dissabte, 21 de juny del 2008

Navarcles i Occitània (I): l'immigració occitana (ss.XV-XVII) i el carrer de França

Els diferents episodis de pesta negra que es succeiren entre els segles XIV i XVIII,les sequeres i les males collites varen provocar un important buit demogràfic a Catalunya. Aquest buit, però, va ser cobert per la immigració de francesos, en la seva majoria occitans i, també, una minoria de catalans del Rosselló i francesos "autèntics" (parlants de llengües d'oil). Degut a aquest aport demogràfic, però també biològic, aproximadament entre 1500 i 1700, i malgrat els flagells que patí, va doblar-se la població de Catalunya. No es disposen de dades exactes ni complertes per a tot Catalunya, però alguns càlculs estableixen que fins a un 40% de la població total al s.XVI era occitana o descendent d'occitans. La primera onada d'occitans, modesta, s'inicia vers l'any 1480, però el flux migratori més important es dona a les dècades centrals del S. XVI (a partir de 1540). La majoria d’immigrants procedien de les diòcesis fronteres (Comenges, Coserans...) dels Pirineus centrals.
A Navarcles, el prèvere Fortià Solà en el seu llibre Navarcles. Notes històriques, de 1910, deixa constància del seu coneixement sobre l'immigració d'occitans al poble arran del fet que, llavors com ara, el "carrer de Sant Benet" es coneixia popularment amb el nom de "carrer de França". Fortià Solà escrigué el següent (respectant l'ortografia que emprà) (pp.73-74):
"El nòm de carrer de França, ab que encara avuy es conegut vulgarment, no sabèm ficsament de que prové; mes sí que en els documents del arxiu parroquial trobam que en el sigle XVI, sobre tot, hi havía establèrts en el pòble molts francèsos provinents de la Gascunya, els quals es dedicavan preferentment a treballs de la construcció. La presència de tals pòt ben esplicarse per una emigració general d'aquèll país; car es còsa cèrta l'establiment de molts francèsos en diferents indrèts de Catalunya. Aixís podría esser que'ls vinguts a Navarcles s'acantonassen principalment en el citat carrer, y per lo mateix restás a aquèst el renòm de carrer de França".
El també historiador navarclí Llorenç Ferrer, a Història de Navarcles. Col·leccionable d’història de 1988, qüestionava que en la immigració occitana hi hagués l'origen del nom "carrer de França". Les cases d'aquest carrer no es varen construir fins a principis del segle XVIII o, a molt estirar, a finals del XVII, de manera que els occitans del segle XVI no podien haver-s'hi instalat.
Llavors, quin és l'origen del nom? Si ens mantenim amb la tesi occitanista, ve podria ser degut a que s'hi instal·lessin descentdents d'occitans o, directament els darrers occitans que deurien arribar a finals del XVII.
No es disposa del nombre total d'occitans (majoritàriament gascons d'acord a Fortià Solà) que s'establiren a Navarcles. Tanmateix l'evolució demogràfica ens indica un creixement considerable que, en part, es podria explicar per aquesta aportació. En el fogatge de l'any 1515 a Navarcles es contabilitzaven 10 focs, que s'incremetaren a 18 al cap de 38 anys, en el de 1553. En quin grau contribuïren els occitans a pràcticament doblar el fogatge?
La resposta, encara que sembli paradoxal, és en res. Els occitans no contribuïren en l'increment de focs. Una anàlisi dels cognoms que consten en els fogatges permet arribar a aquesta conclusió. En el fogatge de 1553 només consten cognoms catalans en el terme de "Navarcles i Sant Benet". Però això no vol dir que la informació donada per Fortià Solà fos falsa, sinó que, com han observat diferents estudiosos de la immigració occitana a Catalunya, aquesta absència es produïa sovint, ja que les cases d'occitans, per diferents raons censals, no es contaven o, en d'altres ocasions, els occitans es canviaven el cognom. Així, doncs, és probable que el nombre real de focs l'any 1553 fos superior a 18 i d'aquests no contats una part important, si no tots, fossin occitans.

divendres, 20 de juny del 2008

Món Sant Benet contra la confiança en l'Estat

Món Sant Benet

Xavier Bru de Sala publicava aquest dimecres, en el suplement de cultura de La Vanguardia, el Cultura/s núm.313, una interessant reflexió a partir de la visita que va realitzar a Món Sant Benet un dia d'aquets, titulada Bages capital. La reflexió no és nova, ni tan sols la idea sobre la que se sostenta, però sí que és cert que cal donar-li volada, no tant per fer promoció de Sant Benet (com Xavier Bru de Sala ha fet en altres ocasions) com per alliberar-nos de la idea que les coses les ha de fer l'Administració pública (l'Estat en un sentit ampli) o que, nosaltres com a ciutadans, haguem d'esperar i confiar en que l'Estat ens ho resoldrà tot.
M'explico, Bru de Sala és conscient que a Catalunya en general hi ha hagut la tendència a substituir la iniciativa pròpia, i per voluntat pròpia, per cedir-la a l'administració (sigui la Generalitat, el govern espanyol, les diputacions, els ajuntaments...). I això ha portat a un estat de letàrgia, ja que l'administració no ha pres gairebé mai aquuesta iniciativa. En front d'això exposa l'exemple de Món Sant Benet, un projecte de recuperació del patrimoni històric alhora que el desenvolupament d'un equipament turístic i cultural (el monestir, l'hotel...) i de recerca (l'Alícia), i realitzat per una entitat d'estalvis. Com diu: "Lo más extraoridnario és la autoria. Món Sant Benet es obra exclusiva de una caja pequeña, la de Manresa, que por sí sola justifica que las consideremos, a las cajas del territorio, un patrimonio nacional a preservar independientemente".
Bru de Sala acaba amb una metàfora prou interessant (però tampoc nova, ni del tot certa): "el primer Sant Benet se construyó a la intemperie, no detrás sino más allá de la frontera del Llobregat, erizada de castillos. Món Sant Benet es asimismo nuevo territorio, ganado a la desidia, la facilidad, las programaciones, lo obvio, el sistema". Tot un clam contra l'Estat i contra la gent que espera que l'Estat ho resolgui tot.
Però enfront d'això, crec que des del pis de baix de la societat tampoc hem d'esperar ni cedir la voluntat d'acció a l'empresa privada. L'empresa privada pot suplir l'estat, però mai ho farà per l'interés comú (bé... l'estat tampoc ho fa).

