Anarquistes navarclins (III)

En el Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans, una obra coordinada per Blai Pagès i publicat per la Universitat de Barcelona (2000), hi ha constància d'un anarquista navarclí, Gabriel Piedra. Aquí hi ha la ressenya que en dóna:

PIEDRA, GABRIEL, anarcosindicalista a Navarcles (segle XX). Fou delegat al Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya (CNT) celebrat a Barcelona el març de 1933, en nom del Sindicat Únic de Treballadors de Navarcles.

El mossen de Navarcles, Josep Escós, és el nou director de l’Institut de Ciències Religioses

El diari El 9 Nou publicava el passat 18 de juliol la següent notícia:
"El rector de Navarcles, Josep Escós Sarsanedas, és el nou director de l’Institut de Ciències Religioses de Vic en substitució de Joan Torra, que ho ha estat els darrers quatre anys i fins al 10 de maig, que és quan va cessar per esgotament del mandat. Des d’aleshores fins ara, la direcció de l’Institut s’ha portat de forma interina, ja que l’elecció que havia fet el bisbe de la primera terna de noms, el professor i laic Eduard Caserras, no va acceptar el càrrec. Llavors es va fer una altra votació i el consell de l’Institut, format per una trentena de persones, va proposar el capellà de Navarcles Josep Escós juntament amb els que ja hi havia, el de l’actual director, Joan Torra, i el de Joan Ordi. Escós era fins ara vicedirector del consell permanent de l’Institut i per tant ja formava part de l’equip de govern. “Aquests dies hem estat treballant conjuntament amb en Joan Torra per a la preparació del curs que ve”, explica, mentre afegeix que Torra ha deixat el llistó molt alt “perquè està molt preparat”. L’Institut de Ciències Religioses es va crear l’any 1998 sota la direcció de Josep Castanyé, que ho va ser fins a l’any 2004."

El camí de Girona a Santiago de Compostela passa per Navarcles

El passat dia 25 de juliol (Sant Jaume) l'Associació d'Amics del Camí de Santiago de Girona va inaugurar el tram gironí del camí de Santiago, que enllaça el Coll de Panissars (a la Jonquera) i Montserrat. Des de Montserrat, el camí enllaça ja cap a Lleida i Saragossa. Tal i com s'informa en aquesta notícia del Diari de Girona, l'acte d'inauguració va consistir en "una peregrinació a peu al monestir benedictí de Montserrat des de Monistrol" i una vegada allí, els participants assistiren a l'eucaristia a l'Altar Major i reberen la benedicció del pelegrí. Abans de la inauguració d'aquest tram, l'AACS va dur a terme 11 jornades de senyalització durant les que ha anat marcant i completant el recorregut. Durant aquestes jornades, desenvolupades en diumenge, els participants sortien de Girona en autobús fins al municipi d'inici de l'etapa i, després de completar la jornada a peu, tornaven amb el mateix sistema cap a Girona.

Des d'un punt de vista navarclí, el fet interessant és que el trajecte gironí del Camí de Santiago passa per Navarcles, procedent d'Artés i en direcció a Sant Vicenç de Castellet, passant per Sant Benet de Bages. La jornada de senyalització del tram entre Navarcles i Sant Vicenç va ser la darrera etapa abans de la inauguració, que coincidí amb l'últim tram a marcar. Aquesta etapa es va dur a terme el diumenge 29 de juny.
La programació d'aquell dia era la següent (el programa complet i un mapa de l'itinerari es pot veure en aquest enllaç):
"Navarcles-Sant Vicenç de Castellet: 20 Km
L'etapa és de +-20 Km per aquest motiu hauríem de dur les provisions suficients per a tot el Camí. Farem una o dos aturades per descansar.
El transport serà com segueix: a dos quarts de set (06:30) del Matí un autobús ens recollirà en el lloc de sempre “El Parc del Migdia – Casernes” i ens deixarà a Navarcles, a les 8,30. Començarem a caminar a les 9 desprès del xocolata.
Km 1,3 Monestir de San Benet de Bages.
Farem una aturada per el bocata, quan arribem a El Pont de Vilomara Km 9.
Km 13,5 Ermita de Sant Jaume i Font de Sant Jaume de Vallhonesta.
Km 15 Església de St. Pere S. XI i Refugi del Centre Excursionista de S. Vicenç. Entre les 14 i 14,30 entrarem a San Vicenç, on dinarem."

l'AACSG a la Sala de Plens de l'Ajuntament, amb el Calderí i el Valentí Oliveras

A Navarcles van ser rebuts a l'Ajuntament per l'alcalde, Albert Brunet "Calderí" i el regidor de cultura, Valentí Oliveras, si bé van arribar tard i en un primer moment van ser rebuts únicament per un membre de la policia local, el Manolo Pérez. Durant la recepció el Calderí va segellar la targeta del camí de Santiago amb el segell de l'Ajuntament de Navarcles.
Al llarg del poble es poden veure, pintades en groc, les fites del camí, que són tal i com es veu en la fotografia: una petxina i la inscripció "Navarcles amb el camí de Sant Jaume".

