de dades exactes ni complertes per a tot Catalunya, però alguns càlculs estableixen que fins a un 40% de la població total al s.XVI era occitana o descendent d'occitans. La primera onada d'occitans, modesta, s'inicia vers l'any 1480, però el flux migratori més important es dona a les dècades centrals del S. XVI (a partir de 1540). La majoria d’immigrants procedien de les diòcesis fronteres (Comenges, Coserans...) dels Pirineus centrals.
A Navarcles, el prèvere Fortià Solà en el seu llibre Navarcles. Notes històriques, de 1910, deixa constància del seu coneixement sobre l'immigració d'occitans al poble arran del fet que, llavors com ara, el "carrer de Sant Benet" es coneixia popularment amb el nom de "carrer de França". Fortià Solà escrigué el següent (respectant l'ortografia que emprà) (pp.73-74):
"El nòm de carrer de França, ab que encara avuy es conegut vulgarment, no sabèm ficsament de que prové; mes sí que en els documents del arxiu parroquial trobam que en el sigle XVI, sobre tot, hi havía establèrts en el pòble molts francèsos provinents de la Gascunya, els quals es dedicavan preferentment a treballs de la construcció. La presència de tals pòt ben esplicarse per una emigració general d'aquèll país; car es còsa cèrta l'establiment de molts francèsos en diferents indrèts de Catalunya. Aixís podría esser que'ls vinguts a Navarcles s'acantonassen principalment en el citat carrer, y per lo mateix restás a aquèst el renòm de carrer de França".
El també historiador navarclí Llorenç Ferrer, a Història de Navarcles. Col·leccionable d’història de 1988, qüestionava que en la immigració occitana hi hagués l'origen del nom "carrer de França". Les cases d'aquest carrer no es varen construir fins a principis del segle XVIII o, a molt estirar, a finals del XVII, de manera que els occitans del segle XVI no podien haver-s'hi instalat.
Llavors, quin és l'origen del nom? Si ens mantenim amb la tesi occitanista, ve podria ser degut a que s'hi instal·lessin descentdents d'occitans o, directament els darrers occitans que deurien arribar a finals del XVII.
No es disposa del nombre total d'occitans (majoritàriament gascons d'acord a Fortià Solà) que s'establiren a Navarcles. Tanmateix l'evolució demogràfica ens indica un creixement considerable que, en part, es podria explicar per aquesta aportació. En el fogatge de l'any 1515 a Navarcles es contabilitzaven 10 focs, que s'incremetaren a 18 al cap de 38 anys, en el de 1553. En quin grau contribuïren els occitans a pràcticament doblar el fogatge?
La resposta, encara que sembli paradoxal, és en res. Els occitans no contribuïren en l'increment de focs. Una anàlisi dels cognoms que consten en els fogatges permet arribar a aquesta conclusió. En el fogatge de 1553 només consten cognoms catalans en el terme de "Navarcles i Sant Benet". Però això no vol dir que la informació donada per Fortià Solà fos falsa, sinó que, com han observat diferents estudiosos de la immigració occitana a Catalunya, aquesta absència es produïa sovint, ja que les cases d'occitans, per diferents raons censals, no es contaven o, en d'altres ocasions, els occitans es canviaven el cognom. Així, doncs, és probable que el nombre real de focs l'any 1553 fos superior a 18 i d'aquests no contats una part important, si no tots, fossin occitans.

divendres, 20 de juny del 2008

Món Sant Benet contra la confiança en l'Estat

Món Sant Benet

Xavier Bru de Sala publicava aquest dimecres, en el suplement de cultura de La Vanguardia, el Cultura/s núm.313, una interessant reflexió a partir de la visita que va realitzar a Món Sant Benet un dia d'aquets, titulada Bages capital. La reflexió no és nova, ni tan sols la idea sobre la que se sostenta, però sí que és cert que cal donar-li volada, no tant per fer promoció de Sant Benet (com Xavier Bru de Sala ha fet en altres ocasions) com per alliberar-nos de la idea que les coses les ha de fer l'Administració pública (l'Estat en un sentit ampli) o que, nosaltres com a ciutadans, haguem d'esperar i confiar en que l'Estat ens ho resoldrà tot.
M'explico, Bru de Sala és conscient que a Catalunya en general hi ha hagut la tendència a substituir la iniciativa pròpia, i per voluntat pròpia, per cedir-la a l'administració (sigui la Generalitat, el govern espanyol, les diputacions, els ajuntaments...). I això ha portat a un estat de letàrgia, ja que l'administració no ha pres gairebé mai aquuesta iniciativa. En front d'això exposa l'exemple de Món Sant Benet, un projecte de recuperació del patrimoni històric alhora que el desenvolupament d'un equipament turístic i cultural (el monestir, l'hotel...) i de recerca (l'Alícia), i realitzat per una entitat d'estalvis. Com diu: "Lo más extraoridnario és la autoria. Món Sant Benet es obra exclusiva de una caja pequeña, la de Manresa, que por sí sola justifica que las consideremos, a las cajas del territorio, un patrimonio nacional a preservar independientemente".
Bru de Sala acaba amb una metàfora prou interessant (però tampoc nova, ni del tot certa): "el primer Sant Benet se construyó a la intemperie, no detrás sino más allá de la frontera del Llobregat, erizada de castillos. Món Sant Benet es asimismo nuevo territorio, ganado a la desidia, la facilidad, las programaciones, lo obvio, el sistema". Tot un clam contra l'Estat i contra la gent que espera que l'Estat ho resolgui tot.
Però enfront d'això, crec que des del pis de baix de la societat tampoc hem d'esperar ni cedir la voluntat d'acció a l'empresa privada. L'empresa privada pot suplir l'estat, però mai ho farà per l'interés comú (bé... l'estat tampoc ho fa).