dilluns, 16 de juny del 2008

El "Trio Alquímia" guanya el Premi Tutto

Trio Alquímia: (d'esquerra a dreta) Ariadna Padró (violí), Laia Besalduch (viola) i Anna Costa (violoncel)

Ahir, 15 de juny, el trio de corda "Trio Alquímia" (del que en forma part la navarclina Anna Costa, violoncelista, Laia Besalduch i Ariadna Padró), va guanyar la sisena edició dels Premis Tutto, que organitza COMRàdio i el programa de música clàssica "Tutto Demestres". El concert i gala final es va celebrara a la Sala Gran de l'Auditori de Barcelona, en presència de centenars de persones. El Premi Tutto és un concurs de música clàssica i contemporània per a joves intèrprets, i en la present edició, ha tingut com a lema "La portes al cor". El concurs s'adreça a solistes i grups de cambra instrumentals i vocals i cantants amb un límit d'edat de 30 anys per als instrumentistes i de 33 per als cantants.
El premi per a les guanyadores ha estat de 3.000 €, així com l’actuació a diversos concerts patrocinats per la Xarxa de Músiques de Catalunya, l’hotel Monegal, Columna Música i la Fundació Mas i Mas. La directora de Continguts de COMRàdio, Núria de José, va fer entrega del xec.
Per més informació es poden llegir aquesta notícia de COMRàdio i aquesta altra notícia publicada al diari digital LaMalla.net. Les diferents interpretacions es poden escoltar a la pàgina web de COMRàdio. D'altra banda, en aquesta pàgina hi ha més informació sobre el "Trio Alquímia".
Moltes felicitats!

divendres, 13 de juny del 2008

Premi a la millor obra social per Món Sant Benet

Ahir es va celebrar a Madrid (a la Sala de Columnas de la Real Fábrica de la Moneda) l’acte de lliurament dels "V Premis a l’Obra Social de les Caixes d’Estalvis", convocats pel setmanari econòmic Mi Cartera de Inversión, pertanyent al "Grup Vocento". Els premis consten de cinc modalitats: Millor Obra de Cultura i Temps Lliure; Millor Obra d’Assistència Social i Sanitària; Millor Obra d’Educació i Investigació; Millor Obra de patrimoni Històricoartístic; i Millor Obra de Coneixement i Millora del Medi Ambient. Segons el "Grup Vocento" i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA) "els guardons pretenen donar a conèixer a la societat la importància de la tasca que porten a terme les obres socials de les caixes".
Doncs bé, Caixa Manresa va rebre el premi a la "Millor Obra de Cultura i Temps Lliure" pel seu treball a Món Sant Benet; en canvi, no el va rebre, ni cap de les dues mencions d'honor, com a obra de patrimoni històricoartístic... El premi el va recollir una delegació de Caixa Manresa, encapçalada pel seu president, el Valentí Roqueta. El premi el va lliurar el Màrius Rubiralta, secretari d’Estat d’Universitats i també manresà. Valentí Roqueta, durant la intervenció que va fer, va assegurar que “a Món Sant Benet es posa de manifest d’una manera diàfana el compromís de Caixa Manresa amb el seu territori, que és un model i fidel reflex del compromís de l’Obra Social de les caixes espanyoles amb el país i amb les persones, amb la cultura, amb la salut, amb la investigació i amb la pedagogia, amb el medi ambient”.
En tot cas no és sorprenent que Món Sant Benet rebi el premi, donada la promoció que d'ençà que va ser inaugurat el novembre de l'any passat se n'ha fet. Tampoc és el primer premi que rep; recordem que el passat 1 d'abril va rebre el premi "Tàstum", convocat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat, per la tasca de la Fundació Alimentació i Ciència (Alicia) (situada a Sant Benet), en relació a la gestió i promoció, sense ànim de lucre, d’activitats d’investigació, estudi, desenvolupament tecnològic, formació i divulgació de temes alimentaris. Pocs dies després, el 17 d'abril, Món Sant Benet va tornar a ser guardonat amb el premi "Alimara de promoció turística", que convoca el Grup CETT i el Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC).
A més de Caixa Manresa, entre les premiades també hi havia algunes de les caixes amb més volum de l’estat, com La Caixa, Caja Madrid, BBK i Kutxa.
Per més informació es pot llegir aquesta notícia que publica diaridemanresa.cat, o aquesta altra notícia que publica Caixa Manresa a la seva pàgina web.

Valentí Roqueta (amb el premi a les mans), al centre (el baixet), amb la resta de guardonats.