Navarcles i Occitània (II): un constructor occità a l'església de Navarcles

D'acord al llibre Navarcles. Notes històriques de Fortià Solà (1910), l'impacte de la immigració occitana a Navarcles no només es va deixar notar a nivell demogràfic, sinó que també en l'àmbit econòmic i de les infraestructures. Cal recordar que una part important dels occitans establerts al poble eren de professió constructors. Un d'aquests constructors fou el paleta Bernat Brisa, nascut a Goles (Golas en occità; Goulles en francès), al Baix Llemosí (l'actual departament de la Corrèze; Corresa en occità) [per més informació sobre la comuna de Goles es pot veure aquesta pàgina web].
Bernat Brisa, juntament amb Joan Jo, de Monistrol de Calders, van ser contractats pel Consell de Navarcles a l'entorn de 1663 per a la construcció de la capella de la Mare de Déu del Roser (la capella del Roser) i l'alçament de la teulada de la nau central de l'església parroquial de Santa Maria de Navarcles. El contracte es feu a preufet, corresponent a 180 lliures barcelonines i per a 30 jornals de manobra.
El contracte també establia diferents aspectes arquitectònics que calia complir i, per a comprobar si s'havien complert, una vegada les obres van estar enllestides es feu peritar. Del peritatge se'n carregaren dos experts de Manresa, els quals hi trobaren diversos defectes.
No se sap res més de Bernat Brisa i la seva relació amb Navarcles. De fet, del treball de Fortià Solà no es pot deduir si aquest occità s'havia establert al poble definitivament o bé, com molts altres occitans, era una mena de nòmada que anava de poble en poble oferint els seus serveis professionals. En tot cas, Bernat Brisa deuria ser dels darrers occitans en arribar i establir-se a Catalunya, ja que la immigració occitana s'acabà a les darreries d'aquell segle XVII.

Arriba la Festa Major d'Estiu 2008

A la pàgina web de l'Ajuntament ja es pot descarregar el programa de la festa major d'estiu d'enguany (aquí), que se celebrarà del 8 al 16 d'agost. Respecte a d'altres anys, no té pràcticament res d'especial, llevat d'algunes novetats.
Es continua mantenint i potenciant activitats i espais diferenciats en funció de l'edat (la festa major infantil, jove i de la gent gran), així com també l'estructura de la programació (des de la truitada del primer dia, passant pel repic de campanes del dia 15...). En l'ordre dels dies hi ha, però, una petita però important variació: el dia de la proclamació de les pubilles i hereu (i navarclí, entitat i empresa de l'any) ha passat de ser dels darrers actes de la festa a ser un dels primers (de fet al segon dia, el 9). Aquest canvi, pel que s'ha pogut saber, no ha estat del tot ben acollit per les pubilles i hereu actuals que, d'aquesta manera, no hauran pogut participar en la festa major d'estiu en tant que aquest títol.
En l'organització de la festa major cal destacar una major participació dels col·lectius joves (el recentment creat Consell de Joves i el Club del Joc), de manera que sobretot les novetats es concentren en activitats dirigides a aquest col·lectiu. En aquest sentit s'ha programat un joc organitzat pel Club del Joc, una caminada nocturna amb final a la remullada nocturna de la piscina, la recuperació del cercatasques (el correxupitos) que feia anys que havai desaparegut del programa de la festa major...

Anarquistes navarclins (II): cenetistes afusellats al Camp de la Bota

Fent una recerca pel Dictionnaire des guérilleros et résistants antifranquistes han aparegut dos navarclins, tots dos jornalers militants de la CNT, que varen ser represaliats pel règim franquista i finalment afusellats al Camp de la Bota (a Barcelona). Es tracta de Bernadino Bartolomé Just i de Francisco Garras Valverde.
Ambdós eren immigrants d'Espanya que s'establieren a Navarcles, molt possiblement durant l'onada migratòria dels anys 20. El primer havia nascut a Aldeanueva de Serrezuela (a Segòvia) l'any 1901; i el segon, a Calasparra (a Múrica) el 1903. Van ser afusellats el 20 de juliol de 1940 i el 2 d'agost de 1939 respectivament.
Al respecte dels afusellats al Camp de la Bota, cal dir que l'any 2003 l’"Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya" va iniciar una campanya per demanar al Govern Central l’anul·lació dels judicis sumaríssims militars. D'entre els ajuntaments que s'hi adheriren, hi consta el de Navarcles.