dilluns, 16 de juny del 2008

El "Trio Alquímia" guanya el Premi Tutto

Trio Alquímia: (d'esquerra a dreta) Ariadna Padró (violí), Laia Besalduch (viola) i Anna Costa (violoncel)

Ahir, 15 de juny, el trio de corda "Trio Alquímia" (del que en forma part la navarclina Anna Costa, violoncelista, Laia Besalduch i Ariadna Padró), va guanyar la sisena edició dels Premis Tutto, que organitza COMRàdio i el programa de música clàssica "Tutto Demestres". El concert i gala final es va celebrara a la Sala Gran de l'Auditori de Barcelona, en presència de centenars de persones. El Premi Tutto és un concurs de música clàssica i contemporània per a joves intèrprets, i en la present edició, ha tingut com a lema "La portes al cor". El concurs s'adreça a solistes i grups de cambra instrumentals i vocals i cantants amb un límit d'edat de 30 anys per als instrumentistes i de 33 per als cantants.
El premi per a les guanyadores ha estat de 3.000 €, així com l’actuació a diversos concerts patrocinats per la Xarxa de Músiques de Catalunya, l’hotel Monegal, Columna Música i la Fundació Mas i Mas. La directora de Continguts de COMRàdio, Núria de José, va fer entrega del xec.
Per més informació es poden llegir aquesta notícia de COMRàdio i aquesta altra notícia publicada al diari digital LaMalla.net. Les diferents interpretacions es poden escoltar a la pàgina web de COMRàdio. D'altra banda, en aquesta pàgina hi ha més informació sobre el "Trio Alquímia".
Moltes felicitats!

divendres, 13 de juny del 2008

Premi a la millor obra social per Món Sant Benet

Ahir es va celebrar a Madrid (a la Sala de Columnas de la Real Fábrica de la Moneda) l’acte de lliurament dels "V Premis a l’Obra Social de les Caixes d’Estalvis", convocats pel setmanari econòmic Mi Cartera de Inversión, pertanyent al "Grup Vocento". Els premis consten de cinc modalitats: Millor Obra de Cultura i Temps Lliure; Millor Obra d’Assistència Social i Sanitària; Millor Obra d’Educació i Investigació; Millor Obra de patrimoni Històricoartístic; i Millor Obra de Coneixement i Millora del Medi Ambient. Segons el "Grup Vocento" i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA) "els guardons pretenen donar a conèixer a la societat la importància de la tasca que porten a terme les obres socials de les caixes".
Doncs bé, Caixa Manresa va rebre el premi a la "Millor Obra de Cultura i Temps Lliure" pel seu treball a Món Sant Benet; en canvi, no el va rebre, ni cap de les dues mencions d'honor, com a obra de patrimoni històricoartístic... El premi el va recollir una delegació de Caixa Manresa, encapçalada pel seu president, el Valentí Roqueta. El premi el va lliurar el Màrius Rubiralta, secretari d’Estat d’Universitats i també manresà. Valentí Roqueta, durant la intervenció que va fer, va assegurar que “a Món Sant Benet es posa de manifest d’una manera diàfana el compromís de Caixa Manresa amb el seu territori, que és un model i fidel reflex del compromís de l’Obra Social de les caixes espanyoles amb el país i amb les persones, amb la cultura, amb la salut, amb la investigació i amb la pedagogia, amb el medi ambient”.
En tot cas no és sorprenent que Món Sant Benet rebi el premi, donada la promoció que d'ençà que va ser inaugurat el novembre de l'any passat se n'ha fet. Tampoc és el primer premi que rep; recordem que el passat 1 d'abril va rebre el premi "Tàstum", convocat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat, per la tasca de la Fundació Alimentació i Ciència (Alicia) (situada a Sant Benet), en relació a la gestió i promoció, sense ànim de lucre, d’activitats d’investigació, estudi, desenvolupament tecnològic, formació i divulgació de temes alimentaris. Pocs dies després, el 17 d'abril, Món Sant Benet va tornar a ser guardonat amb el premi "Alimara de promoció turística", que convoca el Grup CETT i el Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC).
A més de Caixa Manresa, entre les premiades també hi havia algunes de les caixes amb més volum de l’estat, com La Caixa, Caja Madrid, BBK i Kutxa.
Per més informació es pot llegir aquesta notícia que publica diaridemanresa.cat, o aquesta altra notícia que publica Caixa Manresa a la seva pàgina web.

Valentí Roqueta (amb el premi a les mans), al centre (el baixet), amb la resta de guardonats.

