Missa a Sant Benet

Tal i com estava anunciat en el Full Parroquial de la setmana passada, la missa d'aquest diumenge es va fer a l'església de Sant Benet enlloc de la de Navarcles, en honor a Sant Benet (que va ser aquest divendres passat, dia 11 de juliol -i no dijous com informa erròniament la Regió 7). Aquesta ha estat la primera missa que s'hi ha celebrat d'ençà la rehabilitació del temple i la seva posterior consagració, i va comptar amb l'assistència d'unes 150 persones. Els assistents provenien principalment de Navarcles, però també n'hi havia de Sant Fruitós de Bages i Manresa. Regió 7 qualifica aquesta assistència de "molta gent", però potser no n'és tanta si tenim en compte la procedència de tres municipis. Entre els presents cal destacar la presència de l'alcalde de Navarcles, Albert Brunet "Calderí"; el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta, i Marcel Sellas, sotsdirector de l´obra social de Caixa Manresa.
L'ofici va durar al voltant d'una hora, oficiada pel mossèn de Navarcles, Josep Escós. El mateix Josep afirma a Regió 7 que "la missa, però, va ser com qualsevol altra missa de diumenge a la parròquia de Navarcles", ja que l'única diferència era el trasllat d'ubicació. L'acte va comptar també amb la participació de la "Coral dels Cantaires de Navarcles". Un cop acabada la missa es va fer una visita per diferents parts del monestir (el claustre, el pati de la Creu i la porta de Ferro).
La missa per Sant Benet és una de les dues misses que s'hi celebraran a l'any, tal i com va fixar el bisbat de Vic en els usos de l'església; l'altra és per Sant Valentí, patró de Navarcles. Ambdós oficis es celebraran els diumenges més propers a sant Benet i sant Valentí. L'alcalde de Navarcles va parlar sobre la possibilitat de fer-ne més, però, com va dir, tot "depèn de les possibilitats i de la demanda, però de moment dos oficis l'any és suficient". Per Valentí Roqueta, i per a Caixa Manresa, "tornar a fer celebracions en aquest temple és tot un motiu d'orgull". En aquesta direcció cal tenir en compte l'origen d'aquesta entitat financera en un cercle catòlic i el suport que va donar sant Antoni Maria Claret (que era de Sallent).
Per a més informació es pot llegir la següent notícia de Regió 7 o aquesta entrada en el fotolog de Txeieta.

S'inauguren nous equipaments a Món Sant Benet

Foto promocional del Punt d’Informació de la Catalunya central

Aquest passat dijous, 3 de juliol, van ser inaugurats oficialment dos equipaments més en el complex de Món Sant Benet: "La Botiga" i el "Punt d’Informació de la Catalunya central", tal i com pot llegir-se en aquesta notícia de Caixa Manresa o en aquesta altra notícia del diaridemanresa.cat. Ambdós equipaments, que estan ubicats a l’edifici de La Fàbrica, tenen per objectiu "donar informació i promoure el territori de la Catalunya central, així com oferir productes gastronòmics de qualitat de la zona i també de la resta de Catalunya" (per més informació sobre els productes i serveis que ofereixen aquests equipaments es pot llegir el següent dossier). En aquesta direcció han estat pensats per a que contribueixen doblement a aprofundir, d'una banda, "en el caràcter dinamitzador d’aquest conjunt cultural i turístic [Món Sant Benet]" i, de l'altra, en la "destinació turística de la Catalunya central".

...i de La Botiga

Al marge dels objectius econòmics de Caixa Manresa, que es redueixen en "captar nous públics", aquests dos equipaments són plantejats com una representació del territori, com un simulacre. En aquest sentit són molt significatives les paraules que el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta, va pronunciar durant l’acte d’inauguració. Roqueta va afirmar que "tant La Botiga com el Punt d’Informació són un aparador del territori i vol contribuir a donar-li personalitat". Fixem-nos en com es vol actuar: no és la Catalunya central la que dóna personalitat al projecte, sinó que es planteja justament al revés. Per mitjà de la reducció del territori als seus productes turístics i gastronòmics es pretèn donar identitat al territori.
Aquesta construcció esdevé simulacre en el moment en que els visitants a Sant Benet, sense haver de sortir-ne, copsin la "personalitat" de la Catalunya Central a través dels productes i informació oferts per Món Sant Benet sense la necessitat de moure's per la Catalunya Central. No és que Caixa Manresa vulgui retenir els vistiants, que no és el cas, sinó de fer una selecció prèvia d'allò que ha de ser la Catalunya Central. Condiciona els llocs a visitar i reduiex el caràcter territorial en el menjar i el veure. Consegüentment, s'oblida i es margina altres llocs i activitats que el visitant podria descobrir. Resulta indicadora d'això mateix el segon un segon objectiu que Caixa Manresa declara, el "de redistribuir aquests visitants i oferir-los la possibilitat de conèixer l’interessant patrimoni turístic i cultural de la Catalunya central".
El fet d'oferir informació i vendre productes, per tant, no és neutre. I la justificació d'això està en, com va dir el Valentí Roqueta, ser "una aposta d’una envergadura extraordinària que ha de servir per dinamitzar el territori i el país". Així és com fa partícep als agents territorials, i en aquesta línia Roqueta va demanar "el suport dels ajuntaments i representants de recursos turístics per omplir de contingut el punt d’informació, ja que com més material hi hagi, més bé anirem tots i més avançarem".
Per últim, que hi ha sobre Navarcles? En el dossier de premsa es pot llegir el següent: "Al Punt d’Informació de la Catalunya central [...] hi ha informació, amb diverses llengües, sobre les poblacions de l’entorn més immediat, com ara Sant Fruitós i Navarcles".