Pel·lícula "23 d'abril", del director David Villarreal

Amb motiu de l'Aplec de Sant Jordi d'aquest any 2008, es va convocar un concurs de curtmetratges. El curtmetratge guanyador va ser 23 d'abril, del jove director navarclí David Villareal (que recentment se l'ha pogut veure actuant a l'obra de teatre Temps era temps). L'argument de la pel·lícula gira a l'entorn de dos personatges que han quedat atrapats a l'interior d'un edifici en flames (al lavabo d'un segon pis), que intentaran salvar-se mentre els bombers encara no han arribat. Els papers principals els interpreten la Judit Soldevila i l'Eric Patricio.
En la pàgina web de la pel·lícula podem trobar diversa informació sobre aquest curtmetratge i part dels materials del making of. Entre d'altres coses s'hi pot veure el trailer i les "tomes falses". Segons informa el propi director, tan aviat com puguin també hi penjaran la pel·lícula.
Hem demanat al David que ens expliqui com va ser el procés de creació de 23 d'abril. Aquí tenim les seves paraules:
"Tenia una cançó de la BSO de La busqueda, que m'agrdava molt, i escoltant-la i pensant vaig fer una frase, i a partir de la frase la vaig anar desenvolupant fins a formar una idea d'una pàgina, més o menys. Més tard veig fer el guió i vaig pensar els diferents candidants per a que protagonitzessin la pel·lícula, tenint en compte si tenien experiència, si eren més o menys bons i si entre ells tenien bon rotllo. Els tècnics ja sabia qui ho faria, perquè anteriorment ja havia gravat curts amb ells.
Els actors i els tècnics van estar d'acord amb mi de fer-ho; els hi vaig explicar com seria i ells també van aconsellar i van fer canviar coses del guió: canvis de paraules, fer un moviment diferent...
Jo em vaig encarregar de comprar les bombes de fum, de comprar els papers de cel·lofana, de tenir la camara, els focus... Vem quedar 2 dies per gravar-la, d'unes 3 o 4 hores per dia. El rodatge va ser complicat, perquè es gravaba en interiors d'una casa de veritat i entre els tècnics (3) i els actors (3 més), els focus, les bombes de fum, el portàtil amb uns altaveus engegats i tot aixó, doncs ocupaven espai i era difícil cordinar-ho i moure-s'hi.
Un cop fet el rodatge, vaig fer el muntatge i vem entragar-lo. I vem guanyar."
Ens ha informat també que properament estrenarà una nova pel·lícula, Ádeu Estel, una història tràfica sobre les dificultats d'una perella d'enamorats després que ella hagi patit un accident. La data d'estrena està prevista per al dia 22 d'aquest mes. I no només això, ja està treballant amb el guió de la següent, una pel·lícula d'acció i aventures titulada El ganivet d'or. Ja n'anirem informant.

dijous, 12 de juny del 2008

Presentació dels dos llibres d'història del teatre

Portada del quadern (la foto correspon a la representació de Maria Rosa, l'any 2001)

Tal i com s'havia anunciat aquest passat diumenge es varen presentar els dos llibres d'història del teatre navarclí: 25 anys fent teatre: història del Grup Teatre Navarcles, que correspon al número 16 de la col·lecció local "Quaderns de Navarcles", i Història del teatre popular i amateur de Navarcles (1898-2008), que encara no està publicat, escrits ambdós pel Xavier Oliveras. La presentació es va fer al migdia al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas.
L'acte va començar amb una petitat representació a càrrec del "Grup Teatre Navarcles", en la que s'explicava les activitats que ha dut a terme aquesta entitat, un passi de models amb les semarretes del grup, així com referències a altres activitats teatrals al poble; evidentment també es va explicar el procés d'escriptura del llibre i com després, a mesura que s'anava allargant, es va decidir fer-ne dos. La representació acavaba plantejant qui podria presentar-los, moment en el qual es feia pujar des de platea, i per mitjà d'una trucada al mòbil, al Joan Anguera.
El Joan Anguera en el seu paralment va fer molt d'èmfasi en l'aspecte social i col·lectiu del teatre amateur, en tant que és un forma d'art que només es pot realitzar de forma col·lectiva i com a mecanisme de cohesió social en tant que permet posar en contacte als participants amb el públic i identificar-se amb la història o els personatges que es representen. Segons ell, aquest paper del teatre s'ha acomplert de llarg a Navarcles, ja que es disposa d'una història d'almenys 110 anys de teatre ininterromput i en el que han particpat, pel cap baix, unes 600 persones. Anguera també va recordar el seu pas pel teatre amateur navarclí als anys 60, abans de dicar-se al teatre professional.
Acte seguit, el president del "Grup Teatre Navarcles", el Sebastià Puig va explicar que el Quadern seria repartit per totes les cases, mentre que l'Història del teatre... encara s'havia de publicar, i que s'estava pendent del finançament. De totes maneres s'obria una llista de subscriptors, per tal d'assegurar que un mínim d'exemplars tindrien sortida.
Després de la seva intervenció, es va convidar a dirigir unes paraules al regidor de cultura, Valentí Oliveras, i a l'alcade, el Calderí. El primer va senyalar el rol actiu del "Grup Teatre Navarcles" en la vida cultural i associativa del poble; el segon, la importància d'un llibre com aquest, que invitava a fer-ne una edició també en castellà i una altra en francès (moment en el qual tothom va flipar, ja que en prou feines es pot pagar l'edició en català).
L'acte es va cloure amb l'entrega d'un obsequi tant al Joan Anguera com a l'escriptor dels llibres.
Per últim, al vestíbul del teatre es va instal·lar una exposició de cartells i de fotografies de teatre, així com també les semarretes (que estaven a la venda), el Quadern (que es podia recollir) i la llista de subscriptors (a la que s'hi podia apuntar qui volgués).
La celebració dels 25 anys del grup va acabar amb un dinar de germanor al teatre del Casal, amb l'assistència d'una mica més de 100 persones.

dimecres, 11 de juny del 2008

Nous equipaments al costat del Teatre-Auditori (II)

"El descampat sota de l’auditori que properament acollirà la biblioteca i el CAP"