Pel·lícula "23 d'abril", del director David Villarreal

Amb motiu de l'Aplec de Sant Jordi d'aquest any 2008, es va convocar un concurs de curtmetratges. El curtmetratge guanyador va ser 23 d'abril, del jove director navarclí David Villareal (que recentment se l'ha pogut veure actuant a l'obra de teatre Temps era temps). L'argument de la pel·lícula gira a l'entorn de dos personatges que han quedat atrapats a l'interior d'un edifici en flames (al lavabo d'un segon pis), que intentaran salvar-se mentre els bombers encara no han arribat. Els papers principals els interpreten la Judit Soldevila i l'Eric Patricio.
En la pàgina web de la pel·lícula podem trobar diversa informació sobre aquest curtmetratge i part dels materials del making of. Entre d'altres coses s'hi pot veure el trailer i les "tomes falses". Segons informa el propi director, tan aviat com puguin també hi penjaran la pel·lícula.
Hem demanat al David que ens expliqui com va ser el procés de creació de 23 d'abril. Aquí tenim les seves paraules:
"Tenia una cançó de la BSO de La busqueda, que m'agrdava molt, i escoltant-la i pensant vaig fer una frase, i a partir de la frase la vaig anar desenvolupant fins a formar una idea d'una pàgina, més o menys. Més tard veig fer el guió i vaig pensar els diferents candidants per a que protagonitzessin la pel·lícula, tenint en compte si tenien experiència, si eren més o menys bons i si entre ells tenien bon rotllo. Els tècnics ja sabia qui ho faria, perquè anteriorment ja havia gravat curts amb ells.
Els actors i els tècnics van estar d'acord amb mi de fer-ho; els hi vaig explicar com seria i ells també van aconsellar i van fer canviar coses del guió: canvis de paraules, fer un moviment diferent...
Jo em vaig encarregar de comprar les bombes de fum, de comprar els papers de cel·lofana, de tenir la camara, els focus... Vem quedar 2 dies per gravar-la, d'unes 3 o 4 hores per dia. El rodatge va ser complicat, perquè es gravaba en interiors d'una casa de veritat i entre els tècnics (3) i els actors (3 més), els focus, les bombes de fum, el portàtil amb uns altaveus engegats i tot aixó, doncs ocupaven espai i era difícil cordinar-ho i moure-s'hi.
Un cop fet el rodatge, vaig fer el muntatge i vem entragar-lo. I vem guanyar."
Ens ha informat també que properament estrenarà una nova pel·lícula, Ádeu Estel, una història tràfica sobre les dificultats d'una perella d'enamorats després que ella hagi patit un accident. La data d'estrena està prevista per al dia 22 d'aquest mes. I no només això, ja està treballant amb el guió de la següent, una pel·lícula d'acció i aventures titulada El ganivet d'or. Ja n'anirem informant.

dijous, 12 de juny del 2008

Presentació dels dos llibres d'història del teatre

Portada del quadern (la foto correspon a la representació de Maria Rosa, l'any 2001)

Tal i com s'havia anunciat aquest passat diumenge es varen presentar els dos llibres d'història del teatre navarclí: 25 anys fent teatre: història del Grup Teatre Navarcles, que correspon al número 16 de la col·lecció local "Quaderns de Navarcles", i Història del teatre popular i amateur de Navarcles (1898-2008), que encara no està publicat, escrits ambdós pel Xavier Oliveras. La presentació es va fer al migdia al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas.
L'acte va començar amb una petitat representació a càrrec del "Grup Teatre Navarcles", en la que s'explicava les activitats que ha dut a terme aquesta entitat, un passi de models amb les semarretes del grup, així com referències a altres activitats teatrals al poble; evidentment també es va explicar el procés d'escriptura del llibre i com després, a mesura que s'anava allargant, es va decidir fer-ne dos. La representació acavaba plantejant qui podria presentar-los, moment en el qual es feia pujar des de platea, i per mitjà d'una trucada al mòbil, al Joan Anguera.
El Joan Anguera en el seu paralment va fer molt d'èmfasi en l'aspecte social i col·lectiu del teatre amateur, en tant que és un forma d'art que només es pot realitzar de forma col·lectiva i com a mecanisme de cohesió social en tant que permet posar en contacte als participants amb el públic i identificar-se amb la història o els personatges que es representen. Segons ell, aquest paper del teatre s'ha acomplert de llarg a Navarcles, ja que es disposa d'una història d'almenys 110 anys de teatre ininterromput i en el que han particpat, pel cap baix, unes 600 persones. Anguera també va recordar el seu pas pel teatre amateur navarclí als anys 60, abans de dicar-se al teatre professional.
Acte seguit, el president del "Grup Teatre Navarcles", el Sebastià Puig va explicar que el Quadern seria repartit per totes les cases, mentre que l'Història del teatre... encara s'havia de publicar, i que s'estava pendent del finançament. De totes maneres s'obria una llista de subscriptors, per tal d'assegurar que un mínim d'exemplars tindrien sortida.
Després de la seva intervenció, es va convidar a dirigir unes paraules al regidor de cultura, Valentí Oliveras, i a l'alcade, el Calderí. El primer va senyalar el rol actiu del "Grup Teatre Navarcles" en la vida cultural i associativa del poble; el segon, la importància d'un llibre com aquest, que invitava a fer-ne una edició també en castellà i una altra en francès (moment en el qual tothom va flipar, ja que en prou feines es pot pagar l'edició en català).
L'acte es va cloure amb l'entrega d'un obsequi tant al Joan Anguera com a l'escriptor dels llibres.
Per últim, al vestíbul del teatre es va instal·lar una exposició de cartells i de fotografies de teatre, així com també les semarretes (que estaven a la venda), el Quadern (que es podia recollir) i la llista de subscriptors (a la que s'hi podia apuntar qui volgués).
La celebració dels 25 anys del grup va acabar amb un dinar de germanor al teatre del Casal, amb l'assistència d'una mica més de 100 persones.

dimecres, 11 de juny del 2008

Nous equipaments al costat del Teatre-Auditori (II)

"El descampat sota de l’auditori que properament acollirà la biblioteca i el CAP"