Actualització del 19-1-09:
En el llibre Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952), de Joan Corbalán Gil (Cossetània Edicions, 2008) hi ha informació sobre les 1.717 persones de les comarques de Barcelona executades per Franco, entre les quals hi consten els navarclins citats:

BARTOLOMÉ JUSTO, BERNADINO. 39 anys. Casat. JORNALER. Sap llegir i escriure. Naixement: ALDEANUEVA ZARRAZUELA (Segòvia). Veïnatge: NAVARCLES (Bages). Jutjat el 13/11/1939, procediment SU 563 (TMTT: 4268). Filiació: CNT. Acusació: REB [patruller]. Execució: 20/07/1940. Enterrament: Fossar de la Pedrera

Anarquistes navarclins (I): Josep Capellas Escalé (1899-1990)

Navarcles, donada la seva tradició industrial i combativa, va ser un dels pobles de la Catalunya Central amb una major importància dins del moviment anarquista durant el primer terç del segle XX. I això es reflecteix en la trajectòria llibertària d'alguns dels conciutadans navarclins. Avui, navegant per internet m'he topat amb el Dictionnaire International des Militants Anarchistes, en el qual hi consta un anarquista navarclí, Josep Capellas Escalé.
Josep Capellas va néxier a Navarcles el 24 de desembre de 1899. Poc se sap d'ell fins que va haver de complir amb el servei militar obligatori. Se sap que va desertar de l'exèrcit l'any 1920, exiliant-se a França, on va militar a la Fédération des Groupes Anarchistes Espagnols. Posteriorment, i després d'una amnistia promulgada el 1929, va retornar a Catalunya, on s'instal·là concretament al barri de Gràcia de Barcelona. Va militar a la FAI, a la CNT i a l’Ateneu Llibertari de Gràcia. En iniciar-se la Revolució de 1936 va participar activament en la col·lectivització de la indústria de la llet.
Finalitzada la guerra, va exiliar-se de nou a França, des d'on va participar en el maquis i la resistència francesa dins del grup Robert, de Laurens (un petit poble del departament de l'Hérault -Erau en occità-, Llenguadoc). Acabada la Segona Guerra Mundial va fundar, juntament amb d'altres companys anarquistes catalans i espanyols, el FL-CNT de La Liquière (poble de la comuna de Cabrerolles, al costat de Laurens). En va ser durant anys el secretari, així com el delegat en diversos congressos i plenaris de la CNT a l'exili. Fou també un militant actiu de la Libre Pensée, i a principis dels anys 70 fou uns dels fundadors de la Société Crématiste du Languedoc (associació per a la incineració dels difunts).
Josep Capellas va morir el 17 novembre de 1990 i fou incinerat dos dies després. Seguint les seves darreres voluntats, les seves cendres van ser dispersades pel jardí del cementiri de Montpellier-Grammont.

Nou encarregat del Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas

Avui surt publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, el núm.169 de 15 de juliol de 2008, i amb data de 7 de juliol, que per acord de la Junta de Govern de l'Ajuntament (del dia 12 de juny) s'ha contractat un nou Encarregat del Teatre-Auditori, el Jesús Fernandes Peris. Se li ha fet un contracte de personal laboral no permanent, en espera (suposo) que l'Irene Ayala agafi l'alta. La notícia completa es pot llegir aquí.

Missa a Sant Benet

Tal i com estava anunciat en el Full Parroquial de la setmana passada, la missa d'aquest diumenge es va fer a l'església de Sant Benet enlloc de la de Navarcles, en honor a Sant Benet (que va ser aquest divendres passat, dia 11 de juliol -i no dijous com informa erròniament la Regió 7). Aquesta ha estat la primera missa que s'hi ha celebrat d'ençà la rehabilitació del temple i la seva posterior consagració, i va comptar amb l'assistència d'unes 150 persones. Els assistents provenien principalment de Navarcles, però també n'hi havia de Sant Fruitós de Bages i Manresa. Regió 7 qualifica aquesta assistència de "molta gent", però potser no n'és tanta si tenim en compte la procedència de tres municipis. Entre els presents cal destacar la presència de l'alcalde de Navarcles, Albert Brunet "Calderí"; el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta, i Marcel Sellas, sotsdirector de l´obra social de Caixa Manresa.
L'ofici va durar al voltant d'una hora, oficiada pel mossèn de Navarcles, Josep Escós. El mateix Josep afirma a Regió 7 que "la missa, però, va ser com qualsevol altra missa de diumenge a la parròquia de Navarcles", ja que l'única diferència era el trasllat d'ubicació. L'acte va comptar també amb la participació de la "Coral dels Cantaires de Navarcles". Un cop acabada la missa es va fer una visita per diferents parts del monestir (el claustre, el pati de la Creu i la porta de Ferro).
La missa per Sant Benet és una de les dues misses que s'hi celebraran a l'any, tal i com va fixar el bisbat de Vic en els usos de l'església; l'altra és per Sant Valentí, patró de Navarcles. Ambdós oficis es celebraran els diumenges més propers a sant Benet i sant Valentí. L'alcalde de Navarcles va parlar sobre la possibilitat de fer-ne més, però, com va dir, tot "depèn de les possibilitats i de la demanda, però de moment dos oficis l'any és suficient". Per Valentí Roqueta, i per a Caixa Manresa, "tornar a fer celebracions en aquest temple és tot un motiu d'orgull". En aquesta direcció cal tenir en compte l'origen d'aquesta entitat financera en un cercle catòlic i el suport que va donar sant Antoni Maria Claret (que era de Sallent).
Per a més informació es pot llegir la següent notícia de Regió 7 o aquesta entrada en el fotolog de Txeieta.