Aquesta setmana la Cup Navarcles ha repartit el darrer número de la seva revista, L'Espurna, número 17. En el present número hi ha un breu article sobre els nous equipaments que es preveu seran construïts al costat del Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas. La Cup es posiciona en contra de la concentració d'equipaments en un sol barri, en tant que, argumenta, implica una pèrdua de la qualitat de vida i del dinamisme social; per contra, reclama la formulació d'una nova política d'equipaments culturals basada en una distribució descentralitzada dels equipaments. El text és el següent:
"Quan parlem de concentració d’equipaments o d’infraestructures ens referim per exemple al complex que s’està creant al barri del camp de futbol, on s’hi estan construïnt un al costat de l’altre: l’escola de música, l’auditori, la biblioteca i potser en un futur també l’ambulatori.
Aquesta concentració en un barri perifèric, com el del camp de futbol, lluny de beneficiar-nos ens provoca una pèrdua de qualitat de vida. Això es degut a dos motius fonamentals: El primer és que dificulta la mobilitat peatonal i genera una major mobilitat de cotxes, cosa que provoca que hi hagi un increment de la circulació a l’interior del casc urbà. Major circulació de vehicles vol dir més soroll, més consum innecessari i menys accessibilitat peatonal, és a dir, pèrdua de qualitat de vida. I el segon és perquè provoca que tots el barris, excepte el del camp de futbol, vagin perdent poc a poc la vida social i els nostres carrers es vagin assemblant cada cop més als d’un poble dormitori.
Un equipament és sinònim d’activitat i vida social. Una correcta i equitativa distribució d’aquests en els diferents barris ens permetria gaudir d’un poble socialment més viu i cohesionat. Unes places i uns carrers semideserts signifiquen un poble apagat amb poca qualitat de vida".

dimarts, 10 de juny del 2008

"Blame" a la final de Directes/08

"Blame!" (d'esquerra a dreta): Oleguer Puig, Aitor de Haro, Richy Rodríguez i David Mateu

El grup musical navarclí "Blame!" va tocar aquest dissabte passat, al pati del Casino (Manresa), a la final del concurs Directes/08, del projecte Manresa Proposa Músics (MPM) (organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Manresa i Cove d’Art). MPM’08 (Manresa Proposa Músics) és "un aparador musical de doble sentit, ja que apropa noves propostes musicals que es fan a fora de les comarques centrals i esdevé una plataforma de difusió i suport a la creació musical local. Pretén també fomentar l’ús de la llengua Catalana en les creacions musicals".
Una notícia en relació a la final i als cinc grups finalistes es pot llegir al diaridemanresa.cat. S'hi pot llegir que "els cinc grups han estat seleccionats d’un total de dotze" i "han estat seleccionats per un jurat format per dos membres de l’equip directiu del concurs DIRECTES/08 –Toni Masana i Joan Pocorull– i dos professionals vinculats al món musical –Joan Tarrés i Vladimir Gonzalez".
A partir d'ara el grup guanyador serà triat mitjançant les votacions populars que poden fer-se per internet, des del dia 7 i fins el 17 de juny (a la 1 del migdia). La votació es pot fer des de la següent pàgina. El lliurament del premi serà el proper 27 de juny.
L'estil de "Blame!" és el punk-rock, i està integrat per : l'Aitor de Haro (guitarra i cors), el David Mateu (bateria), el Richy Rodriguez (baixista i veu) i l'Oleguer Puig (guitarra). A la seva pàgina web pot llegir-se una breu biografia:
"Cap al Nadal del 2003 va néixer Blame!. La primera estructura del grup estava composta per l’Aitor (guitarra), el David (bateria), i el Ferran (cantant). Tot i funcionar, era evident que necessitaven un baixista immediatament. Ràpidament en van trobar un i d’estil musical molt similar al grup. Així doncs en Richy quedava inclòs al grup fins a dia d’avui tocant el baix i fent els cors. Poc després el Ferran (cantant) va haver de deixar el grup per motius personals i en Richy va haver de complir la tasca de cantant en funcions. Fins al 2005 el grup va estar compost per 3 persones moment en que es va decidir adquirir nou cantant. Durant les proves d’aquest (en Mario) es va conèixer a l’Oleguer, un guitarrista d’estil molt diferent al grup però amb ganes de tocar amb conjunt que ràpidament s’hi incorporà fins a dia d’avui. Les proves per trobar nou cantant van ser productives i el Mario va entrar a formar part del grup. Amb aquesta nova estructura de 5 persones Blame! va fer un concert a Calaf però poc després, el grup es tornà a quedar sense cantant. Finalment, per petició popular dels membres del grup, el Richy va sortir escollit com a cantant definitiu ja que es va veure que tenia qualitats com a corista. Veient que la cosa funcionava i per tal de consolidar-ho, l’Aitor va passar a complir la tasca de cors. L’actual grup el formem, l’Aitor, el Richy, el Mateu i l’Oleguer. "

Nous equipaments al costat del Teatre-Auditori (I)