Aquesta setmana la Cup Navarcles ha repartit el darrer número de la seva revista, L'Espurna, número 17. En el present número hi ha un breu article sobre els nous equipaments que es preveu seran construïts al costat del Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas. La Cup es posiciona en contra de la concentració d'equipaments en un sol barri, en tant que, argumenta, implica una pèrdua de la qualitat de vida i del dinamisme social; per contra, reclama la formulació d'una nova política d'equipaments culturals basada en una distribució descentralitzada dels equipaments. El text és el següent:
"Quan parlem de concentració d’equipaments o d’infraestructures ens referim per exemple al complex que s’està creant al barri del camp de futbol, on s’hi estan construïnt un al costat de l’altre: l’escola de música, l’auditori, la biblioteca i potser en un futur també l’ambulatori.
Aquesta concentració en un barri perifèric, com el del camp de futbol, lluny de beneficiar-nos ens provoca una pèrdua de qualitat de vida. Això es degut a dos motius fonamentals: El primer és que dificulta la mobilitat peatonal i genera una major mobilitat de cotxes, cosa que provoca que hi hagi un increment de la circulació a l’interior del casc urbà. Major circulació de vehicles vol dir més soroll, més consum innecessari i menys accessibilitat peatonal, és a dir, pèrdua de qualitat de vida. I el segon és perquè provoca que tots el barris, excepte el del camp de futbol, vagin perdent poc a poc la vida social i els nostres carrers es vagin assemblant cada cop més als d’un poble dormitori.
Un equipament és sinònim d’activitat i vida social. Una correcta i equitativa distribució d’aquests en els diferents barris ens permetria gaudir d’un poble socialment més viu i cohesionat. Unes places i uns carrers semideserts signifiquen un poble apagat amb poca qualitat de vida".

dimarts, 10 de juny del 2008

"Blame" a la final de Directes/08

"Blame!" (d'esquerra a dreta): Oleguer Puig, Aitor de Haro, Richy Rodríguez i David Mateu

El grup musical navarclí "Blame!" va tocar aquest dissabte passat, al pati del Casino (Manresa), a la final del concurs Directes/08, del projecte Manresa Proposa Músics (MPM) (organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Manresa i Cove d’Art). MPM’08 (Manresa Proposa Músics) és "un aparador musical de doble sentit, ja que apropa noves propostes musicals que es fan a fora de les comarques centrals i esdevé una plataforma de difusió i suport a la creació musical local. Pretén també fomentar l’ús de la llengua Catalana en les creacions musicals".
Una notícia en relació a la final i als cinc grups finalistes es pot llegir al diaridemanresa.cat. S'hi pot llegir que "els cinc grups han estat seleccionats d’un total de dotze" i "han estat seleccionats per un jurat format per dos membres de l’equip directiu del concurs DIRECTES/08 –Toni Masana i Joan Pocorull– i dos professionals vinculats al món musical –Joan Tarrés i Vladimir Gonzalez".
A partir d'ara el grup guanyador serà triat mitjançant les votacions populars que poden fer-se per internet, des del dia 7 i fins el 17 de juny (a la 1 del migdia). La votació es pot fer des de la següent pàgina. El lliurament del premi serà el proper 27 de juny.
L'estil de "Blame!" és el punk-rock, i està integrat per : l'Aitor de Haro (guitarra i cors), el David Mateu (bateria), el Richy Rodriguez (baixista i veu) i l'Oleguer Puig (guitarra). A la seva pàgina web pot llegir-se una breu biografia:
"Cap al Nadal del 2003 va néixer Blame!. La primera estructura del grup estava composta per l’Aitor (guitarra), el David (bateria), i el Ferran (cantant). Tot i funcionar, era evident que necessitaven un baixista immediatament. Ràpidament en van trobar un i d’estil musical molt similar al grup. Així doncs en Richy quedava inclòs al grup fins a dia d’avui tocant el baix i fent els cors. Poc després el Ferran (cantant) va haver de deixar el grup per motius personals i en Richy va haver de complir la tasca de cantant en funcions. Fins al 2005 el grup va estar compost per 3 persones moment en que es va decidir adquirir nou cantant. Durant les proves d’aquest (en Mario) es va conèixer a l’Oleguer, un guitarrista d’estil molt diferent al grup però amb ganes de tocar amb conjunt que ràpidament s’hi incorporà fins a dia d’avui. Les proves per trobar nou cantant van ser productives i el Mario va entrar a formar part del grup. Amb aquesta nova estructura de 5 persones Blame! va fer un concert a Calaf però poc després, el grup es tornà a quedar sense cantant. Finalment, per petició popular dels membres del grup, el Richy va sortir escollit com a cantant definitiu ja que es va veure que tenia qualitats com a corista. Veient que la cosa funcionava i per tal de consolidar-ho, l’Aitor va passar a complir la tasca de cors. L’actual grup el formem, l’Aitor, el Richy, el Mateu i l’Oleguer. "

Nous equipaments al costat del Teatre-Auditori (I)