Programa dels "Vespres d'estiu culturals a la fresca"

El programa

Fa uns dies en comentar la publicació de l'Agenda cultural d'aquest mes de juliol feia referència a l'escassetat d'activitats programades per l'estiu i, sobretot, a una manca d'iniciativa des de l'Ajuntament en elaborar una programació que, com en alguns pobles, ompli els buits i aprofiti les nits. Doncs bé, des de l'Àrea de Cultura de l'ajuntament s'ha posat fil a l'agulla a aquesta qüestió i s'ha elaborat un programa d'activitats culturals: els "Vespres d'estiu culturals a la fresca" (el nom no acaba de sonar gaire bé, però això rai), que es pot descarregar des d'aquí.
El Valentí Oliveras, regidor de cultura, hi explica que: "Des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament he volgut lligar el que les entitats de Navarcles organitzen a l’estiu, posar-ho tot en un programa i omplir els forats que queden amb altres propostes. Vull que cada cap de setmana d’estiu tinguem, com a mínim, una activitat de tipus cultural al nostre poble. El resultat és l’edició del programa “Vespres d’estiu culturals a la fresca” que teniu a les mans. Espero que en gaudiu molt.
Només em falta agrair la col·laboració de totes les entitats i voluntaris, que col·laboren en aquesta iniciativa cultural.
Aquest és el meu objectiu. Gràcies per participar-hi!"
El programa abarca els mesos de juliol, agost i fins a l'11 de Setembre, amb una proposta d'actes força interessants en el seu conjunt. A més de la Festa major d'estiu (del 8 al 16 d'agost), hi ha previstes exposicions, concerts de música, cinema, la representació de l'espectacle de l'Esplai i el de les Germanes Coco loco...
Possiblement les activitats previstes serien les mateixes sense aquest programa, però el cert és que la seva coordinació sota una política comuna li dóna un altre caire, a més de permetre a l'Ajuntament omplir els buits (bàsicament amb el passi de pel·lícules). Un molt bona iniciativa, que es pot anar millorant de cara a propers estius.
D'altra banda, en el mateix programa s'informa ja de la celebració de les "Jornades Europees de Patrimoni Cultural" durant el mes de setembre, amb el consegüent concurs de fotografia (el 5è) i exposició que organitza el GrupArt. També s'informe d'una possible exposició de fotografies de vacances cap al mes d'octubre.

Més notícies sobre el projecte de "Memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX"

Ahir al vespre es va fer una primera reunió del projecte de "Memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX" a la sala del ple de l'Ajuntament. Pel que ens ha informat gent que hi va assistir, el projecte s'iniciarà amb unes entrevistes, que seran gravades, als vells de Navarcles (els que hi volen participar). Ahir justament se'ls va informar d'això i se'ls hi va repartir una bateria de preguntes sobre temes dels que podrien parlar, des de la vida política, sindical, cultural... fins als aspectes més cuotidians. L'àmbit històric d'interès se centra en el període que va de la Segona República fins a la transició democràtica.
Ara bé, com ens va comentar un altre company, no tots els vells que hi participen podran respondre a totes les preguntes, ja que alguns d'ells van néixer durant la revolució i guerra o durant els anys immediats o bé eren molt petits per recordar-se'n. És molt possible que aquest projecte arribi tard; molts dels joves que van viure la república, la revolució, la guerra i la repressió avui ja són morts. Però, com es diu, val més tard que mai.

Notícies sobre el projecte de "Memòria col·lectiva de Navarcles al segle XX"

L'Ajuntament de Navarcles, a través de l'Agenda cultural d'aquest mes, informa que la Generalitat ha concedit una subvenció de 2.480 euros "per tirar endavant el projecte de recuperació de la memòria històrica". D'aquest projecte ja n'havia parlat amb anterioritat en aquest mateix bloc.

La subvenció en concret l'ha concedit la Direcció General de la Memòria Democràtica (dependent del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, del seu programa de subvencions "per a la realització d’activitats commemoratives, de recerca i de difusió de la memòria democràtica" (ORDRE IRP/19/2008, de 18 de gener). Tal i com informa la DGMD, aquest 2008 s'han destinat 1,5 milions d'euros, repartits en un total de 258 projectes "que permetran impulsar la restitució de la memòria històrica i la promoció dels valors democràtics", i que estan detallats per vegueries. En el cas de la Catalunya Central s'han subvencionat 21 projectes (amb una dotació total de 122.783 euros), un dels quals el de Navarcles, tal i com es pot veure en aquest document. Segons aquest, però, la subvenció és lleugerament superior a l'anunciada per l'Ajuntament: la xifra correcte és de 2.488 euros.