Solar al costat del Teatre-Auditori

Fa unes setmanes va sortir publicada una notícia a la Regió 7 (13-5-08) en relació a la construcció de la nova biblioteca, així com la de l'Ambulatori i l'ampliació del teatre-auditori, al solar del costat de l'actual Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas (on fins ara s'intal·len els "caballitos" i els auto-xocs de la fira).
Si bé es cert que cal una millora i ampliació dels tres equipaments, en canvi no trobo tan encertada la concentració i centralització d'equipaments en un sol punt i, a més, a la perifèria del poble; el trasllat de la biblioteca i l'ambulatori des del poble vell fins al capdemunt de la Creueta. En el moment que es produeixi aquest trasllat, en el nucli antic només restarà el teatre del Casal, que, de fet, des de la inauguració del Teatre-Auditori ja hi va traslladar una part important de les activitats que s'hi duien a terme, i l'Aula de Cultura de Caixa de Manresa, que també va perdre part de les activtats. Recordem que en els anteriors ajuntaments gobernats pel PSC i IC, ja s'havien tancat altres equipaments culturals del poble vell: el Coro va ser enderrocat i el teatre de Cal Met clausurat.
La notícia en concret deia:
"L´Ajuntament ja va anunciar mesos enrere que una part del solar (amb una superfície d´uns 3.500 metres quadrats) que queda lliure al costat de l´espai escènic el cediria al departament de Salut de la Generalitat per construir-hi el nou ambulatori, i ara ha lligat una bona part del finançament per tirar endavant en aquesta legislatura l´altra peça que ha de configurar aquest centre d´equipaments: la nova biblioteca. Aquest servei es troba ubicat actualment a la tercera planta d´un edifici proper a la casa consistorial on també hi ha el centre d´assistència primària i l´esplai de gent gran.
L´objectiu de l´equip de govern és que el futur edifici faci altres funcions, més enllà de la de biblioteca. Segons ha concretat Llorenç Ferrer, primer tinent d´alcalde, aquest equipament ha de servir també per completar el teatre, al qual estarà connectat, i resoldre així diverses mancances que s´hi han anat detectant a mesura que s´hi han anat desenvolupant activitats. Entre altres espais, s´hi habilitaran sales d´assaig i un magatzem per a l´auditori, alhora que s´hi preveu crear una sala d´actes i destinar-ne també una part a hotel d´entitats, amb despatxos per a les associacions del municipi.
L´Ajuntament de Navarcles ha fet una primera valoració del projecte, amb un pressupost estimat d´1.810.500 euros, dels quals ja en té coberts 500.000 mitjançant el Pla Únic d´Obres i Serveis de la Generalitat, que hi ha destinat aquesta quantitat per al 2010. Ferrer ha avançat, però, que l´Ajuntament té previst demanar que també es destini a aquest projecte una altra ajuda, de 300.000 euros, atorgada mitjançant aquest mateix programa i que inicialment s´havien sol·licitat per a la construcció d´un nou camp de futbol. Segons Ferrer, les millores que s´han fet al camp actual, on a més ja és previst posar gespa artificial de cara a la propera temporada, permet situar la construcció d´un nou estadi més a mitjà termini.
L´estructura que tindrà el futur edifici de la biblioteca encara no està definida, ja que, segons Ferrer, en aquests moments la Diputació n´està fent un primer estudi."

dissabte, 7 de juny del 2008

Concert de "Celeste Alías Guitar Trio"

"Celeste Alías Guitar Trio": Santi Careta (esquerra), Celeste Alías (centre) i Dani Comas (dreta)

Ahir a la nit, al teatre del Casal, es va dur a terme un concert de música a càrrec de "Celeste Alías Guitar Trio", un trio format per dues guitarres i una veu. Aquesta és una formació poc freqüent, essent el més comú una guitarra i un baix. L'acte va ser organitzat pel "Grup de Teatre Navarcles" dins de la programació de Primavera al Casal, un fet curiós si tenim en compte que es tracta, precisament, d'una agrupació teatral. L'any passat, també en la programació de Primavera al Casal, també va oferir-se un concert de música, el del grup de jazz "Odd Trio". Celeste Alías no era la primera vegada que venia a Navarcles; amb anterioritat havia treballat aquí. L'assistència va ser més o menys l'esperada, a l'entorn d'una cinquantena de persones.
En el programa de mà es podia llegir, en relació a aquesta formació, que "la variabilitat d'estils que inclou la música (i més concretament si partim del concepte de música jazz) és sense dubte un dels elements que la fan màgica. A més a més, si a aquest fet hi afegim les diferents versions que poden aportar els diferents músics i així mateix les diferents formacions, s'obre un món de possibilitats infinites.
En aquest sentit, Celeste Alías, presenta aquest trio en el que destaca la diversitat estilística; així mateix, una formació íntima on el so de les guitarres abraça la veu càlida, dolça i captivadora d'una cantant que no deixa de sorprendre i emocionar amb la seva alegria i narrativa, amb la qual aconsegueix transportar a l'oient a un món de somnis íntims i emocionants."


El grup de teatre "Els Interrogants" celebra 10 anys d'existència

Aquest any 2008 és un any de celebracions per al teatre navarclí. Recordem que des de fa uns mesos el "Grup Teatre Navarcles" està celebrant el seu 25è aniversari, aviat es presentarà el llibre d'història del teatre, de 110 anys, i aquest diumenge passat el grup de teatre "Els Interrogants" van celebrar el seu 10è aniversari. Ho van anunciar en el programa de l'obra que varen presentar, Temps era temps, en el que s'hi podia llegir:
"Ah, i no ens podem deixar de dir que aquest any 2008 fem 10 anys! Quins records... que n’han passat de coses d’ençà que el 1998 estrenarem Anem a fer Grease al teatre del Coro. En tots aquests anys hem fet algunes obres i ha passat per aquí moltíssima gent. Segurament ara estareu pensant que teníem enveja del “Grup Teatre Navarcles”, que aquest any en celebra 25. Doncs sí, ves! I què? Nosaltres també tenim ganes de fer festes, bufar espelmes, emborratxar-nos i “escopir a la closca pelada dels cretins”."
El grup va començar el 1998, actuant al teatre del Coro, on s'hi estigué fins a l'any 2000. La primera obra la va presentar com a "Grup Teatre de la Societat Coral Harmonia", per després, a partir de la segona, passar-se a anomenar "Els Interrogants d'Amabile". Posteriorment, a partir de 2004, el va simplificar en la seva denominació actual. El grup des del principi ha estat liderat pel Manolo Pérez, que ha exercit de guionista i director. Totes les obres que han representat han estat escrites i dirigides per ell, si bé en algunes ocasions el Juanmi Garrido o el Xavier Oliveras han col·laborat també en l'escriptura i la direcció. Les obres que han presentat fins ara són les següents: Anem a fer Grease, El Chiringuito, Queixalades, Follow the leader, Hijo de la Luna (primera versió), Manolo in love -no es va arribar a estrenar, Fill de la Lluna (segona versió), Creu de navalles, Dona contra dona i Temps era temps.