Món Sant Benet contra la confiança en l'Estat

Món Sant Benet

Xavier Bru de Sala publicava aquest dimecres, en el suplement de cultura de La Vanguardia, el Cultura/s núm.313, una interessant reflexió a partir de la visita que va realitzar a Món Sant Benet un dia d'aquets, titulada Bages capital. La reflexió no és nova, ni tan sols la idea sobre la que se sostenta, però sí que és cert que cal donar-li volada, no tant per fer promoció de Sant Benet (com Xavier Bru de Sala ha fet en altres ocasions) com per alliberar-nos de la idea que les coses les ha de fer l'Administració pública (l'Estat en un sentit ampli) o que, nosaltres com a ciutadans, haguem d'esperar i confiar en que l'Estat ens ho resoldrà tot.
M'explico, Bru de Sala és conscient que a Catalunya en general hi ha hagut la tendència a substituir la iniciativa pròpia, i per voluntat pròpia, per cedir-la a l'administració (sigui la Generalitat, el govern espanyol, les diputacions, els ajuntaments...). I això ha portat a un estat de letàrgia, ja que l'administració no ha pres gairebé mai aquuesta iniciativa. En front d'això exposa l'exemple de Món Sant Benet, un projecte de recuperació del patrimoni històric alhora que el desenvolupament d'un equipament turístic i cultural (el monestir, l'hotel...) i de recerca (l'Alícia), i realitzat per una entitat d'estalvis. Com diu: "Lo más extraoridnario és la autoria. Món Sant Benet es obra exclusiva de una caja pequeña, la de Manresa, que por sí sola justifica que las consideremos, a las cajas del territorio, un patrimonio nacional a preservar independientemente".
Bru de Sala acaba amb una metàfora prou interessant (però tampoc nova, ni del tot certa): "el primer Sant Benet se construyó a la intemperie, no detrás sino más allá de la frontera del Llobregat, erizada de castillos. Món Sant Benet es asimismo nuevo territorio, ganado a la desidia, la facilidad, las programaciones, lo obvio, el sistema". Tot un clam contra l'Estat i contra la gent que espera que l'Estat ho resolgui tot.
Però enfront d'això, crec que des del pis de baix de la societat tampoc hem d'esperar ni cedir la voluntat d'acció a l'empresa privada. L'empresa privada pot suplir l'estat, però mai ho farà per l'interés comú (bé... l'estat tampoc ho fa).

Premi a la millor obra social per Món Sant Benet

Ahir es va celebrar a Madrid (a la Sala de Columnas de la Real Fábrica de la Moneda) l’acte de lliurament dels "V Premis a l’Obra Social de les Caixes d’Estalvis", convocats pel setmanari econòmic Mi Cartera de Inversión, pertanyent al "Grup Vocento". Els premis consten de cinc modalitats: Millor Obra de Cultura i Temps Lliure; Millor Obra d’Assistència Social i Sanitària; Millor Obra d’Educació i Investigació; Millor Obra de patrimoni Històricoartístic; i Millor Obra de Coneixement i Millora del Medi Ambient. Segons el "Grup Vocento" i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA) "els guardons pretenen donar a conèixer a la societat la importància de la tasca que porten a terme les obres socials de les caixes".