Solar al costat del Teatre-Auditori

Fa unes setmanes va sortir publicada una notícia a la Regió 7 (13-5-08) en relació a la construcció de la nova biblioteca, així com la de l'Ambulatori i l'ampliació del teatre-auditori, al solar del costat de l'actual Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas (on fins ara s'intal·len els "caballitos" i els auto-xocs de la fira).
Si bé es cert que cal una millora i ampliació dels tres equipaments, en canvi no trobo tan encertada la concentració i centralització d'equipaments en un sol punt i, a més, a la perifèria del poble; el trasllat de la biblioteca i l'ambulatori des del poble vell fins al capdemunt de la Creueta. En el moment que es produeixi aquest trasllat, en el nucli antic només restarà el teatre del Casal, que, de fet, des de la inauguració del Teatre-Auditori ja hi va traslladar una part important de les activitats que s'hi duien a terme, i l'Aula de Cultura de Caixa de Manresa, que també va perdre part de les activtats. Recordem que en els anteriors ajuntaments gobernats pel PSC i IC, ja s'havien tancat altres equipaments culturals del poble vell: el Coro va ser enderrocat i el teatre de Cal Met clausurat.
La notícia en concret deia:
"L´Ajuntament ja va anunciar mesos enrere que una part del solar (amb una superfície d´uns 3.500 metres quadrats) que queda lliure al costat de l´espai escènic el cediria al departament de Salut de la Generalitat per construir-hi el nou ambulatori, i ara ha lligat una bona part del finançament per tirar endavant en aquesta legislatura l´altra peça que ha de configurar aquest centre d´equipaments: la nova biblioteca. Aquest servei es troba ubicat actualment a la tercera planta d´un edifici proper a la casa consistorial on també hi ha el centre d´assistència primària i l´esplai de gent gran.
L´objectiu de l´equip de govern és que el futur edifici faci altres funcions, més enllà de la de biblioteca. Segons ha concretat Llorenç Ferrer, primer tinent d´alcalde, aquest equipament ha de servir també per completar el teatre, al qual estarà connectat, i resoldre així diverses mancances que s´hi han anat detectant a mesura que s´hi han anat desenvolupant activitats. Entre altres espais, s´hi habilitaran sales d´assaig i un magatzem per a l´auditori, alhora que s´hi preveu crear una sala d´actes i destinar-ne també una part a hotel d´entitats, amb despatxos per a les associacions del municipi.
L´Ajuntament de Navarcles ha fet una primera valoració del projecte, amb un pressupost estimat d´1.810.500 euros, dels quals ja en té coberts 500.000 mitjançant el Pla Únic d´Obres i Serveis de la Generalitat, que hi ha destinat aquesta quantitat per al 2010. Ferrer ha avançat, però, que l´Ajuntament té previst demanar que també es destini a aquest projecte una altra ajuda, de 300.000 euros, atorgada mitjançant aquest mateix programa i que inicialment s´havien sol·licitat per a la construcció d´un nou camp de futbol. Segons Ferrer, les millores que s´han fet al camp actual, on a més ja és previst posar gespa artificial de cara a la propera temporada, permet situar la construcció d´un nou estadi més a mitjà termini.
L´estructura que tindrà el futur edifici de la biblioteca encara no està definida, ja que, segons Ferrer, en aquests moments la Diputació n´està fent un primer estudi."

dissabte, 7 de juny del 2008

Concert de "Celeste Alías Guitar Trio"

"Celeste Alías Guitar Trio": Santi Careta (esquerra), Celeste Alías (centre) i Dani Comas (dreta)

Ahir a la nit, al teatre del Casal, es va dur a terme un concert de música a càrrec de "Celeste Alías Guitar Trio", un trio format per dues guitarres i una veu. Aquesta és una formació poc freqüent, essent el més comú una guitarra i un baix. L'acte va ser organitzat pel "Grup de Teatre Navarcles" dins de la programació de Primavera al Casal, un fet curiós si tenim en compte que es tracta, precisament, d'una agrupació teatral. L'any passat, també en la programació de Primavera al Casal, també va oferir-se un concert de música, el del grup de jazz "Odd Trio". Celeste Alías no era la primera vegada que venia a Navarcles; amb anterioritat havia treballat aquí. L'assistència va ser més o menys l'esperada, a l'entorn d'una cinquantena de persones.
En el programa de mà es podia llegir, en relació a aquesta formació, que "la variabilitat d'estils que inclou la música (i més concretament si partim del concepte de música jazz) és sense dubte un dels elements que la fan màgica. A més a més, si a aquest fet hi afegim les diferents versions que poden aportar els diferents músics i així mateix les diferents formacions, s'obre un món de possibilitats infinites.
En aquest sentit, Celeste Alías, presenta aquest trio en el que destaca la diversitat estilística; així mateix, una formació íntima on el so de les guitarres abraça la veu càlida, dolça i captivadora d'una cantant que no deixa de sorprendre i emocionar amb la seva alegria i narrativa, amb la qual aconsegueix transportar a l'oient a un món de somnis íntims i emocionants."


El grup de teatre "Els Interrogants" celebra 10 anys d'existència

Aquest any 2008 és un any de celebracions per al teatre navarclí. Recordem que des de fa uns mesos el "Grup Teatre Navarcles" està celebrant el seu 25è aniversari, aviat es presentarà el llibre d'història del teatre, de 110 anys, i aquest diumenge passat el grup de teatre "Els Interrogants" van celebrar el seu 10è aniversari. Ho van anunciar en el programa de l'obra que varen presentar, Temps era temps, en el que s'hi podia llegir:
"Ah, i no ens podem deixar de dir que aquest any 2008 fem 10 anys! Quins records... que n’han passat de coses d’ençà que el 1998 estrenarem Anem a fer Grease al teatre del Coro. En tots aquests anys hem fet algunes obres i ha passat per aquí moltíssima gent. Segurament ara estareu pensant que teníem enveja del “Grup Teatre Navarcles”, que aquest any en celebra 25. Doncs sí, ves! I què? Nosaltres també tenim ganes de fer festes, bufar espelmes, emborratxar-nos i “escopir a la closca pelada dels cretins”."
El grup va començar el 1998, actuant al teatre del Coro, on s'hi estigué fins a l'any 2000. La primera obra la va presentar com a "Grup Teatre de la Societat Coral Harmonia", per després, a partir de la segona, passar-se a anomenar "Els Interrogants d'Amabile". Posteriorment, a partir de 2004, el va simplificar en la seva denominació actual. El grup des del principi ha estat liderat pel Manolo Pérez, que ha exercit de guionista i director. Totes les obres que han representat han estat escrites i dirigides per ell, si bé en algunes ocasions el Juanmi Garrido o el Xavier Oliveras han col·laborat també en l'escriptura i la direcció. Les obres que han presentat fins ara són les següents: Anem a fer Grease, El Chiringuito, Queixalades, Follow the leader, Hijo de la Luna (primera versió), Manolo in love -no es va arribar a estrenar, Fill de la Lluna (segona versió), Creu de navalles, Dona contra dona i Temps era temps.