Emblema utilitzat durant els primers anys

En aquesta pàgina, escrita l'any 2000 per un dels membres del grup, es pot llegir una miqueta més d'informació.

dijous, 5 de juny del 2008

Manresa ret homenatge al director i guionista teatral Agustí Soler i Mas (II)

Tal i com ja havia anunciat en l'anterior missatge, ahir al vespre es dugué a terme l'acte d'homenatge a l'Agustí Soler i Mas. A partir d'ara la Sala petita del teatre Kursaal de Manresa duu el nom de Sala Agustí Solé i Mas, a l'entrada de la qual s'hi instal·larà un bust seu.
L'acte va consistir en tres parts. En la primera es feren diferents parlaments, presentats per la Núria Soler, neboda de l'Agustí i presentadora del programa "Aires de Catalunya" a Radio Manresa. Intervingueren el regidor de cultura de l'Ajuntament de Manresa, Ignasi Perramon, el vicepresident de l'Agrupació Cultural del Bages, una amiga de la família, una de les tres filles de l'Agustí, l'Eva i, per últim, l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí. Tot seguit es va projectar un audivisual compost per diferents fotografies de l'Agustí i un vídeo de l'Agustí explicant acudits durant l'edició de la Innocentada de 1991. La tercera i última part va estar protagonitzada per l'Esbart Manresà, que ballà una dansa de la pel·lícula Víctor Victòria que anys abans havia estat interpretat per l'Agustí en el paper de "dona".
Al vestíbul de la Sala s'hi instal·là una exposició de fotografies i programes d'algunes obres de teatre de l'Agustí, que s'acompanyà amb un piscolabis per als assistents. Entre els assistents navarclins hi havia membres del "Grup Teatre Navarcles", de la "Comissió 300 Festes Majors" (ara Febrada), l'alcalde Albert Brunet "Calderí" i la seva esposa, en representació de l'Ajuntament, així com altres amics i coneguts del poble.
L'acte, recordem-ho organitzat per l'Associació Cultural del Bages, de Manresa, va estar pràcticament centrat en la relació de l'Agustí amb aquesta ciutat, sobretot a través de les Innocentades i el Col·lectiu d'Actors Manresans. En canvi just es va fer alguna referència a la seva relació amb Navarcles i quan es va fer va ser amb un to lleugerament despectiu. En aquest darrer sentit sobretot cal destacar el parlament del vicepresident de l'ACB que, a part de criticar a l'Ajuntament de Manresa per la tardança en el compliment del que s'havia compromès l'any 2002, no es va estalviar de criticar també a Navarcles. Segons ell una de les raons per les quals s'ha tardat tant en batejar alguna cosa (un teatre, un carrer, una plaça...) amb el nom de l'Agustí es deu al fet que Navarcles, que està a escassos quilòmetres, li donés el seu nom al Teatre-Auditori. Per ell això era un problema. El cert és que va sonar a excusa.
En tot cas, l'acte va ser molt emotiu, tant per als assistents com per a la família, i va reunir a moltes de les persones que van col·laborar amb ell en el món del teatre.


dimecres, 4 de juny del 2008

Manresa ret homenatge al director i guionista teatral Agustí Soler i Mas (I)

Agustí Soler i Mas (en una foto de 2002, poc abans de morir)

Avui al teatre del Kursaal de Manresa, 8:30 del vespre, es farà un acte d'homenatge al navarclí (no de naixement) Agustí Soler i Mas. A l'acte hi ha estat invitat el "Grup Teatre Navarcles" i, suposo, l'Ajuntament de Navarcles. Diferents mitjans de comunicació se n'han fet ressó.
A la pàgina de 3cat24.cat podem llegir la següent notícia:
"Manresa retrà homenatge aquest dimecres al guionista i director teatral Agustí Soler i Mas en reconeixement a la tasca duta a terme en el camp de les arts escèniques. Durant l'acte, que tindrà lloc al teatre Kursaal, es farà pública la distinció a Soler i Mas que s'ha instal·lat al vestíbul de la sala petita del teatre. Es tracta d'una silueta del manresà, que recordarà la vinculació de Soler i Mas, creador de la Innocentada, una farsa manresana, amb les arts escèniques. També es presentarà una exposició sobre la seva vida i obra, que ha anat a càrrec de l'Agrupació Cultural del Bages. A més, es projectarà un audiovisual sobre una actuació de Soler i Mas."