Doncs bé, Caixa Manresa va rebre el premi a la "Millor Obra de Cultura i Temps Lliure" pel seu treball a Món Sant Benet; en canvi, no el va rebre, ni cap de les dues mencions d'honor, com a obra de patrimoni històricoartístic... El premi el va recollir una delegació de Caixa Manresa, encapçalada pel seu president, el Valentí Roqueta. El premi el va lliurar el Màrius Rubiralta, secretari d’Estat d’Universitats i també manresà. Valentí Roqueta, durant la intervenció que va fer, va assegurar que “a Món Sant Benet es posa de manifest d’una manera diàfana el compromís de Caixa Manresa amb el seu territori, que és un model i fidel reflex del compromís de l’Obra Social de les caixes espanyoles amb el país i amb les persones, amb la cultura, amb la salut, amb la investigació i amb la pedagogia, amb el medi ambient”.
En tot cas no és sorprenent que Món Sant Benet rebi el premi, donada la promoció que d'ençà que va ser inaugurat el novembre de l'any passat se n'ha fet. Tampoc és el primer premi que rep; recordem que el passat 1 d'abril va rebre el premi "Tàstum", convocat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat, per la tasca de la Fundació Alimentació i Ciència (Alicia) (situada a Sant Benet), en relació a la gestió i promoció, sense ànim de lucre, d’activitats d’investigació, estudi, desenvolupament tecnològic, formació i divulgació de temes alimentaris. Pocs dies després, el 17 d'abril, Món Sant Benet va tornar a ser guardonat amb el premi "Alimara de promoció turística", que convoca el Grup CETT i el Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC).
A més de Caixa Manresa, entre les premiades també hi havia algunes de les caixes amb més volum de l’estat, com La Caixa, Caja Madrid, BBK i Kutxa.
Per més informació es pot llegir aquesta notícia que publica diaridemanresa.cat, o aquesta altra notícia que publica Caixa Manresa a la seva pàgina web.

Valentí Roqueta (amb el premi a les mans), al centre (el baixet), amb la resta de guardonats.

Article sobre Sant Benet a "el pèsol negre"

En el darrer número, el 37 (març-abril-maig 2008), de la revista anarquista el pèsol negre, hi ha publicat un article sobre Món Sant Benet, titulat "Sant Benet de Bages: El projecte més ambiciós de la història de Caixa Manresa" (pàgines 4 i 5) i escrit per l'Hiram Gascoigne. Recordem aquí que l'Hiram ja havia escrit anteriorment, en d'altres números d'aquesta revista i d'altres de llibertàries (Catalunya, Anarco-Territoris...), sobre altres aspectes del Bages i Navarcles, així com sobre teoria anarquista.

L'article en qüestió presenta en línies generals el procés que ha seguit Caixa Manresa per a la creació del seu complex a Sant Benet, des de la seva compra l'any 2000 fins a la seva inauguració (2007) i posada en funcionament durant aquests primers mesos de 2008. En especial fa èmfasi en com Caixa Manresa ha presentat el seu projecte com un benefici per a tothom, amagant que es tracta d'una inversió privada. També exposa l'entremat d'empreses i administracions públiques que hi treballen: la turística Transversal, la gestora de convencions GIS, la Generalitat de Catalunya, la Joieria Tous, Endesa i la farmacèutica Esteve en el Centre Alícia... Per últim també senyala els projectes que s'havien presentat, abans de la seva adquisició per part de Caixa Manresa, en relació a Sant Benet, que els distingeix en dues grans línies: els de desenvolupament econòmic, com va ser el del "Parc Rural de Sant Benet" de 1990, i els de protecció del patrimoni històric i natural, com va ser la proposta d'ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac fins al Llobregat, per incloure-hi Sant Benet i les Marcetes. Com s'ha acabat demostrant, s'ha imposat la primera d'aquestes línies.
En relació a aquest darrer aspecte, de cara a una altra ocasió es podria exposar quins projectes per a Sant Benet es van presentar des de Navarcles, o quin paper hi va jugar l'Ajuntament en la consecució de Caixa Manresa.

D'altra banda, la revista el pèsol negre celebra els seus 10 anys. Felicitat i endavant!

Durant molts anys Sant Benet de Bages va triar el Batlle de Navarcles

Postal de Sant Benet de Bages

Sant Benet de Bages era el senyor feudal de Navarcles. Per administrar el poble, Sant Benet de Bages nomenava a un representant que rebia el nom de batlle. O sigui que durant molts anys, el batlle era nomenat de forma directa pel monestir. Això ocasionava molts problemes perquè el batlle no mirava pels interessos dels vilatans, sinó pels del monestir. Els navarclins pressionaren al monestir i l’any 1676 van aconseguir que Sant Benet nomenés batlle a partir d'una proposta de tres noms que li feien la gent de Navarcles. D’aquests tres noms, l'abat n'escollia un que seria batlle. Aquest sistema va durar fins a començaments del segle XIX, quan es va abolir el règim senyorial.

(de l'Agenda de Navarcles de març de 2008)