S'inauguren nous equipaments a Món Sant Benet

Foto promocional del Punt d’Informació de la Catalunya central

Aquest passat dijous, 3 de juliol, van ser inaugurats oficialment dos equipaments més en el complex de Món Sant Benet: "La Botiga" i el "Punt d’Informació de la Catalunya central", tal i com pot llegir-se en aquesta notícia de Caixa Manresa o en aquesta altra notícia del diaridemanresa.cat. Ambdós equipaments, que estan ubicats a l’edifici de La Fàbrica, tenen per objectiu "donar informació i promoure el territori de la Catalunya central, així com oferir productes gastronòmics de qualitat de la zona i també de la resta de Catalunya" (per més informació sobre els productes i serveis que ofereixen aquests equipaments es pot llegir el següent dossier). En aquesta direcció han estat pensats per a que contribueixen doblement a aprofundir, d'una banda, "en el caràcter dinamitzador d’aquest conjunt cultural i turístic [Món Sant Benet]" i, de l'altra, en la "destinació turística de la Catalunya central".

...i de La Botiga

Al marge dels objectius econòmics de Caixa Manresa, que es redueixen en "captar nous públics", aquests dos equipaments són plantejats com una representació del territori, com un simulacre. En aquest sentit són molt significatives les paraules que el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta, va pronunciar durant l’acte d’inauguració. Roqueta va afirmar que "tant La Botiga com el Punt d’Informació són un aparador del territori i vol contribuir a donar-li personalitat". Fixem-nos en com es vol actuar: no és la Catalunya central la que dóna personalitat al projecte, sinó que es planteja justament al revés. Per mitjà de la reducció del territori als seus productes turístics i gastronòmics es pretèn donar identitat al territori.
Aquesta construcció esdevé simulacre en el moment en que els visitants a Sant Benet, sense haver de sortir-ne, copsin la "personalitat" de la Catalunya Central a través dels productes i informació oferts per Món Sant Benet sense la necessitat de moure's per la Catalunya Central. No és que Caixa Manresa vulgui retenir els vistiants, que no és el cas, sinó de fer una selecció prèvia d'allò que ha de ser la Catalunya Central. Condiciona els llocs a visitar i reduiex el caràcter territorial en el menjar i el veure. Consegüentment, s'oblida i es margina altres llocs i activitats que el visitant podria descobrir. Resulta indicadora d'això mateix el segon un segon objectiu que Caixa Manresa declara, el "de redistribuir aquests visitants i oferir-los la possibilitat de conèixer l’interessant patrimoni turístic i cultural de la Catalunya central".
El fet d'oferir informació i vendre productes, per tant, no és neutre. I la justificació d'això està en, com va dir el Valentí Roqueta, ser "una aposta d’una envergadura extraordinària que ha de servir per dinamitzar el territori i el país". Així és com fa partícep als agents territorials, i en aquesta línia Roqueta va demanar "el suport dels ajuntaments i representants de recursos turístics per omplir de contingut el punt d’informació, ja que com més material hi hagi, més bé anirem tots i més avançarem".
Per últim, que hi ha sobre Navarcles? En el dossier de premsa es pot llegir el següent: "Al Punt d’Informació de la Catalunya central [...] hi ha informació, amb diverses llengües, sobre les poblacions de l’entorn més immediat, com ara Sant Fruitós i Navarcles".

La llum elèctrica va arribar a Navarcles l’any 1910

Continuant amb les notes històriques publicades a l'Agenda cultural de Navarcles, en el "Sabies que..." d'aquest mes es llegeix el següent:
"L’any 1894 l'enllumenat públic de Navarcles estava format per llums de petroli que encenia el sereno cada dia i el 1902 se'n van instal.lar de gas acetilè. La proximitat de les fàbriques que produïen electricitat eren una solució per fer-la arribar al poble. Així va ser Joan Esquius Anguera de Manresa, que era propietari de la fàbrica de Cal Tàpies i de la Pòlvora que va organitzar la primera xarxa d'enllumenat públic de Navarcles. El 9 de juliol de l’any 1910, Joan Esquius es comprometia a fer arribar la xarxa des de la fàbrica de Cal Tàpies i instal.lar 50 fanals per una quantitat de 1250 ptes l’any. El 1922 es va renovar el contracte i hi havia instal.lades 66 làmpares que cremaven 11 hores i costava a l'Ajuntament 2.310 ptes. Després vindria la instal.lació de llum a les dependències municipals i a les cases. L’any 1962 es va canviar el voltatge de 125 a 220 volts."