I al diaridemanresa.cat aquesta altra notícia:
"Manresa retrà homenatge a Agustí Soler i Mas en reconeixement a la tasca duta a terme en el camp de les arts escèniques. Serà aquest dimecres a partir de 2/4 de 9 del vespre, en un acte que tindrà lloc al teatre Kursaal.
L’any 2003 es va homenatjar Agustí Soler i Mas al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa. En aquella ocasió, es va organitzar una comissió formada per membres de l’antiga Innocentada –formada per Carles Esclusa, Jaume Bernadich, David Casas, Lluís Vilalta, Jordi Ferrer i Joaquim Manzano– que van proposar que se li dediqués el nom d’un carrer o quelcom semblant. Finalment, es va decidir fer-li un homenatge aprofitant que s’havia d’inaugurar el nou teatre Kursaal. Poc més d’un any després de la inauguració del teatre, es fa l’homenatge.
Durant l’acte es farà pública la distinció a Soler i Mas que s’ha instal·lat al vestíbul de la sala petita del teatre. Es tracta d’una silueta del manresà, que recordarà la vinculació de Soler i Mas, creador de la Innocentada de Manresa, amb el món de les arts escèniques. Paral·lelament, es presentarà una exposició sobre la vida i obra d’Agustí Soler i Mas, que ha anat a càrrec de l’Agrupació Cultural del Bages. D’altra banda, a la sala petita es projectarà un audiovisual sobre una actuació de Soler i Mas. I per acabar, l’esbart ballarà una peça de l’espectacle Victor Victoria, que s’ha representat en diferents Innocentades.
L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, i del regidor de Cultura, Ignasi Perramon.
Agustí Soler i Mas
Agustí Soler i Mas neix a Manresa el 17 de desembre de 1939 i mor a Navarcles el 7 de novembre de 2002. Viu una infància de postguerra i pors al carrer. A la seva família, treballadora, es respira respecte i admiració per la cultura. El seu pare té una biblioteca bàsica, la seva mare, exsardanista, enyora tota la cultura popular catalana bruscament avortada. Un germà bastant més gran, Francesc, és tota la vida un gran investigador i divulgador del món sardanista i la dansa catalana. Dels seus jocs infantils recorda vivament la companyia teatral de quitxalla que van organitzar al pati de veïns on donaven els darreres de les cases del seu barri. Aquell teatre infantil, sempre inventat, va arribar a atreure el veïnat i quan ja tenia catorze anys cobraven entrada per les representacions. És allà on s'adona de la fèrtil via de l'humorisme per comunicar un missatge o una informació.
Amb una entitat benèfica de l'època, “Arte, alegría y caridad”, voltaven per hospitals, sanatoris i manicomis, presentant uns espectacles que llavors s'anomenaven “festivals”. Van recórrer una munió d'aquests centres a Catalunya durant més de deu anys on feia el rol d'humorista.
Desplaçat per qüestions laborals a Calaf, Súria, Manresa i Navarcles, arreu es vincula amb el món escènic: primer com a actor i posteriorment com a guionista. Als disset anys, una colla de joves de Manresa decideix restaurar una antiga tradició: La Innocentada. En el món franquista, allò era impensable, no cal dir que les prohibicions van ser decisives perquè de forma mig clandestina portessin a terme la primera Innocentada de postguerra, el desembre del 1957. Des de llavors cada any apareix un espectacle completament nou.
Més o menys en aquesta època descobreix la personalitat de la Mary Santpere, immediatament queda subjugat per aquella admirable capacitat d'autocrítica i el poder de connexió amb l'auditori. A la Mary Santpere la coneix, la tracta i arriben a ser bons i sincers amics. El 22 de maig del 1966 li va presentar al Teatre Victòria de Barcelona en un espectacle humorístic. El 1974 va estrenar-li, a Madrid, uns monòlegs en castellà i el 1990 l'Ajuntament de Navarcles la va cridar per donar-li la medalla de la Vila.
El Cau d'art de la Gàbia de Manresa eren unes vetllades que es feien cada dijous als baixos de l'Hotel Mundial (1962-64). Es reuneix gent de la faràndula, sense compromís previ i en un petit escenari hi pot actuar tothom. Estava organitzat pel Club Maryland d'on sorgiria ben aviat Espectáculos Maryland que van donar feina a tota una colla d'amateurs i va canalitzar l'accés a títols professionals dins l'enquadrament de l'època que era “Teatro, Circo y Variedades”. Les proves es feien al Teatre Capsa de Barcelona. Allà va obtenir el títol professional (1963), que va permetre que el contractessin en espectacles de “Variedades” i “Folklore”.
El 1963 es constitueix a Manresa un grup d'avanguarda, Art Viu, on descobreix l'obra i la tècnica teatral de Bertold Brecht. Durant quatre anys presenten muntatges de Txèkhov, Ricard Salvat, Joan Colomines i Maria Aurèlia Capmany. Als vint-i-nou anys es casa amb Glòria Comas i Riu, que assumeix amb valentia el desgavell de viure el teatre ficat dintre la família. Tenen tres filles, Anna, Laura i Eva.
El 1976 ingressa a la SGAE, com a autor teatral amb l'obra Capital, omnia vincit. El 1977, amb un grup de deu persones formen: El Col·lectiu d'Actors Manresans, on es vol fer un treball teatral seriós. La primera temporada porta la direcció, Ja sé que no s'estila; la segona, Els llits de Valldemossa i la tercera Com es menja una avellana són a cura de Lluís Gavaldà i, a través de la quarta L'auca del Sr. Rusiñol, dirigida per Carlos Lasarte, es posa en contacte amb les tècniques del sistema Stanyslawsky. Amb aquest grup recorre escenaris de tot Catalunya durant vuit anys.
El 1991 en un seminari de Robert Mc Kee, se n'adona que ha estat emprant tècniques de guionista i des d'aquell curs, no deixa que l'anomenin autor teatral sinó guionista. Posteriorment altres seminaris amb Doc Comparato, Miquel Sanz i els dels entusiastes membres del GAC, reafirmen la seva actual ubicació. El 1998 entra en contacte amb Euroescrip i Pilots.
Han estat quaranta anys sempre encomanant-se i encomanant l'entusiasme per qualsevol empresa teatral de nova creació: guions, sketchs, musicals, descobrint arreu el cap del fil per descabdellar-ne una trama."

"Temps era temps"