Emblema utilitzat durant els primers anys

En aquesta pàgina, escrita l'any 2000 per un dels membres del grup, es pot llegir una miqueta més d'informació.

dijous, 5 de juny del 2008

Manresa ret homenatge al director i guionista teatral Agustí Soler i Mas (II)

Tal i com ja havia anunciat en l'anterior missatge, ahir al vespre es dugué a terme l'acte d'homenatge a l'Agustí Soler i Mas. A partir d'ara la Sala petita del teatre Kursaal de Manresa duu el nom de Sala Agustí Solé i Mas, a l'entrada de la qual s'hi instal·larà un bust seu.
L'acte va consistir en tres parts. En la primera es feren diferents parlaments, presentats per la Núria Soler, neboda de l'Agustí i presentadora del programa "Aires de Catalunya" a Radio Manresa. Intervingueren el regidor de cultura de l'Ajuntament de Manresa, Ignasi Perramon, el vicepresident de l'Agrupació Cultural del Bages, una amiga de la família, una de les tres filles de l'Agustí, l'Eva i, per últim, l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí. Tot seguit es va projectar un audivisual compost per diferents fotografies de l'Agustí i un vídeo de l'Agustí explicant acudits durant l'edició de la Innocentada de 1991. La tercera i última part va estar protagonitzada per l'Esbart Manresà, que ballà una dansa de la pel·lícula Víctor Victòria que anys abans havia estat interpretat per l'Agustí en el paper de "dona".
Al vestíbul de la Sala s'hi instal·là una exposició de fotografies i programes d'algunes obres de teatre de l'Agustí, que s'acompanyà amb un piscolabis per als assistents. Entre els assistents navarclins hi havia membres del "Grup Teatre Navarcles", de la "Comissió 300 Festes Majors" (ara Febrada), l'alcalde Albert Brunet "Calderí" i la seva esposa, en representació de l'Ajuntament, així com altres amics i coneguts del poble.
L'acte, recordem-ho organitzat per l'Associació Cultural del Bages, de Manresa, va estar pràcticament centrat en la relació de l'Agustí amb aquesta ciutat, sobretot a través de les Innocentades i el Col·lectiu d'Actors Manresans. En canvi just es va fer alguna referència a la seva relació amb Navarcles i quan es va fer va ser amb un to lleugerament despectiu. En aquest darrer sentit sobretot cal destacar el parlament del vicepresident de l'ACB que, a part de criticar a l'Ajuntament de Manresa per la tardança en el compliment del que s'havia compromès l'any 2002, no es va estalviar de criticar també a Navarcles. Segons ell una de les raons per les quals s'ha tardat tant en batejar alguna cosa (un teatre, un carrer, una plaça...) amb el nom de l'Agustí es deu al fet que Navarcles, que està a escassos quilòmetres, li donés el seu nom al Teatre-Auditori. Per ell això era un problema. El cert és que va sonar a excusa.
En tot cas, l'acte va ser molt emotiu, tant per als assistents com per a la família, i va reunir a moltes de les persones que van col·laborar amb ell en el món del teatre.


dimecres, 4 de juny del 2008

Manresa ret homenatge al director i guionista teatral Agustí Soler i Mas (I)

Agustí Soler i Mas (en una foto de 2002, poc abans de morir)

Avui al teatre del Kursaal de Manresa, 8:30 del vespre, es farà un acte d'homenatge al navarclí (no de naixement) Agustí Soler i Mas. A l'acte hi ha estat invitat el "Grup Teatre Navarcles" i, suposo, l'Ajuntament de Navarcles. Diferents mitjans de comunicació se n'han fet ressó.
A la pàgina de 3cat24.cat podem llegir la següent notícia:
"Manresa retrà homenatge aquest dimecres al guionista i director teatral Agustí Soler i Mas en reconeixement a la tasca duta a terme en el camp de les arts escèniques. Durant l'acte, que tindrà lloc al teatre Kursaal, es farà pública la distinció a Soler i Mas que s'ha instal·lat al vestíbul de la sala petita del teatre. Es tracta d'una silueta del manresà, que recordarà la vinculació de Soler i Mas, creador de la Innocentada, una farsa manresana, amb les arts escèniques. També es presentarà una exposició sobre la seva vida i obra, que ha anat a càrrec de l'Agrupació Cultural del Bages. A més, es projectarà un audiovisual sobre una actuació de Soler i Mas."