S'anuncia la creació d'un butlletí cultural de Navarcles

Aquesta setmana s'han penjat alguns cartells pel poble (que, com passa sovint, es redueix al carrer Nou i, a vegades, l'Ample) anunciant la "Creació de butlletí cultural de Navarcles". No hi consta qui ho promou, però s'informa que compte amb el suport de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Navarcles i que hi col·laboren el fotògraf Grané i la botiga i centre d'informàtica HGMN (HiperGlobalMegaNet). Què és el que s'hi entén per cultura? En el cartell s'hi llegeix el següent:

"Tens iniciativa i ganes de fer coses per Navarcles?
Ara tens l'oportunitat de participar en la creació, disseny i redacció del nou butlletí de Navarcles.
Estem buscant persones com tu que vulguin col·laborar en aquest projecte.
Aquest butlletí té com a objectiu facilitar la infromació a totes les persones que estiguin interessades sobre les activitats culturals i comercials de Navarcles i promoure tant el comerç com les opinions dels seus ciutadans, creant un focus de cultura addicional i localitzada.
El butlletí contindrà els següents continguts:
- actualitat
- política municipal
- entrevistes
- medi ambient
- societat
- agenda cultural i activitats
- compra i venda d'articles i vehicles usats
- dades d'interès
- opinió dels ciutadans i bústia de suggeriments
- mapa complet de Navarcles amb l'ubicació exacte de tots els comerços, alcaldia, estacions d'autobusos, etc.
Si vols participar posa't en contacte amb nosaltres a través del telèfon: 93 827 02 52 o per correu electrònic: butlleti@hgmn.es"

La proposta és interessant, certament, i de realitzar-se s'afegiria a la resta de publicacions que ha tingut Navarcles: Sol Ixent (1912-17), Tinet (1955-64 i 1971-72), La Veu (1975-77), A més a més (1988-90) i Aiguaclara (1994), a més de les diferents revistes de l'Ajuntament i dels partits polítics. Tanmateix s'hi observa una clara tendència en la qüestió comercial, equiparant les activitats culturals amb les comercials. No és que la Unió de Botiguers no participi i promogui activitats culturals, com la Fira de la Castanya o el propi espectacle dels botiguers, però cal que un butlletí cultural tingui per objectiu la promició del comerç? De fet, del conjunt de continguts que es preveuen no n'hi ha cap a la promoció i creació de manifestacions culturals: res de teatre, res de música, res de literatura, res d'arts plàstiques...
El cert és que més que un butlletí cultural sembla més aviat una combinació entre el Butlletí Municipal de l'Ajuntament i una revista comercial. És clar, només cal vuere qui la suporta i qui hi col·labora. Haurien de ser les entitats culturals de Navarcles les que s'encarreguessin de la redacció d'un butlletí cultural, però aquestes em sembla que tampoc estan per aquesta tasca.

Millores a la capella de Sant Bartomeu

La capella de Sant Bartomeu (de dia)

En l'Agenda cultural de Navarcles d'aquest mes s'informa que la capella de Sant Bartomeu, ubicada al carrer i barri homònims, s'ha enllumenat; concretament, s'ha il·luminat la façana. Des de l'Ajuntament s'han donat dues raons que ho justifiquen.
En primer lloc, el fet que aquest espai "s’ha convertit en un espai d’art en el que hi ha previst celebrar-hi exposicions de petit format". Fins ara les exposions que s'hi han dut a terme són les que organitza el GrupArt de Navarcles, com la que properament s'inaugurarà d'aquarel·les de de Josep Cornet Puigoriol o la d'escultures de Montserrat riu que es va poder veure el mes passat; també cal contar-hi les tres o quatre edicions que s'han fet fins ara de l'exposició dels concursos de fotografia de patrimoni arquitectònic de Navarcles. Recordem que l'edició que es va fer fa dos anys va ser objecte d'un acte de terrorisme poètic i anti-artístic, el 5 d'octubre de 2006, a càrrec del col·lectiu COAC COAC–Delegació de l’Alt Llobregat i Cardener (Collage Organitzat per Anarquitectes/Anti-artistes de Catalunya, Canadà, Cambrils, Cambotja, Coruscant…). L'acció crítica volia incidir en el fet contradictori de promoure un concurs de fotografia de patrimoni arquitectònic i, de l'altra, destruir el patrimoni amb l'excusa del creixement urbanístic. La notícia d'aquell acte encara es pot llegir a la pàgina anarquista "Berguedà Llibertari", i va ser publicada a la revista anarquista el pèsol negre i també a la revista de la CUP Navarcles L'Espurna. Una de les conseqüències d'aquell acte va ser el canvi de pany de la porta d'entrada a la capella, com van poder comprobar posteriorment el grup de teatre "Els Interrogants", espai on en alguna ocasió també hi han assejat (!).

La capella de Sant Bartomeu (i de nit)

La segona raó donada és simplement que "com que també és un dels edificis del nostre patrimoni històric s’ha decidit enllumenarlo perquè llueixi més com a monument."
L'espai de l'ermita de Sant Bartomeu fins ara era un espai i un element patrimonial pràcticament oblidat i en desús, malgrat que fa uns anys es rehabilités l'edifici i que un grup de veïns del barri comprèssin una imatge tallada de Sant Bartomeu i la hi instal·lèssin. En aquest sentit és molt interessant que, primer, el GrupArt ho convertís en un espai d'exposicions i, ara, que l'Ajuntament ho recolzi. Però, tanmateix, encara no acabo d'entendre la raó per les quals s'iluminen les façanes dels edificis d'interès cultural: consumeixen energia innecessàriament, s'iluminen de nit quan no s'hi duu a terme cap acte (les exposicions fins ara s'han fet de dia) o quan no hi ha ningú que la vulgui visitar i veure la seva façana (això no ho sé, potser sí que hi ha algú).
Si més no ha servit per il·luminar un tram del carrer Sant Bartomeu i per a que els veïns seguin als bancs que hi ha just al costat i petar la xerrada aquestes nits d'estiu.