Aquest propassat diumenge 1 de juny es va representar l'obra de teatre Temps era temps, a càrrec del grup de teatre navarclí "Els Interrogants". Com en anteriors ocasions el guió i la direcció han estat de l'autor i director teatral navarclí Manolo Pérez. La funció es va dur a terme al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas, i va comptar amb l'assistència de prop de 340 persones (el teatre té una capacitat d'una mica més de 350 places). Feia temps que no es veia una sala tant plena en una funció teatral, superant de llarg l'assistència que han tingut les funcions d'aquesta temporada del "Grup Teatre Navarcles" i de la Febrada. De fet, d'ençà que el grup va traslladar la seva activitat al Teatre-Auditori (recordem que amb anterioritat actuava al teatre del Coro) ha tingut un creixement progressiu en el nombre de públic. L'any passat, amb l'obra Dona contra dona, ja havia tingut un rècord d'assistència (a l'entorn de les 190 persones); però aquest any el públic assistent ha estat espectacular. Al marge de la quantitat, en general hi ha hagut crítiques positives envers a la representació, si bé la qualitat dels muntatges no és que hagi millorat respecte a les obres anteriors.
Temps era temps manté les característiques pròpies que identifiquen al grup: una alta participació d'actors i actrius, de diferent procedència generacional i social, música i dansa inserida entre les escenes, escenes curtes (tipus esquetx) i uns diàlegs senzills i de llenguatge entenedor. En aquest sentit, les obres del Manolo recorden molt a l'estil de l'Agustí Soler i Mas. Però, a més, "Els Interrogants" es caracteritzen també per dos aspectes molt importants i que els diferencien de la resta d'activitats teatrals del poble: d'una banda, practica el teatre com una acció social, de donar cabuda a sectors de Navarcles que en altres grups o espectacles no n'hi tenen; de l'altra, la de prioritzar el passar-ho bé al fer-ho bé, i convertint en un tret identitari i de reivindicació la baixa qualitat. Tot això fa que el grup i les seves obres siguin molt properes a la gent, fugint de l'elitisme teatral, i d'aquí possiblement el seu èxit.
A diferència de les tres darreres obres presentades, el guió d'aquesta no és l'adaptació de la lletra de cap cançó, si bé el títol fa referència a una peça musical homònima de Joan Manel Serrat que, a més, havia de ser interpetada durant la representació (que no ho va ser per causes personals de l'actor que ho havia de fer). Tal i com s'exposa en el programa de mà: "Amb l’obra que avui presentem encetem una nova temàtica: la història local de Navarcles. Apa, com a les obres de la festa major d’hivern! Serà casualitat?"
L'argument de Temps era temps "reflexa la vida quotidiana de la població navarclina durant els darrers anys del franquisme. Hi haurà referències a la inauguració de les piscines, a la creació del Moviment Júnior, la colla Or i Flama o les mirindes. Ens trobem en uns anys de coexistència (no pacífica ni en condicions d’igualtat) de joves amb ànsies de canvi i llibertat amb d’altres d’afins al règim dictatorial. I entre mig venen a passar l’estiu un parents que emigraren a Alemanya...".
El problema sorgeix quan l'Oriol, un alemany de fills espanyols, s'embolica amb amb una amiga (Anna) de la seva xicota (Asun). Després de diverses trobades són descoberts pel novio de l'amiga, el Joselito. Per treure-se'l de sobre l'Oriol el denuncia als membres de la Falange, que estaven investigant a la seva colla, que es reunien al Casal, per ser rojos. Entre mig d'aquesta història ens trobem amb una parella de falangistes i una altra de grisos a l'estil Lluquet i Rovelló o C3PO i R2D2; o amb un grup de senyores amb ganes de gresca, que s'apunten a tot, des de la Feista de Liberación fins a una manifiestació per a la llibertat del Joselito. Evidentment, tot acaba bé.
El repartiment va ser el següent:
Maria: Maria Guerrero
Nita: Anna Carrera
Joana: Joana Garcia del Prado
Manolo: Manolo Perez
Manuel: Manuel Victoria
Ventura: Ventura Graells
Manolo: Manolo Castaño
Blanca: Blanca Fernández
Irene: Irene Solà
Toni: Antònia Garcia Del Prado
Jose: José Martínez
Lourdes: Lourdes Farrer
Joan: Joan Solbes
Melani: Marissa Pujol
Jordi: Jordi Garrido
David: David Villareal
Asun: Asun González
Oriol: Oriol Vendrell
Jordi: Jordi Bacardit
Xènia: Xènia Sellarés
Anna: Anna Costa
Lluís: Lluís León
Joselito: Josep Sánchez
Yosu: Josep M. Riera
Marissa: Marissa Pujol
Toni: Toni Franch
Xavi: Xavier Oliveras
Ana: Anna Castillo
Judit: Regina Cano
Laia: Laia Jiménez
David: David Pérez
Regina: Regina Cano
Rebeca: Rebeca Cuadrado

dimarts, 3 de juny del 2008

L'Agenda de Navarcles, de juny de 2008

L'Ajuntament de Navarcles ja ha distribuït per les cases del poble l'agenda cultural d'aquest mes de juny, que també es pot descarregar des d'aquest enllaç. Del conjunt d'actes programats cal destacar els següents:

- una vetllada musical a càrrec de "Celeste Alias, Guitar Trio" al teatre del Casal, aquest divendres dia 6. L'acte forma part de la programació de Primavera al Casal del "Grup Teatre Navarcles".
- una exposició de ceràmiques i escultures realitzades per Montserrat Riu, a la capella de Sant Bartomeu, que es podrà visitar entre els dies 7 i 24. L'exposició l'organitza el Grupart de Navarcles.
- el dia 7, al teatre-auditori hi haurà la representació de El circ de Sara, a càrrec de l'Ateneu Popular de 9 Barris (de Barcelona)
- la presentació de dos llibres d'història del teatre de Navarcles, dels que ja n'havia parlat amb anterioritat, escrits pel Xavier Oliveras i presentats pel Joan Anguera Picanyol: Història del teatre popular i amateur de Navarcles (1898-2008) i el Quadern del Grup Teatre Navarcles, 25è aniversari; al teatre-auditori el diumenge 8. Ho organitza el "Grup Teatre Navarcles"
- i, finalment, el 19è Festival de Ballet, sota la direcció de la Loli Rubio, els dies 28 i 29 al teatre-auditori.

L’any 1908, fa cent anys, es va inaugurar el primer cine de Navarcles, Cal Met

El segon diumenge de Quaresma de l’any 1908 es va fer la presentació del primer cine a Navarcles: Cal Met. Per Quaresma no es podia fer ball i Josep Ribó Fornells, el Met, fou qui va pensar que es podria fer cinema. El problema era l'electricitat i, per això, es va estendre una línia que anava de la fàbrica del Riu fins a Cal Met. La màquina funcionava a mà i es projectava a dalt del cafè. L'entrada valia 5 cèntims i els primers operadors foren mecànics de la fàbrica del Riu: Celestí Vilaseca (Manyà), l'ajudant anomenat Manyanet i, més tard, el Tenda. El local va quedar petit ben aviat i l’any 1913 es va fer el local de Cal Met, que encara avui es pot veure.

(de l'Agenda de Navarcles de juny de 2008)