I al diaridemanresa.cat aquesta altra notícia:
"Manresa retrà homenatge a Agustí Soler i Mas en reconeixement a la tasca duta a terme en el camp de les arts escèniques. Serà aquest dimecres a partir de 2/4 de 9 del vespre, en un acte que tindrà lloc al teatre Kursaal.
L’any 2003 es va homenatjar Agustí Soler i Mas al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa. En aquella ocasió, es va organitzar una comissió formada per membres de l’antiga Innocentada –formada per Carles Esclusa, Jaume Bernadich, David Casas, Lluís Vilalta, Jordi Ferrer i Joaquim Manzano– que van proposar que se li dediqués el nom d’un carrer o quelcom semblant. Finalment, es va decidir fer-li un homenatge aprofitant que s’havia d’inaugurar el nou teatre Kursaal. Poc més d’un any després de la inauguració del teatre, es fa l’homenatge.
Durant l’acte es farà pública la distinció a Soler i Mas que s’ha instal·lat al vestíbul de la sala petita del teatre. Es tracta d’una silueta del manresà, que recordarà la vinculació de Soler i Mas, creador de la Innocentada de Manresa, amb el món de les arts escèniques. Paral·lelament, es presentarà una exposició sobre la vida i obra d’Agustí Soler i Mas, que ha anat a càrrec de l’Agrupació Cultural del Bages. D’altra banda, a la sala petita es projectarà un audiovisual sobre una actuació de Soler i Mas. I per acabar, l’esbart ballarà una peça de l’espectacle Victor Victoria, que s’ha representat en diferents Innocentades.
L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, i del regidor de Cultura, Ignasi Perramon.
Agustí Soler i Mas
Agustí Soler i Mas neix a Manresa el 17 de desembre de 1939 i mor a Navarcles el 7 de novembre de 2002. Viu una infància de postguerra i pors al carrer. A la seva família, treballadora, es respira respecte i admiració per la cultura. El seu pare té una biblioteca bàsica, la seva mare, exsardanista, enyora tota la cultura popular catalana bruscament avortada. Un germà bastant més gran, Francesc, és tota la vida un gran investigador i divulgador del món sardanista i la dansa catalana. Dels seus jocs infantils recorda vivament la companyia teatral de quitxalla que van organitzar al pati de veïns on donaven els darreres de les cases del seu barri. Aquell teatre infantil, sempre inventat, va arribar a atreure el veïnat i quan ja tenia catorze anys cobraven entrada per les representacions. És allà on s'adona de la fèrtil via de l'humorisme per comunicar un missatge o una informació.
Amb una entitat benèfica de l'època, “Arte, alegría y caridad”, voltaven per hospitals, sanatoris i manicomis, presentant uns espectacles que llavors s'anomenaven “festivals”. Van recórrer una munió d'aquests centres a Catalunya durant més de deu anys on feia el rol d'humorista.
Desplaçat per qüestions laborals a Calaf, Súria, Manresa i Navarcles, arreu es vincula amb el món escènic: primer com a actor i posteriorment com a guionista. Als disset anys, una colla de joves de Manresa decideix restaurar una antiga tradició: La Innocentada. En el món franquista, allò era impensable, no cal dir que les prohibicions van ser decisives perquè de forma mig clandestina portessin a terme la primera Innocentada de postguerra, el desembre del 1957. Des de llavors cada any apareix un espectacle completament nou.
Més o menys en aquesta època descobreix la personalitat de la Mary Santpere, immediatament queda subjugat per aquella admirable capacitat d'autocrítica i el poder de connexió amb l'auditori. A la Mary Santpere la coneix, la tracta i arriben a ser bons i sincers amics. El 22 de maig del 1966 li va presentar al Teatre Victòria de Barcelona en un espectacle humorístic. El 1974 va estrenar-li, a Madrid, uns monòlegs en castellà i el 1990 l'Ajuntament de Navarcles la va cridar per donar-li la medalla de la Vila.
El Cau d'art de la Gàbia de Manresa eren unes vetllades que es feien cada dijous als baixos de l'Hotel Mundial (1962-64). Es reuneix gent de la faràndula, sense compromís previ i en un petit escenari hi pot actuar tothom. Estava organitzat pel Club Maryland d'on sorgiria ben aviat Espectáculos Maryland que van donar feina a tota una colla d'amateurs i va canalitzar l'accés a títols professionals dins l'enquadrament de l'època que era “Teatro, Circo y Variedades”. Les proves es feien al Teatre Capsa de Barcelona. Allà va obtenir el títol professional (1963), que va permetre que el contractessin en espectacles de “Variedades” i “Folklore”.
El 1963 es constitueix a Manresa un grup d'avanguarda, Art Viu, on descobreix l'obra i la tècnica teatral de Bertold Brecht. Durant quatre anys presenten muntatges de Txèkhov, Ricard Salvat, Joan Colomines i Maria Aurèlia Capmany. Als vint-i-nou anys es casa amb Glòria Comas i Riu, que assumeix amb valentia el desgavell de viure el teatre ficat dintre la família. Tenen tres filles, Anna, Laura i Eva.
El 1976 ingressa a la SGAE, com a autor teatral amb l'obra Capital, omnia vincit. El 1977, amb un grup de deu persones formen: El Col·lectiu d'Actors Manresans, on es vol fer un treball teatral seriós. La primera temporada porta la direcció, Ja sé que no s'estila; la segona, Els llits de Valldemossa i la tercera Com es menja una avellana són a cura de Lluís Gavaldà i, a través de la quarta L'auca del Sr. Rusiñol, dirigida per Carlos Lasarte, es posa en contacte amb les tècniques del sistema Stanyslawsky. Amb aquest grup recorre escenaris de tot Catalunya durant vuit anys.
El 1991 en un seminari de Robert Mc Kee, se n'adona que ha estat emprant tècniques de guionista i des d'aquell curs, no deixa que l'anomenin autor teatral sinó guionista. Posteriorment altres seminaris amb Doc Comparato, Miquel Sanz i els dels entusiastes membres del GAC, reafirmen la seva actual ubicació. El 1998 entra en contacte amb Euroescrip i Pilots.
Han estat quaranta anys sempre encomanant-se i encomanant l'entusiasme per qualsevol empresa teatral de nova creació: guions, sketchs, musicals, descobrint arreu el cap del fil per descabdellar-ne una trama."