L'Agenda de Navarcles, de juliol de 2008

Com cada mes, l'Ajuntament ha publicat l'agenda cultural corresponent al mes de juliol. La distribueixen per totes les cases del poble, però també us la podeu descarregar des de la pàgina web de l'Ajuntament (agenda de juliol).
El juliol serà un mes bastant buit d'activitats culturals, i és que ha arribat l'estiu i les vacances, tant per a l'Ajuntament com per moltes de les entitats culturals del poble. De totes maneres, malgrat sigui estiu, la pobresa cultural navarclina no és justificable. No són pocs els pobles de la resta del Bages que, precisament, per l'estiu elaboren un interessant programa cultural, sobretot aprofitant la frescor de les nits. No només em refereixo a Manresa, que té un major dinamisme, sinó a pobles com Navàs que ha programat una agenda més completa i atraient per als diferents grups socials del poble (però bé, tampoc és que sigui gran cosa...).
Malgrat l'escassetat d'activitats previstes, n'hi ha algunes que es mereixen ser destacades:
- la representació del nou espectacle de l'Esplai, Festa Major, dirigit pel Jaume Costa, que s'estrena aquest diumenge 6 al Teatre-Auditori Agustí Soler
- la celebració de la revetlla del barri de Sant Bartomeu i Tres Pins, aquest dissabte 5
- una exposició d'aquarel·les de Josep Cornet Puigoriol, a la capella de Sant Bartomeu entre el 12 i 27, organitzada pel GrupArt
- i el passi de dues pel·lícules a la plaça de l'Ajuntament, el 18 i el 26 (aquesta darrera inserida en un acte solidari amb el Sahara -suposo que amb l'Occidental-)
I poca cosa més.

Navarcles i Occitània (I): l'immigració occitana (ss.XV-XVII) i el carrer de França

Els diferents episodis de pesta negra que es succeiren entre els segles XIV i XVIII,les sequeres i les males collites varen provocar un important buit demogràfic a Catalunya. Aquest buit, però, va ser cobert per la immigració de francesos, en la seva majoria occitans i, també, una minoria de catalans del Rosselló i francesos "autèntics" (parlants de llengües d'oil). Degut a aquest aport demogràfic, però també biològic, aproximadament entre 1500 i 1700, i malgrat els flagells que patí, va doblar-se la població de Catalunya. No es disposen de dades exactes ni complertes per a tot Catalunya, però alguns càlculs estableixen que fins a un 40% de la població total al s.XVI era occitana o descendent d'occitans. La primera onada d'occitans, modesta, s'inicia vers l'any 1480, però el flux migratori més important es dona a les dècades centrals del S. XVI (a partir de 1540). La majoria d’immigrants procedien de les diòcesis fronteres (Comenges, Coserans...) dels Pirineus centrals.

A Navarcles, el prèvere Fortià Solà en el seu llibre Navarcles. Notes històriques, de 1910, deixa constància del seu coneixement sobre l'immigració d'occitans al poble arran del fet que, llavors com ara, el "carrer de Sant Benet" es coneixia popularment amb el nom de "carrer de França". Fortià Solà escrigué el següent (respectant l'ortografia que emprà) (pp.73-74):
"El nòm de carrer de França, ab que encara avuy es conegut vulgarment, no sabèm ficsament de que prové; mes sí que en els documents del arxiu parroquial trobam que en el sigle XVI, sobre tot, hi havía establèrts en el pòble molts francèsos provinents de la Gascunya, els quals es dedicavan preferentment a treballs de la construcció. La presència de tals pòt ben esplicarse per una emigració general d'aquèll país; car es còsa cèrta l'establiment de molts francèsos en diferents indrèts de Catalunya. Aixís podría esser que'ls vinguts a Navarcles s'acantonassen principalment en el citat carrer, y per lo mateix restás a aquèst el renòm de carrer de França".

El també historiador navarclí Llorenç Ferrer, a Història de Navarcles. Col·leccionable d’història de 1988, qüestionava que en la immigració occitana hi hagués l'origen del nom "carrer de França". Les cases d'aquest carrer no es varen construir fins a principis del segle XVIII o, a molt estirar, a finals del XVII, de manera que els occitans del segle XVI no podien haver-s'hi instalat.
Llavors, quin és l'origen del nom? Si ens mantenim amb la tesi occitanista, ve podria ser degut a que s'hi instal·lessin descentdents d'occitans o, directament els darrers occitans que deurien arribar a finals del XVII.
No es disposa del nombre total d'occitans (majoritàriament gascons d'acord a Fortià Solà) que s'establiren a Navarcles. Tanmateix l'evolució demogràfica ens indica un creixement considerable que, en part, es podria explicar per aquesta aportació. En el fogatge de l'any 1515 a Navarcles es contabilitzaven 10 focs, que s'incremetaren a 18 al cap de 38 anys, en el de 1553. En quin grau contribuïren els occitans a pràcticament doblar el fogatge?
La resposta, encara que sembli paradoxal, és en res. Els occitans no contribuïren en l'increment de focs. Una anàlisi dels cognoms que consten en els fogatges permet arribar a aquesta conclusió. En el fogatge de 1553 només consten cognoms catalans en el terme de "Navarcles i Sant Benet". Però això no vol dir que la informació donada per Fortià Solà fos falsa, sinó que, com han observat diferents estudiosos de la immigració occitana a Catalunya, aquesta absència es produïa sovint, ja que les cases d'occitans, per diferents raons censals, no es contaven o, en d'altres ocasions, els occitans es canviaven el cognom. Així, doncs, és probable que el nombre real de focs l'any 1553 fos superior a 18 i d'aquests no contats una part important, si no tots, fossin occitans.

Món Sant Benet contra la confiança en l'Estat

Món Sant Benet

Xavier Bru de Sala publicava aquest dimecres, en el suplement de cultura de La Vanguardia, el Cultura/s núm.313, una interessant reflexió a partir de la visita que va realitzar a Món Sant Benet un dia d'aquets, titulada Bages capital. La reflexió no és nova, ni tan sols la idea sobre la que se sostenta, però sí que és cert que cal donar-li volada, no tant per fer promoció de Sant Benet (com Xavier Bru de Sala ha fet en altres ocasions) com per alliberar-nos de la idea que les coses les ha de fer l'Administració pública (l'Estat en un sentit ampli) o que, nosaltres com a ciutadans, haguem d'esperar i confiar en que l'Estat ens ho resoldrà tot.
M'explico, Bru de Sala és conscient que a Catalunya en general hi ha hagut la tendència a substituir la iniciativa pròpia, i per voluntat pròpia, per cedir-la a l'administració (sigui la Generalitat, el govern espanyol, les diputacions, els ajuntaments...). I això ha portat a un estat de letàrgia, ja que l'administració no ha pres gairebé mai aquuesta iniciativa. En front d'això exposa l'exemple de Món Sant Benet, un projecte de recuperació del patrimoni històric alhora que el desenvolupament d'un equipament turístic i cultural (el monestir, l'hotel...) i de recerca (l'Alícia), i realitzat per una entitat d'estalvis. Com diu: "Lo más extraoridnario és la autoria. Món Sant Benet es obra exclusiva de una caja pequeña, la de Manresa, que por sí sola justifica que las consideremos, a las cajas del territorio, un patrimonio nacional a preservar independientemente".
Bru de Sala acaba amb una metàfora prou interessant (però tampoc nova, ni del tot certa): "el primer Sant Benet se construyó a la intemperie, no detrás sino más allá de la frontera del Llobregat, erizada de castillos. Món Sant Benet es asimismo nuevo territorio, ganado a la desidia, la facilidad, las programaciones, lo obvio, el sistema". Tot un clam contra l'Estat i contra la gent que espera que l'Estat ho resolgui tot.
Però enfront d'això, crec que des del pis de baix de la societat tampoc hem d'esperar ni cedir la voluntat d'acció a l'empresa privada. L'empresa privada pot suplir l'estat, però mai ho farà per l'interés comú (bé... l'estat tampoc ho fa).

El "Trio Alquímia" guanya el Premi Tutto

Trio Alquímia: (d'esquerra a dreta) Ariadna Padró (violí), Laia Besalduch (viola) i Anna Costa (violoncel)

Ahir, 15 de juny, el trio de corda "Trio Alquímia" (del que en forma part la navarclina Anna Costa, violoncelista, Laia Besalduch i Ariadna Padró), va guanyar la sisena edició dels Premis Tutto, que organitza COMRàdio i el programa de música clàssica "Tutto Demestres". El concert i gala final es va celebrara a la Sala Gran de l'Auditori de Barcelona, en presència de centenars de persones. El Premi Tutto és un concurs de música clàssica i contemporània per a joves intèrprets, i en la present edició, ha tingut com a lema "La portes al cor". El concurs s'adreça a solistes i grups de cambra instrumentals i vocals i cantants amb un límit d'edat de 30 anys per als instrumentistes i de 33 per als cantants.
El premi per a les guanyadores ha estat de 3.000 €, així com l’actuació a diversos concerts patrocinats per la Xarxa de Músiques de Catalunya, l’hotel Monegal, Columna Música i la Fundació Mas i Mas. La directora de Continguts de COMRàdio, Núria de José, va fer entrega del xec.
Per més informació es poden llegir aquesta notícia de COMRàdio i aquesta altra notícia publicada al diari digital LaMalla.net. Les diferents interpretacions es poden escoltar a la pàgina web de COMRàdio. D'altra banda, en aquesta pàgina hi ha més informació sobre el "Trio Alquímia".
Moltes felicitats!