"Temps era temps"

Aquest propassat diumenge 1 de juny es va representar l'obra de teatre Temps era temps, a càrrec del grup de teatre navarclí "Els Interrogants". Com en anteriors ocasions el guió i la direcció han estat de l'autor i director teatral navarclí Manolo Pérez. La funció es va dur a terme al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas, i va comptar amb l'assistència de prop de 340 persones (el teatre té una capacitat d'una mica més de 350 places). Feia temps que no es veia una sala tant plena en una funció teatral, superant de llarg l'assistència que han tingut les funcions d'aquesta temporada del "Grup Teatre Navarcles" i de la Febrada. De fet, d'ençà que el grup va traslladar la seva activitat al Teatre-Auditori (recordem que amb anterioritat actuava al teatre del Coro) ha tingut un creixement progressiu en el nombre de públic. L'any passat, amb l'obra Dona contra dona, ja havia tingut un rècord d'assistència (a l'entorn de les 190 persones); però aquest any el públic assistent ha estat espectacular. Al marge de la quantitat, en general hi ha hagut crítiques positives envers a la representació, si bé la qualitat dels muntatges no és que hagi millorat respecte a les obres anteriors.
Temps era temps manté les característiques pròpies que identifiquen al grup: una alta participació d'actors i actrius, de diferent procedència generacional i social, música i dansa inserida entre les escenes, escenes curtes (tipus esquetx) i uns diàlegs senzills i de llenguatge entenedor. En aquest sentit, les obres del Manolo recorden molt a l'estil de l'Agustí Soler i Mas. Però, a més, "Els Interrogants" es caracteritzen també per dos aspectes molt importants i que els diferencien de la resta d'activitats teatrals del poble: d'una banda, practica el teatre com una acció social, de donar cabuda a sectors de Navarcles que en altres grups o espectacles no n'hi tenen; de l'altra, la de prioritzar el passar-ho bé al fer-ho bé, i convertint en un tret identitari i de reivindicació la baixa qualitat. Tot això fa que el grup i les seves obres siguin molt properes a la gent, fugint de l'elitisme teatral, i d'aquí possiblement el seu èxit.
A diferència de les tres darreres obres presentades, el guió d'aquesta no és l'adaptació de la lletra de cap cançó, si bé el títol fa referència a una peça musical homònima de Joan Manel Serrat que, a més, havia de ser interpetada durant la representació (que no ho va ser per causes personals de l'actor que ho havia de fer). Tal i com s'exposa en el programa de mà: "Amb l’obra que avui presentem encetem una nova temàtica: la història local de Navarcles. Apa, com a les obres de la festa major d’hivern! Serà casualitat?"
L'argument de Temps era temps "reflexa la vida quotidiana de la població navarclina durant els darrers anys del franquisme. Hi haurà referències a la inauguració de les piscines, a la creació del Moviment Júnior, la colla Or i Flama o les mirindes. Ens trobem en uns anys de coexistència (no pacífica ni en condicions d’igualtat) de joves amb ànsies de canvi i llibertat amb d’altres d’afins al règim dictatorial. I entre mig venen a passar l’estiu un parents que emigraren a Alemanya...".
El problema sorgeix quan l'Oriol, un alemany de fills espanyols, s'embolica amb amb una amiga (Anna) de la seva xicota (Asun). Després de diverses trobades són descoberts pel novio de l'amiga, el Joselito. Per treure-se'l de sobre l'Oriol el denuncia als membres de la Falange, que estaven investigant a la seva colla, que es reunien al Casal, per ser rojos. Entre mig d'aquesta història ens trobem amb una parella de falangistes i una altra de grisos a l'estil Lluquet i Rovelló o C3PO i R2D2; o amb un grup de senyores amb ganes de gresca, que s'apunten a tot, des de la Feista de Liberación fins a una manifiestació per a la llibertat del Joselito. Evidentment, tot acaba bé.
El repartiment va ser el següent:
Maria: Maria Guerrero
Nita: Anna Carrera
Joana: Joana Garcia del Prado
Manolo: Manolo Perez
Manuel: Manuel Victoria
Ventura: Ventura Graells
Manolo: Manolo Castaño
Blanca: Blanca Fernández
Irene: Irene Solà
Toni: Antònia Garcia Del Prado
Jose: José Martínez
Lourdes: Lourdes Farrer
Joan: Joan Solbes
Melani: Marissa Pujol
Jordi: Jordi Garrido
David: David Villareal
Asun: Asun González
Oriol: Oriol Vendrell
Jordi: Jordi Bacardit
Xènia: Xènia Sellarés
Anna: Anna Costa
Lluís: Lluís León
Joselito: Josep Sánchez
Yosu: Josep M. Riera
Marissa: Marissa Pujol
Toni: Toni Franch
Xavi: Xavier Oliveras
Ana: Anna Castillo
Judit: Regina Cano
Laia: Laia Jiménez
David: David Pérez
Regina: Regina Cano
Rebeca: Rebeca Cuadrado